Selecciona Edició
Connecta’t

Colau es proposa reduir a la meitat el preu dels enterraments a Barcelona

La funerària pública preveu una tarifa estàndard de 3.800 euros per sepeli

Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.
Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.

La intenció del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de crear una funerària pública amb l'objectiu d'abaixar el preu del servei ha desencadenat una guerra de preus. O més aviat d'estudis sobre els preus. L'Ajuntament sosté que morir-se a la capital catalana és més car que a qualsevol altre lloc d'Espanya: a partir de 6.800 euros, segons un estudi antic de l'OCU. I les dues companyies privades, Memora (amb un 15% de capital públic) i Àltima, ho desmenteixen i diuen que no és tan car. Àltima parla de 4.445 euros. La Universitat Pompeu Fabra va reblar el clau amb un estudi encarregat per les dues empreses privades que situava el preu en 3.200 euros i assegurava que des de 2011 els preus han caigut un 8%.

I aquest dimarts l'Ajuntament, durant una jornada, n'ha presentat un de nou, fet per Global Economic Group, que assegura que els enterraments valen 7.100 euros. Noves dades que Memora i Àltima s'han afanyat a criticar: han denunciat que l'estudi s'ha fet "només a partir de 44 factures" i el de la UPF analitzant-ne 40.000, "totes auditades". Sobre el futur, el regidor de Presidència, Eloi Badia, ha situat el preu mitjà que oferirà l'empresa pública en 3.800 euros, tot i que n'oferirà també a partir de 2.400 i fins a 4.700, amb un 10% del cost del cementiri a banda.

El punt de partida de la idea de crear una funerària pública és el convenciment del govern que els preus a Barcelona són els més elevats d'Espanya. I un dels arguments als quals recorren és que la Síndica de Barcelona ha alertat de la qüestió diverses vegades. "Hem d'intervenir", ha dit Badia, que ha sintetitzat la situació actual com de "duopoli" i confia que l'entrada en funcionament de l'operador públic impacti en el preu dels privats. Badia ha citat també el cas de Madrid, on hi ha funerària pública i els preus són inferiors (entre 2.222 i 2.700 euros).

Està previst que la funerària pública comenci a operar el 2019 amb un tanatori de nova construcció, que tindrà sis sales de vetlla (dues d'obertes a altres operadors) i 21 treballadors, ha afirmat. Però encara s'ha de veure si aconsegueix suport polític en la comissió de finals d'abril, en què s'hauria de donar el tret de sortida a la seva creació. Aquesta mateixa setmana Badia començarà una nova ronda de converses amb els grups.

Com qualsevol sector econòmic, el de les funeràries és tot un món. I el gruix de la població no en coneix els detalls. Per exemple, que el 74% de la gent que es mor ja té l'enterrament pagat a través de les assegurances que tenia. Ciutadans que acaben pagant el cost de 18 enterraments, han subratllat els experts durant la jornada. Per tant, només una quarta part de les famílies paguen l'enterrament dels seus membres en el moment de la defunció. I són aquests clients privats els que més paguen: els més de 7.000 euros de l'estudi presentat per Global Economic Group. En canvi, el seu autor, Juan Delgado, ha assenyalat que a les asseguradores, que negocien grans volums de serveis, els costa 2.800 euros de mitjana.

L'Ajuntament també ha presentat una enquesta amb resultats molt favorables a la creació de l'operador públic. Indica, per exemple, que el 95% dels enquestats demana una funerària pública. O que, a l'hora de contractar un servei funerari, els usuaris tenen la percepció que han contractat un enterrament de gamma mitjana, quan en realitat en paguen un de gamma alta. "Les empreses els mostren tres preus i trien el del mig, però no saben si trien entre preus alts o baixos", ha dit Delgado.

Des que es va conèixer la intenció del govern Colau de crear una funerària pública, Memora i Àltima han fet pressió desplegant arguments en contra de la idea. totes dues empreses alerten del risc de perdre qualitat en un servei que es presta en un moment molt delicat per a les famílies. Des de Mèmora afirmen que l'Ajuntament podria fer valdre el seu 15% a l'empresa per dialogar i ajustar preus. Per part d'Àltima, l'empresa demana poder tenir més presència a Barcelona i insta a l'Ajuntament "a trencar el seu monopoli en el servei de cementiris". "Que obrin el sector de veritat i que ens donin més facilitats a les empreses per a fer la nostra feina", ha afirmat en un comunicat.

Fe d'errades

uali

MÉS INFORMACIÓ