Selecciona Edició
Connecta’t

“Fa anys deien que me’n fotia de Millet i ara, del 3%, però el text és el mateix”

Sergi López interpreta 'Non solum' i '30/40 Livingstone' al Poliorama fins al maig

L'actor Sergi López, a 'Non solum'.
L'actor Sergi López, a 'Non solum'.

En 12 anys, Jorge Picó i Sergi López, paisans de Vilanova i la Geltrú, col·legues de professió, amics (com qui diu) de tota la vida i coautors de diversos espectacles, tornen a Barcelona amb dues obres que ja són clàssics del teatre català: Non solum i 30/40 Livingstone, que fins al mes de maig s’alternen a la cartellera del Poliorama. "Hem anat retocant cosetes als textos, els hem reduït força i ara les dues peces queden rodones”, diu Sergi López, poc abans de començar la representació de la primera. 

Non solum ens presenta un paio que arriba a una cita al pis d’una suposada amant i comença a trobar-hi gent. Cada cop són més. Tots iguals que ell. I encara que a un li agradi l’allioli i que un altre asseguri que és negre, tots són iguals. López és l’únic actor però, tot i així, sembla que l’escenari sigui ple de gent. De vegades, sembla que no s’hi cap, allà dalt. L'actor activa tota una aventura existencialista en la qual es planteja les mil i una preguntes sobre qui som, on som, com som, quants som? Hi regnen el caos, el surrealisme, la mala llet i el bon humor. A mig camí entre la Manifestació d’Albert Pla i qualsevol cançó punyent i costumista de Javier Krahe, Sergi López ens fa riure de valent i fa que ens identifiquem amb el personatge (amb qualsevol dels personatges idèntics, és clar). 

La feinada de l'intèrpret és impressionant. No hi ha música, ni so, ni decorat, ni cap mena d’attrezzo. Ell, en un escenari pelat, jugant només amb els llums i una petita tarima, orquestra una obra de teatre de més d’una hora i mitja, satírica, divertida i corrosiva, que s’allunya de l’encadenament d’esquetxos o de la successió d’acudits. "No és que tingui una trama lògica i definida, però no vam voler fer un Club de la comedia. Crec que Non solum, tot i que només estic jo en escena, no és un monòleg".

“El guió ha anat canviant perquè ha anat passant el temps", explica l'actor. "L'essència és la mateixa, però diria que tot plegat queda més reposat". El text, que els va valer un premi Max el 2009, es manté vigent amb els anys. Potser perquè, realment, tots som iguals i, potser també, perquè tot segueix igual, no? "Mira, quan s'esmenta la corrupció, per exemple, fa uns anys tothom pensava que em referia al Fèlix Millet (que ara torna a estar de moda, en fi...). Ara, les mateixes paraules ens porten a pensar en el 3% de Convergència. I és que tot es manté igual!" La implicació política de Sergi López (va entrar a les llistes de la CUP per Vilanova en les eleccions municipals del 2015) no intervé a l'obra. "Al contrari, diria que me'n foto més dels meus que de cap altre: de les assemblees, de les manifestacions..."

Però qui és (o qui són) aquests personatges? “No soc jo”, diu l’actor. “Quan escrius acabes retratat, és cert, però no es pot dir que Non solum sigui una obra autobiogràfica. Senzillament començo a parlar i arribo a una transgressió total. Això no vol dir que jo tingui predilecció pel sexe anal [com explica en escena]” Entre rialles, comenta que potser Jorge Picó, que el dirigeix, té por que quedi massa retratat: “Em fa treure l’arracada per actuar! Diu que així soc menys jo...”

30/40 Livingstone té més trama”, diu Sergi López. “Ve a parlar un fill que vol trencar amb el conservadorisme del pare fatxa, per definir-lo d’alguna manera, però caldrà veure en què es transforma...” Hi ha un camp de tennis, un cérvol per civilitzar, molts flashbacks... “És una obra en la qual l’espectador també riu, molt, però planteja, metafòricament, una idea dura, de ruptura".

La intenció no és, en cap cas, l'adoctrinament. "En tenim prou amb provocar alguna cosa en l’espectador. És obvi que nosaltres parlem de llibertat, de trencar amb allò que està establert, però ens interessa que cadascú descobreixi el missatge que vulgui. Volem dir que la condició humana és polièdrica”, sentencia López. “Tots som de tot, tenim punts meravellosos i punts miserables. És fascinant”.