Selecciona Edició
Connecta’t

El somni americà del sobiranisme

La Generalitat esprem els seus contactes als EUA, entre els quals hi ha polítics cubans anticastristes o un liberal aznarista, per transmetre a Catalunya una imatge de suport internacional

Carles Puigdemont i Raül Romeva (primer i segon per la dreta), durant la seva visita a la delegació de la Generalitat a Nova York.
Carles Puigdemont i Raül Romeva (primer i segon per la dreta), durant la seva visita a la delegació de la Generalitat a Nova York.

La causa de l'independentisme obliga a fer estranys companys de llit. En la seva obstinació per situar a l'escena internacional l'objectiu del referèndum d'independència, la Generalitat ha convertit els Estats Units en una prioritat. I ha espremut tots els contactes i relacions possibles per preparar fòrums, audiències i fotos per l'expresident Artur Mas, primer, i aquesta mateixa setmana per al seu successor, Carles Puigdemont. Des del president d'un think tank (laboratori d'idees) conservador, admirador declarat de José María Aznar, a un dels congressistes republicans més radicals en política exterior, passant pels líders anticastristes de la comunitat cubana a Florida. Cap contacte s'ha desaprofitat.

Puigdemont s'ha citat en el seu periple amb el president de la subcomissió d'Assumptes Europeus del Congrés nord-americà, Dana Rohrabacher, ferm defensor del president rus, Vladímir Putin, i que va arribar a suggerir en una piulada que “si la majoria dels residents legals d'Alaska volen formar part de Rússia” no tenia cap problema. Puigdemont també es va trobar amb Eliot Engel, líder demòcrata al Comitè d'Afers exteriors del Congrés.

Puigdemont, com havien fet des del 2014 diferents delegacions catalanes, es va citar amb els congressistes republicans de Florida Mario Díaz-Balart, Ileana Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo. Els tres són fervents anticastristes. Díaz-Balart i Curbelo s'han posicionat explícitament a favor de l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta comunitat republicana de Florida és el principal aliat que ha aconseguit la Generalitat en aquests anys de proselitisme als Estats Units.

Valor afegit del viatge de Puigdemont ha estat la seva recepció a l'American Enterprise Institute (AEI), el més important think tank republicà. El president de l'AEI, Arthur Brooks, amb família política a Catalunya, manté contacte amb Mas. Brooks també manté una relació amb l'expresident José María Aznar, de qui va dir el 2010 a La Vanguardia que “és extremadament intel·ligent”. “Tant de bo tinguéssim als Estats Units més polítics com ell”, va declarar. A Nova York, Puigdemont també es va reunir breument amb James Carville, exassessor de l'expresident Bill Clinton. Carville, que no va voler valorar el procés sobiranista davant dels mitjans, es va fer cèlebre en el seu moment per encunyar la cita “és l'economia, estúpid”, que va acabar per convertir-se en el lema de campanya de Clinton el 1992: és a dir, la millora econòmica és més important que qualsevol altra promesa política.

La Generalitat s'ha recolzat també en una xarxa d'acadèmics catalans de prestigi que exerceixen el seu treball en aquest país i són, en la seva majoria, defensors del procés independentista. A Harvard treballa Pol Antràs, economista que ha destacat per defensar activament la viabilitat de la independència de Catalunya. Puigdemont va celebrar diumenge passat a Boston un sopar al qual Antràs estava convidat.

Els contactes del president als Estats Units

El president català, Carles Puigdemont, ha mantingut els últims dies contactes amb senadors tant republicans com demòcrates en el seu intent d'internacionalitzar la qüestió catalana. També amb representants de think tanks.

Dana Rohrabacher. President de la subcomissió d'Assumptes Europeus del Congrés.

Eliot Engel. Líder demòcrata al Comitè d'Afers exteriors del Congrés.

Mario Díaz-Balart, Ileana Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo. Els tres són fervents anticastristes i congressistes republicans per Florida.

