Entre el 2019 i el 2021 vencen les concessions de diverses vies, algunes de l’Estat i altres de la Generalitat. Per això, l’Executiu ha creat un grup amb una vintena d’interlocutors, entre ells grups parlamentaris, patronals, sindicats, col·legis professionals, transportistes o el RACC que traci quin és el model que vol l’Executiu. Segons fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, fins ara s’ha fet una primera ronda amb totes les parts, a les quals han lliurat documentació sobre les dades bàsiques de la xarxa viària amb independència de la via. La Generalitat ja ha rebut les primeres respostes, entre les quals hi ha peatges tous, l’eurovinyeta (tarificar vehicles pesats) o una vinyeta seguint el model que està implantat a Àustria.
Segons aquestes fonts, l’Executiu de Carles Puigdemont ara com ara opta pel model de la vinyeta, que consisteix a pagar una mena de tarifa plana anual per tenir accés il·limitat a tota la xarxa viària. És a dir, l’usuari tindria totes les barreres aixecades. En una entrevista a EL PAÍS, el conseller Josep Rull ha explicat que aquesta solució permetria solucionar el doble “greuge” que pateixen molts catalans: “Es paguen molts més peatges que a la resta de l’Estat, però també hi ha comarques que paguen molt i altres que paguen poc o res. A més, hi ha problemes que són molt singulars de Catalunya, com els peatges a l’ombra”. La Generalitat ja va tractar d’implantar l’eurovinyeta als usuaris de l’Eix Transversal, però va fer marxa enrere en considerar que no era “coherent” si el Ministeri de Foment no feia el mateix.
L’altra part de la proposta que vol resoldre la conselleria per al proper mes de juliol té a veure amb la línia 9 del metro. La Generalitat destina prop de 400 milions d’euros cada any per a una infraestructura que només funciona en els seus dos extrems. Des de Territori i Sostenibilitat es considera que és crucial acabar el túnel des de la Sagrera a Zona Universitària per poder nodrir de passatgers els dos trams en funcionament. La finalització d’aquestes obres està prevista per al 2022, però atès els compromisos en finançament estructurat, la majoria dels quals van ser adquirits pel tripartit, difícilment es podrà avançar amb recursos estrictament pressupostaris. La Generalitat ja fa sis mesos que negocia amb els contractistes, la banca i els fons d’inversió per alliberar fons. “Necessitem 1.000 milions d’euros per acabar el tram central i les estacions”, afirma Rull. La intenció és, segons les fonts consultades, poder reprendre les obres i anar obrint estacions centrals de forma gradual.