Selecciona Edició
Connecta’t

Els més petits ho donen tot al Minimúsica

La cinquena edició del festival es trasllada al Poble Espanyol

Un nen gaudeix del Minimúsica.
Un nen gaudeix del Minimúsica.

L’Adriana està molt excitada. Són les 11.30 i toquen els Jamaikids a l’escenari. Acaba d’arribar i ja ha pujat dues vegades a donar-ho tot al costat del bafle. Don Chavito, la veu cantant del grup, la premia amb confeti. “Lo más”, diu. L’Adriana no és una adolescent. Té sis anys i mostra orgullosa el botí als seus pares.

A l’Hèlia li han dit que l’escenari era un vaixell i va cap allà. El seu cos menut de tres anys no para de ballar, com l’Adriana. A les dues les espera un viatge de 45 minuts per la història de la música jamaicana des dels seus inicis fins als nostres dies, amb una mica de ska inclòs. Com és tocar per a un públic infantil? “Depèn del públic. Si els pares s’animen, les criatures encara més”, responen a l’uníson Joan Pedrosa, Don Chavito, i Carles Guinart, Check one. “Sempre diem que els nens no són ximples. Pel que fa a la música són més receptius que molts adults”, afegeixen els Jamaikids. L’any passat ja van tocar per a un públic familiar al Primavera Sound. Avui ha estat la seva primera experiència en el Dia Minimúsica.

La cinquena edició d’aquest festival destinat a tota la família ha travessat Barcelona per canviar de localització: de l’antiga fàbrica Fabra i Coats a Sant Andreu al recinte del Poble Espanyol (Montjuïc). Una iniciativa per reunir pares i fills al voltant de la música en directe. Amb tallers educatius (ioga, art, alimentació...) i jocs a l’aire lliure per distreure els més petits, que a estones ballen i a estones es rebolquen per terra, salten, corren, juguen a les bales o es pinten la cara. El resultat: un agradable pla de diumenge amb els amics de sempre envoltada de nens –propis i aliens– i cotxets. De fons sona música pop, rock, reggae, electrònica...

El mateix tipus de música –o gairebé – que gaudia la clientela del dia minimúsica abans de procrear. Ja se sap que a músic vell li queda el compàs. I qui solia anar-hi, hi torna, però ara amb els fills. El batibull és ara molt menor (ni va acompanyat dels excessos d’antany) encara que perdura l’esperit lliure i de ball, que es reprodueix entre els més petits. Tot en horari diürn: d’11 a 18 hores.

La Fé (Perú) i l’Hernán (Argentina) hi han anat amb l’Alma. Els decibels no semblen intimidar aquest nadó de 4 mesos i mig: badalla morta de son mentre els seus pares gaudeixen d’un fantàstic migdia al sol. El dia acompanya i per l’escenari passegen Pavvla, Brighton 64, Maïa Vidal...

Són gairebé les 14 hores i Pau Riba puja a l’escenari. Ve de gust veure’l en acció envoltat de criatures, però és l’hora de menjar i ja se sap que la canalla no té paciència. Hi ha dues opcions, anar a la zona pícnic on hi ha foodtrucks o aconseguir una taula en una terrassa de la plaça Major del Poble Espanyol.

El pla a, impossible. L’escenari està on fire sota els plats de Delafé DJ i els camions rodants de menjar “saludable” estan abarrotats de gent. L’Helena aconsegueix una taula a La llavor de l’Isis, just davant d’on Riba toca els seus últims acords. Bingo!

Llibert i Magalí

No obstant això, no hi ha descans. Llibert Fortuny i Magalí Sare pugen a l’altre escenari i sonen acords de jazz. El Llibert i la Magalí presenten Electro magic, un concert taller familiar en què el públic participa per descobrir el músic tecnificat que portem dins. No només apareix el saxo, sinó l’aplicació de la tecnologia en la música: ordinadors, pedals, amplificadors, saxos, distorsionadors...

L’Hèlia, l’Iria, el Lluc, l’Adriana i la Carlota no han acabat el seu plat però ja volen pujar de nou a l’escenari. El menjar, que no val res, es queda al plat mentre els nens corren veloços a sentir com la dolça veu de Magalí entona cançons populars catalanes. “El Llibert ha portat tots els seus aparells per ensenyar-los el que dona de si la música electrònica”, resumeix la Magalí al final del xou.

Toca fer un descans, almenys els pares perquè els nens són incombustibles. L’ofereix el MicroMúsica a l’Ajuntament de Vallderoures: 250 metres quadrats per al públic de zero a tres anys. Després de 20 minuts de cua, s’obre un nou espai de joc lliure. Les criatures tornen a donar-ho tot. Els pares ja estan derrotats. Aquesta nit tots dormiran plans.

MÉS INFORMACIÓ