Arthur Brooks. President de l'American Enterprise Institute, el més important think tank republicà.

James Carville. Exassessor de l'expresident Bill Clinton.

El president tenia en la seva agenda dijous un esmorzar amb representants de primer nivell de la comunitat catalana expatriada, independentistes o no, segons un document de preparació del viatge al qual ha tingut accés EL PAÍS; entre els comensals estava prevista l'assistència de Xavier Sala i Martín, professor d'Economia a la Universitat de Columbia i conegut activista del secessionisme; Carles Boix, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Princeton i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional de la Generalitat; i Joan Massagué, oncòleg, director del centre Sloan Kettering de Nova York, que va donar públicament el seu suport electoral a Junts pel Sí.

Artur Mas, en la seva visita de baix perfil com a president a Nova York el 2015, va ser afavorit per Sala i Martín en una conferència que va protagonitzar a la Universitat de Columbia. Puigdemont va visitar a Massachusetts les instal·lacions del CIC, un centre de desenvolupament d'empreses tecnològiques, i a Harvard va impartir una conferència al Centre d'Estudis Europeus (CES).

Estudiants mobilitzats

“Harvard és un lloc molt obert, cada dia hi ha moltes conferències i fòrums a tot arreu, i l'auge dels nacionalismes i els populismes a Europa interessa molt. Al campus hi ha, a més, molts estudiants catalans, alguns molt mobilitzats políticament, i han impulsat algunes d'aquestes conferències”, corrobora José María Beneyto, professor visitant a Harvard i exportaveu d'Exteriors del PP al Congrés. “Puigdemont va ser més caricaturesc que Mas, va dibuixar una imatge d'Espanya com si fos un país imperialista i opressor en el qual l'independentisme seria una mena de lluita pels Drets Civils a l'altura de Martin Luther King”, critica Beneyto, qui també va ser el ponent encarregat de donar una altra versió del conflicte davant de Mas, com davant de Puigdemont.

Acadèmics catalans han ajudat Puigdemont amb els seus contactes

Les paraules de Puigdemont van molestar també molts altres oïdors, una audiència formada per unes 90 persones, sobretot per alumnes espanyols, molts d'ells catalans. El president del CES, el grec Grzegorz Ekiert, resta gravetat a la polèmica. “No veig una especial presència de polítics catalans a Harvard, és més aviat una coincidència; al CES venen centenars de conferenciants cada any, de molts perfils i àmbits”, assenyala Ekiert. I assegura: “La xerrada va ser molt constructiva, amb diferents punts de vista; va haver-hi molts estudiants espanyols”.

La comitiva de Puigdemont i el seu conseller Raül Romeva destacava també per una gairebé exclusiva presència de mitjans de comunicació espanyols, inclosos diversos de catalans, encara que el president sí va ser entrevistat per periodistes de The New York Times, The Washington Post o pel servei en castellà de la CNN. Sobretot la secció d'opinió de The New York Times ha prestat una especial atenció a l'independentisme durant els últims anys.

Massachusetts, el model a copiar per Catalunya

Les presències de Mas i de Puigdemont a Massachusetts tenen també un fonament ideològic. Mas reitera que "Catalunya seria Massachusetts en uns Estats Units d'Europa". La seva primera visita com a president a Boston va ser el juny del 2012. El comunicat oficial del viatge apuntava que "Mas considera que Catalunya té moltes semblances amb aquell estat nord-americà”. Segons el president, Massachusetts disposa d'un territori amb dimensions i població similar a Catalunya "i amb una economia vinculada al coneixement i la innovació". Mas també ha volgut subratllar l'aposta de Massachusetts amb el turisme i que és compatible amb la universitat". El 2012 es va entrevistar amb qui era en aquells dies governador de l'Estat, Deval Patrick. Tres mesos després, la Generalitat va donar començament al procés d'independència i en les successives visites als EUA, cap representant català ha tornat a ser rebut oficialment per alts càrrecs de l'administració nord-americana.

MÉS INFORMACIÓ