Selecciona Edició
Connecta’t

Viure a Barcelona, treballar a tot el món

Creix el nombre de professionals estrangers que s’estableix a la ciutat encara que treballin a Zuric o Londres

El britànic Stephen Cahill viu a Barcelona i treballa al món.
El britànic Stephen Cahill viu a Barcelona i treballa al món.

L’arquitecte suís Gus Wüstemann ha viscut i treballat a Zuric, Bombai, Londres, Sidney, Nova York... i Barcelona. “La feina és important, però també ho és el vessant privat i Barcelona té la qualitat de vida més alta de tot el món”. Ho afirma rotund i amb prou motxilla per comparar amb criteri. Fa 14 anys, Wüstemann es va traslladar amb la seva família a la capital catalana. De dilluns a dijous treballa al despatx que té a Zuric i la resta de dies està a Barcelona, on també té despatx.

El seu cas il·lustra com cada vegada més professionals trien Barcelona per establir-se independentment d’on treballin. Per atendre’ls, la ciutat engegarà un Welcome Center per a professionals internacionals que volen fixar residència a la ciutat, explica Jaume Collboni, responsable de la promoció econòmica de l’Ajuntament. Persones que passen uns dies de la setmana aquí, on hi ha la família si en tenen, i altres viatjant per tot el món. Barcelona Activa fins i tot programa sessions de formació perquè les parelles d’aquests estrangers tinguin nocions bàsiques de com són aquí les entrevistes de feina, explica Alicia Egea, responsable de projectes de l’agència municipal d’ocupació.

Steve Cahill, de Londres, també respon al perfil de professional internacional establert a Barcelona. Durant set anys va ser directiu de Colt, la multinacional britànica que té al World Trade Center de Cornellà el centre que atén les consultes de més de 35.000 clients a Europa. Cahill vivia entre Barcelona i Sitges, s’encarregava del centre i viatjava allà on el requeria la companyia. La seva relació professional amb l’empresa va finalitzar i segueix vivint aquí, endinsat en diversos projectes internacionals com a emprenedor.

“Combinació perfecta”

“La qualitat de vida que ofereix Barcelona és immillorable. És una ciutat segura, hi ha talent, molt bones infraestructures i comunicacions, l’oferta cultural és riquíssima, el menjar fantàstic, tens el mar i la muntanya a prop i sempre brilla el sol, és la combinació perfecta”, celebra. Només apunta un problema. “Mai trobes l’hora d’anar-te’n a dormir”, diu entre rialles aquest professional d’origen irlandès que subratlla també la facilitat “per integrar-se a la vida de la ciutat i fer amics”. Un altre punt fort de la ciutat és que per car que estigui el mercat immobiliari a Barcelona, per als estrangers segueix sent assequible.

Tenir la base: To be based, en anglès. És l’expressió que Cahill i altres professionals empren per referir-se a triar Barcelona per viure, encara que treballin també en altres punts d’Europa. Qui ha seguit de prop el fenomen és Barcelona Global, l’associació de professionals creada fa cinc anys a la ciutat. El seu director general, Mateu Hernández, explica que en origen els estrangers podien comptar-se amb una mà i ara són el 20% dels 700 socis. El còctel de benvinguda anual que organitzen va començar amb 300 persones i en l’última edició en va congregar 1.200.

Ser una ciutat global sense parlar gaire anglès

Hernández relata com s’ha arribat a aquest perfil de “professionals que viuen en una ciutat i es mouen, una tendència global”. Els primers a arribar van ser els expatriats de grans multinacionals; després va aterrar la comunitat científica; els van seguir emprenedors internacionals que ofereixen serveis a tothom, que al seu torn atreuen més talent estranger.

“Els últims són professionals independents que volen viure com a consultors o membres de consells de multinacionals que poden estar a Suïssa, el Regne Unit o França, viuen a Barcelona i viatgen uns dies a la setmana o una setmana al mes. Aquest perfil creixerà i és una oportunitat estupenda per a Barcelona”, apunta. I alerta d’un nou fenomen: els directius de multinacionals que porten una àrea de negoci “global”, sense àrea geogràfica concreta. És el cas, explica, de Rose Chong, treballadora de Deutsche Bank, encarregada de programes globals del banc, establerta a Barcelona. Viatja tant que ha resultat impossible entrevistar-la, més enllà d’intercanviar correus electrònics intentant-ho.

I dades sobre aquest fenomen? “No n’hi ha, perquè fins ara no ha estat a l’agenda”. Dades no, però sí coneixement sobre pros i contres de la ciutat per a aquests professionals: “Hem identificat que en tràmits, fiscalitat, educació per a famílies internacionals, Barcelona no està a l’altura de les expectatives, i tenim el risc de perdre l’oportunitat de ser una ciutat global… Barcelona és atractiva per a ells, però l’Administració no està preparada i els barcelonins de vegades no som prou acollidors”.

Un dels problemes que sempre apunta la comunitat internacional és el poc coneixement de l’anglès. “Està present en els centres d’investigació, a les escoles de negocis, en les multinacionals, però poc present en la vida quotidiana. També hi ha poques escoles internacionals: hi ha oferta d’elit assequible per a directius, però no per a professionals, emprenedors i investigadors”. Hernández creu que s’hauria de seguir l’exemple d’Amsterdam en clau de creació d’escoles també en anglès per a la comunitat internacional.

Ciutat oberta

El tinent d’alcalde Jaume Collboni assegura que el Consistori “és conscient que al món hi ha una dura batalla per atreure talent entre les principals ciutats globals. Davant un món que es tanca, Barcelona vol ser una ciutat oberta”. Collboni admet que entre els reptes de la ciutat hi ha millorar el procés d’acolliment, la integració amb la comunitat local i la seva cultura, i també més presència de l’anglès. L’Ajuntament organitza l’International Community Day, una fira que informa de tràmits i serveis per a aquest col·lectiu.