_
_
_
_
_

Gairebé 300 escoles catalanes tenen amiant

La província de Lleida és la que acumula més centres amb fibrociment a les instal·lacions

Jessica Mouzo
Pati de l'escola Xarau de Cerdanyola, on es van detectar trossos d'amiant fa sis anys.
Pati de l'escola Xarau de Cerdanyola, on es van detectar trossos d'amiant fa sis anys.

Almenys 291 col·legis catalans tenen amiant a les seves instal·lacions. El Departament d’Ensenyament ha revelat aquest divendres en una resposta parlamentària el mapa de centres educatius que tenen aquest material cancerigen en la seva estructura. Es tracta del 12% dels centres públics catalans i la zona de Lleida és la més afectada: s’ha detectat amiant en 193 escoles. Les fibres d’aquest material, utilitzat massivament en la indústria i la construcció fins a la seva prohibició el 2002 a Espanya, s’incrusten als pulmons en inhalar-les i provoquen greus malalties respiratòries i tumors mortals.

A Tarragona hi ha set col·legis amb amiant; a les Terres de l’Ebre, un; a la zona del Maresme i Vallès Oriental, dos; al Barcelonès (excepte Barcelona), Garraf i Alt Penedès, 16; al Baix Llobregat, un; a Girona, dos; a la Catalunya Central 22; a Lleida, 193 i al Vallès Occidental, 47.

Precisament al Vallès Occidental es troba, segons els pneumòlegs, el municipi d’Espanya amb més incidència de mesoteliomes: Cerdanyola del Vallès. En aquesta localitat, on se situava una de les fàbriques més gran d’amiant propietat d’Uralita, el 2011 es va detectar que el pati d’una escola estava construït sobre plaques d’amiant. N’hi ha prou d’inhalar una fibra d’aquest material per desenvolupar, a llarg termini –ja que el període de latència de les malalties és de fins a 40 anys–, un mesotelioma, un tumor de pleura vinculat exclusivament a l’amiant.

No obstant això, les dades llançades per Ensenyament, es queden curtes, segons el parer del pneumòleg especialista en amiant, Josep Tarrés. “Em sembla un cens incomplet, molt baix. La majoria dels col·legis estan construïts abans del 2002, quan es va prohibir l’amiant; molts, de fet, es van fer fa 30 o 40 anys”, critica.

Tarrès alerta de la perillositat. “Hi ha estudis anglesos que demostren problemes cancerígens en professors, per exemple, tumors de pleura”, apunta, perquè no sempre cal una exposició perllongada a aquest material per desenvolupar una malaltia. Mentre l’asbestosi (fibrosi pulmonar) sí que requereix una exposició intensa a l’amiant, per patir el mesotelioma n’hi ha prou d’entrar-hi en contacte una sola vegada.

El Departament va assegurar ahir que treballen “de forma intensiva” per retirar el fibrociment. “Quan hi ha una deterioració, intervenim”, va dir una portaveu. El que no es va detallar són els criteris de priorització d’unes escoles respecte a unes altres i quantes obres estan en marxa.

Ensenyament també va explicar que ha reservat una partida dins del pressupost del Departament del 2017 per retirar l’amiant dels col·legis, encara que no va concretar-ne l’import. “Hem augmentat un 30% la inversió en obres i prioritzarem això”, va dir la portaveu. Tarrés avisa: “Hi ha un perill cert. Els nens són més susceptibles perquè respiren més a nivell de terra, que és on s’acumulen les fibres, i a més, el seu sistema immunològic està en formació”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_