Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol anuncia aquest divendres la baixada de l’IVA dels espectacles en viu però no del cinema

L'impost afecta les entrades de concerts, teatre, dansa o els toros. La mesura depèn de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat

Albert Rivera ha confirmat que la baixada de l'IVA dels espectacles s'inclou als Pressupostos de 2017.

L'única notícia de debò contrastada que llança l'acord entre el Govern espanyol i Ciutadans per abaixar l'IVA cultural és que el cinema espanyol torna a quedar-se amb un pam de nas. Era sabut des de l'estiu passat que Mariano Rajoy i Albert Rivera havien acordat alleujar el desastre de les indústries culturals provocat per la pujada, fa ja quatre anys i mig, de l'IVA del 8% fins al 21% . I era sabut també que el cinema quedaria una vegada més fora d'aquest acord.

Segueix doncs obert el debat al voltant d'aquestes dues possibilitats: A) el cinema espanyol —com sostenen els seus portaveus i representants— és víctima d'una venjança política que es remunta a aquella nit dels Goya del 2003, quan hi va haver el sonor “no” a la guerra de l'Iraq. B) el Govern espanyol—com va dir el seu portaveu i ministre d'Educació, Cultura i Esport Iñigo Méndez de Vigo el passat 1 de febrer al Congrés— “no pot abaixar l'IVA de les entrades de cinema fins que no es torni a la senda del dèficit”.

Així doncs, el mateix Méndez de Vigo anunciarà avui després del Consell de Ministres un avantprojecte per als Pressupostos Generals que inclou la baixada del 21% al 10% de l'IVA en els espectacles en directe: concerts, representacions de teatre i dansa i espectacles taurins. És a dir, allò que reflectia l'acord signat a l'agost pel Partit Popular i Ciutadans en el marc del document 150 compromisos per millorar Espanya.

Si això tira endavant quan es votin els Pressupostos Generals de l'Estat, la indústria cultural espanyola tornarà a allò que podria anomenar-se la normalitat europea. I és que el 21% d'IVA actual (abans de la reforma fiscal del 2012 era el 8%) suposa una de les taxes més altes de la zona euro, on França es regeix per un impost cultural del 5,5%, Alemanya i Itàlia per un del 10% i Portugal per un del 13%. La cultura espanyola pot respirar… menys el cinema, que, sosté Méndez de Vigo, haurà d'esperar i veure com una entrada s'equipara a un article de luxe (21% d'IVA). Cal recordar que l'activitat comercial de les galeries d'art està gravada amb un 10% i el llibre amb un IVA súper reduït del 4%.

Ahir, les reaccions dels agents culturals davant l'anunci de l'acord no es van fer esperar. “Ens sembla fantàstic per als espectacles en directe. Algun dia algú ens explicarà el perquè aquest misteri amb el cinema. Als productors ens afecta, però els perjudicats finals són els ciutadans”, va afirmar Ramon Colom, president de FAPAE (Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals d'Espanya).

“Han passat quatre anys i mig, han trigat moltíssim, això ha estat molt dur. Les sales han hagut de suportar la pujada intentant no gravar-la als consumidors”, va dir Armant Ruah, coordinador de l'Associació Estatal de Sales Privades de Música en directe, qui va avançar que no creurà en la baixada de l'IVA fins que la vegi reflectida als Pressupostos Generals. Ruah va recordar un dels efectes més devastadors d'aquests quatre anys i mig d'IVA al 21%: “Hem deixat de ser competitius sobretot per a les gires dels grups que venen d'Europa o dels EUA. Teníem la taxa més alta d'Europa”.

Les xifres donen fe d'aquest descens. L'últim anuari de la SGAE permet comparar 2012 amb 2015 —última dada disponible—. I el resultat és una reducció en tots els sectors i els apartats. Quant a les representacions escèniques, per exemple, va haver-hi 4.059 funcions de teatre menys (de 50.833 a 46.774) i 565 de dansa menys (de 2.633 a 2.068). I els concerts de música popular van passar de 116.446 a 90.212 —no s'inclouen els macroconcerts i els festivals—. Però les mateixes infraestructures també han patit el pes de l'IVA: el 2012, Espanya disposava de 833 cinemes. El 2015, eren 116 cinemes menys: 717. I més gran és la reducció de pantalles: 403 (és a dir, de 3.990 a 3.587). A més, Ruah relata que la seva associació ha perdut unes 20 sales de concerts. I uns 36 teatres també s'han quedat pel camí (de 1.605 a 1.569, segons l'últim Anuari d'Estadístiques Culturals, del ministeri).

Jacobo Pallarés, president de la Xarxa de Teatres Alternatius, celebra la rebaixa però considera que arriba massa tard. “No recuperarem tot el que hem perdut aquests anys. I no cal oblidar que abans de la pujada el 2012 estàvem en el 8%”, recorda. Encara més, Pallarés adverteix que és una mesura mediàtica, per acontentar el sector, mentre es fan retallades silencioses. “El que ens donen d'una banda ens ho treuen per una altra. Les ajudes anuals de l'Institut Nacional d'Arts Escèniques i de la Música van sortir fa un mes amb una retallada del 20%. Necessitem un pla integral, que tingui en compte tots els fronts, perquè no passin aquestes coses”, reclama.

 

MÉS INFORMACIÓ