Les famílies dels agents rurals morts es querellen contra 11 càrrecs d’Agricultura

Les famílies dels dos Agents Rurals assassinats a Lleida i l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO s'han querellat contra la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, i altres deu càrrecs més del Departament, com a presumptes coautors d'un delicte contra la seguretat dels treballadors en concurs ideal amb un delicte d'homicidi imprudent. Sostenen que, “sense pretendre directament el resultat mortal, sí que van eludir conscientment la seva responsabilitat d'aplicar mesures de seguretat”.

Les querelles que es van presentar aquest dilluns als Jutjats de Lleida van dirigides contra el secretari general del Departament; la directora general de Montes; el sotsdirector General del Cos d'Agents Rurals (CAR) i el seu Inspector cap, entre d'altres. Ambdues querelles, una com a acusació particular i l'altra popular, en els mateixos termes consideren els demandats “coautors principals en tots dos delictes, per ser obligats legalment a facilitar protocols, equips i altres mesures de prevenció de riscos laborals per a la seguretat i salut dels agents”.

Han estat motivades pel doble assassinat a sang freda dels agents en un control rutinari a les mans d'un caçador sense llicència d'armes que va aprofitar que anaven armats “amb la seva placa i el seu uniforme”. Els querellants mantenen que “si aquests agents haguessin disposat de les mesures de protecció i intimidació necessàries, aquest horrible succés es podria haver evitat”.

La querella recull com des de la creació del CAR el 1986 han viscut situacions de perill i hi ha hagut “falta d'actuació” dels responsables de Prevenció de Riscos Laborals. Ha explicat més de 200 incidents, almenys en 22 ocasions els han encanonat amb armes de foc. Denuncien que el CAR, pateix “una regulació en prevenció de riscos laborals desfasada i obsoleta”. Asseguren que existeix un esborrany de riscos laborals del 2014 que mai s'ha aprovat, una “nova i necessària” avaluació de riscos que recull els seus perills reals, “entre ells atacats amb armes, amb perill d'invalidesa o mort”.

Les querelles concreten en quina mesura cada querellat té “responsabilitats en matèria de prevenció per omissió”. Van tractar que els directius responsables de seguretat veiessin que “la situació era crítica advertint-los en innombrables ocasions que de no tallar el problema d'arrel era qüestió de temps que ocorregués una desgràcia”. “Eren plenament coneixedors de la situació” però van "fer-se el desentès", ” traient “ferro a l'assumpte” i “tal activitat d'omissió ha posat en greu perill la vida dels agents rurals” mostra d'això va ser al gener “quan una de les habituals amenaces es va materialitzar”.

Consideren que es tracta d'una imprudència greu amb resultat de mort, ja que “els responsables de prestar mesures a un col·lectiu afectat per riscos en què perillava la seva vida no poden al·legar desconeixement dels regs des del moment en què surten a treballar fiscalitzant l'activitat de persones armades”.