Selecciona Edició
Connecta’t

Salvador Pániker, el gran valedor de la contracultura

El filòsof va publicar a Kairós títols fonamentals que van marcar tota una època

Salvador Pániker a la seva casa de Barcelona.
Salvador Pániker a la seva casa de Barcelona.

A Salvador Pániker s'l recordarà per moltes coses però de manera especial per alguns dels prop de mil títols que va publicar en la seva editorial, Kairós, i que van marcar època. Entre aquests llibres figuren obres emblemàtiques de la contracultura i l'espiritualitat, com La libertad interior, de Krishnamurti, El gran mandala, d'Alan Watts o, precisament, El nacimiento de una contracultura, de Theodore Roszak. També el cèlebre La inteligencia emocional, de Goleman, o La conspiración de Acuario, assenyalada com “la Bíblia de la nova era”.

El juny de 2015, amb motiu del 50è aniversari de Kairós, es va celebrar al paranimf de la Universitat de Barcelona i en els seu jardins una festa que va servir de gran homenatge a Pániker i a la qual van acudir amics, lectors i còmplices, entre ells Xavier Rubert de Ventós, Jorge Herralde, Pepe Ribas, Josep Maria Fericgla o els viatgers i llibreters Pep Bernades i Albert Padrol. Durant la festa, Salvador Pániker, acompanyat pel seu fill Agustín, actual director de Kairós, va desgranar alguns dels seus records d'editor, per exemple la seva relació amb Manolo Vázquez Montalbán, que va estar al comitè de selecció de l'editorial en els seus començaments. Encara que compartien algunes trinxeres ideològiques, en altres estaven allunyats. “Sempre ens miràvem amb una barreja de recel i simpatia”, va evocar, “però ens apreciàvem molt”. També va rememorar els seus problemes amb la censura franquista, encara que va recalcar que “la contracultura passava bé perquè no l'entenien”.

Entranyable, cultíssim i dotat d'un fi sentit de l'humor, Pániker atresorava anècdotes i històries delicioses. D'un humanisme extraordinari, recalcava que el seu catàleg “és una invitació per a que cadascú sigui el mestre de si mateix”. De les seves creences pròpies sostenia que era “agnòstic amb oïda per a la transcendència”.

En aquella ocasió de l'aniversari, Pániker va recordar que Kairós va brollar d'una crisi, la seva que no acabava de trobar el seu lloc en un món lliurat a la teoria (i pràctica) de la lluita de classes, ell que havia estudiat coses tan diverses com enginyeria i filosofia, i que havia descobert que era en realitat mig indi per part de pare, membre d'una alta casta de Kerala. A muntar Kairós el va animar la seva esposa, Núria Pompeia. Kairós, recordava, significa en grec oportunitat, encert, “i portava una K molt destacada que casava bé amb el meu cognom”. El seu germà, el no menys cèlebre Raimundo, que estava llavors a l'Índia, havia de participar en l'editorial perquè aquesta tingués un peu a Barcelona i una altre a Benarés, però tants anys després encara seguia pensant si hi col·laborava. El primer títol de l'editorial va ser Conversaciones en Madrid, del mateix Salvador Pániker.

Deia l'autor i editor que Edgard Morin i Watts li havien donat sengles consells que sempre li van valer: el segon, que l'home no és culpable; i el primer, una sola paraula: “Resistir”.