Selecciona Edició
Connecta’t

El peó de Susana Díaz a Catalunya

Antonio Balmón és un dels pocs dirigents del PSC que dona suport sense embuts a la presidenta andalusa per liderar el PSOE

Antonio Balmón, alcalde de Cornellà.
Antonio Balmón, alcalde de Cornellà.

“Pensa que entres a la seu d’un altre partit”, va etzibar José Montilla a José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2000, quan va visitar per primera vegada la seu del PSC i aspirava a la secretaria general del PSOE. Quedaven encara quatre anys perquè el llavors líder del socialisme català aconseguís el ministeri d’Indústria i sis perquè rellevés Pasqual Maragall en la presidència de la Generalitat.

Montilla era llavors el primer secretari del PSC i alcalde de Cornellà, una població de l’àrea metropolitana de poc menys de 90.000 habitants, que va deixar a l’abril del 2004, després de 19 anys en el càrrec. El va succeir Antonio Balmón Arévalo (1960), que havia estat comunista un breu període abans d’afiliar-se al PSC amb 21 anys. Continua amb la vara de comandament 13 anys després i és l’únic dirigent del socialisme català que s’ha posicionat a favor de Susana Díaz en les primàries del PSOE. La immensa majoria segueix complint la promesa de Miquel Iceta de mantenir-se neutrals, almenys d’aparentar-ho.

“El PSC és el PSOE i el PSOE és el PSC”, va proclamar a tort i a dret Balmón el passat dia 26 a Madrid durant la presentació de la candidatura de la presidenta andalusa. El missatge va despertar el fervor de la militància congregada que desconeixien aquell ardent orador, però aquelles paraules res tenen a veure amb les que sempre han pregonat els líders del PSC: “Som un partit sobirà i diferent del PSOE”.

De tracte poc refinat, Balmón governa l’alcaldia de Cornellà amb mà de ferro i entre les queixes d’alguns col·laboradors pel seu tarannà, de vegades autoritari. A les 7 hores és fàcil veure’l passejant per les places i els carrers de la seva ciutat i segueix guanyant eleccions, però ja no governa amb majoria absoluta, a diferència d’altres alcaldes socialistes catalans.

Balmón ha cuidat en aquests anys la seva projecció i s’ha erigit en un pont entre el PSC i el PSOE. Com a secretari d’acció política del partit va formar part, amb la diputada al Congrés Meritxell Batet i el secretari d’organització Salvador Illa, del trio que va negociar amb el PSOE el pacte que va modificar la relació entre ambdues formacions després de la crisi oberta per votar no a la investidura de Mariano Rajoy.

L’alcalde de Cornellà mai va veure amb bons ulls aquella indisciplina i ho va considerar un error estratègic de Pedro Sánchez. Segurament per això ni tan sols va acudir a apuntalar-lo en el comitè federal de l’1 d’octubre que va portar el secretari general del PSOE a llançar la tovallola. Altres quadres del PSC sí que hi van ser però no es van quedar a votar amb excuses molt variades.

Balmón ha dirigit i segueix militant en la federació socialista del Baix Llobregat, la comarca de Catalunya amb més afiliació (unes 2.800 persones) que s’ha convertit en una mena de contrapoder des que Miquel Iceta lidera el PSC. Enrere queden els anys daurats, quan governaven en totes les institucions catalanes i els quadres procedents d’aquest territori manaven en el partit. I al capdavant d’ells, José Zaragoza, llavors secretari d’organització i ara diputat al Congrés.

Zaragoza és més bon peó que Balmón en defensa de la candidatura de Susana Díaz perquè sempre s’ha sentit més a gust a la cuina per assegurar-se el gust de les salses que pregonen en un escenari. Balmón és més home d’un sol traç, com quan al novembre del 2013 va publicar un article en el qual afirmava sense embuts: “Al PSC sobren els professionals del soroll sense cap rellevància”, en al·lusió al sector catalanista que se’n va acabar anant.

Bona part d’aquests dirigents del Baix Llobregat, Balmón inclòs, van col·laborar a alçar Pere Navarro al capdavant del PSC al congrés de desembre del 2011. Van ser els mateixos que el van deixar caure fins a forçar la seva dimissió tot just dos anys i mig. El partit esperava llavors Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, per fer-se càrrec de la nau, però va deixar plantat el consell nacional el 15 de juny del 2014. Va ser llavors quan Iceta va venir a dir als seus companys que, si volien, ell era allà.

Mentre Parlon explicava aquell dia les seves raons per descartar-se com a líder a les portes de la seu del PSC, Navarro intervenia davant els seus companys sense saber aquesta renúncia. Balmón la coneixia, però no va advertir qui tenia al seu costat abans que prengués la paraula per entendre que l’amistat amb l’alcaldessa estava per sobre d’altres coses. Dos anys després, bona part d’aquell grup que va enterrar Navarro, amb Balmón al capdavant, va donar suport a la candidatura de Parlon en les primàries del PSC d’octubre del 2016. Van perdre i Iceta es va fer amb les regnes, aquesta vegada ja de manera definitiva i legitimat per la militància.

Abans, aquest mateix grup va defensar amb el mateix afany la continuïtat de Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona en les eleccions generals de juny del 2016. Van tornar a perdre i la candidata va acabar sent Meritxell Batet. Molts d’ells aposten ara per Susana Díaz per liderar el PSOE, gairebé tots sense sortir de l’armari, i confessen que la victòria no serà gens fàcil perquè Pedro Sánchez té una gran acceptació entre la militància, especialment la del PSC.

MÉS INFORMACIÓ