Selecciona Edició
Connecta’t

El Saló del Còmic es posa ales

La mostra sobre l'aviació a les vinyetes, amb aparells reals, principal atractiu de la 35a edició de la fira, que obre avui les portes

Un avió de la Guerra de Corea, al Saló. Veure fotogaleria
Un avió de la Guerra de Corea, al Saló.

James Salter i el seu alter ego, el capità Clive Connell, farien un bot si el veiessin: un reactor Mig 15. Salter en va abatre un a la guerra de Corea abans de convertir-se en novel·lista i escriure Pilots de caça, en la qual Connell (interpretat en la versió cinematogràfica per Robert Mitchum) s'enfrontava als ràpids Mig i a la seva nèmesi, el pilot rus anomenat Casey Jones. El Mig 15, que és una de les principals atraccions del 35è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que obre avui les portes a la Fira de Montjuïc, sembla un tauró i espanta imaginar què devia ser tenir-lo a la cua apuntant-te amb els seus letals canons, allà dalt sobre el riu Yalu, tot i que no estigués pintat de ratlles com el de l'as rus.

El reactor forma part de l'exposició Còmics en vol, la més espectacular de les moltes que s'ofereixen aquest any, entre les quals hi ha la del centenari del TBO, les consagrades als mestres Will Eisner i Milton Caniff, la simpatiquíssima sobre Lucky Luke, que inclou un poble del Far West i fascinarà els més petits, la dels superherois passats de rosca (!) o la que recull una selecció d'humor gràfic entorn del president dels EUA Donald Trump (“President, parli'ns de la Primera Dama”, “Com em puc recordar de la primera si avui me n'he cardat cinc o sis!”).

El saló, que ha inaugurat aquest migdia el conseller de Cultura, Santi Vila, ha augmentat en cinc mil metres quadrats el seu espai, passant dels 45.000 de l'any passat a 50.000. “Tot està molt repartit per fer que els visitants vagin d'una banda a l'altra”, subratlla el director, Carles Santamaría. A les exposicions s'hi sumen tallers, conferències, signatures a càrrec d'autors consagrats, demostracions, tràilers de pel·lícules, exhibició de videojocs i de la nova Nintendo Switch, i per descomptat, una inesgotable oferta de còmics i productes relacionats que es poden trobar a les nombroses parades de les llibreries, editorials i entitats. “És una gran festa del còmic”, recalca Santamaría. Tampoc es quedarà enrere la restauració, ja que hi haurà molts llocs de menjar i food trucks.

L'exposició sobre l'aviació en el còmic, instal·lada amb forma d'hangar a la plaça de l'Univers, es compon d'una sèrie d'àmbits temàtics il·lustrats amb historietes i en els quals l'element central és un aparell de debò. Així, Pioners il·lustrats recorda els orígens de l'aviació i els primers pilots, inclosos els de la Primera Guerra Mundial. S'hi exposa un Monocoque Hedilla III com el que va utilitzar Salvador Hedilla per al primer vol Barcelona-Palma el 2 de juliol del 1916 i que es va enlairar de l'aeròdrom de la Volateria al Prat per aterrar en un camp de Son Sunyer dues hores i vuit minuts després. Darrere del fràgil monoplà es pot veure un gran dibuix ferotge del Fokker triplà del Baró Roig dibuixat per Carlos Porta, que ha traslladat amb molt d'encert la vida del famós Manfred von Richthofen al còmic, amb guió de Pierre Veys. Entre els àlbums que destaquen en aquest àmbit, El pilot de l'Edelweis, de Yann i Hugault, un dels convidats al saló.

En ales de la llibertat, que exhibeix un Polikarpov I-15 Chato (en realitat una maqueta a un 75% de la grandària real), aborda l'aviació de la Guerra Civil en el còmic i explica amb quina traça ha dibuixat els Mosques, per exemple, Vittorio Giardino a ¡No pasarán! Segueix l'àmbit Vinyetes sota les bombes, que recorda, segons subratlla el director del saló, Carles Santamaría, “que no tot és èpica i bellesa en l'aviació” (que l'hi diguin a Hedilla, que es va matar en un accident a Barcelona el 1917) i mostra “els efectes col·laterals”, com els bombardejos de la població civil. Ho il·lustren vinyetes com les dels mangakes Nakazawa i Tatsumi sobre Hiroshima i dos cotxes de bombers d'època, un d'ells és el que va anar fins al cinema Coliseum després de la terrible explosió de març del 38 a la Gran Via de Barcelona, provocada per l'atac de l'aviació legionària italiana i que avui forma part de la secció de patrimoni històric dels bombers de Barcelona. L'altre camió és un Ford V 8, un model que, diu Santamaría, s'utilitzava en els portaavions.

La Segona Guerra Mundial, conflicte daurat per al còmic d'aviació, es representa –de manera una miqueta decebedora per a alguns– amb un avió real d'entrenament North American T-6 Texan, amb calcs de la força aèria nord-americana. Al darrere es pot veure un gran mural amb 3 P-47 Thunderbolt atacant posicions alemanyes a les Ardenes nevades i una selecció de vinyetes de còmics com Angel Wings i El gran duc, d'Hugault, o d'aquesta excelsa sèrie que és As de picas, dels argentins Ricardo Barreiro i Juan Giménez, protagonitzada especialment per una esquadrilla de B-17. Al costat s'hi poden veure uns Typhoon dibuixats pel gran Hugo Pratt i una pàgina d'En un cielo lejano, el meravellós àlbum del mateix Pratt sobre la Règia Aeronàutica a Abissínia. En l'àmbit Còmics a reacció (al voltant del Mig-15) es poden veure vinyetes en què apareix el reactor rus. No hi podien faltar dos dels pilots de reactors més famosos del còmic, Michel Tanguy i el seu camarada Laverdure. Ni aquests dos altres asos que són Steve Canyon i Buck Danny. Dibuixant helicòpters ens porta a la Guerra del Vietnam, amb un Bell UH 1 Iroquois, més conegut com a Huey, l'helicòpter icònic d'aquella contesa. Marcat amb insígnies de la Primera Divisió de Cavalleria (aerotransportada) dels EUA , sembla que hagi de baixar de l'aparell el mateix coronel Kilgore ensumant el napalm i la glòria. Finalment, Aventures al cel, en el qual s'exposa una Cessna cedida per l'aeroclub Sabadell, evoca el món de les avionetes, els hidroavions i altres aparells civils que ens porten les aventures de Tintin, per exemple, o les de la pilot i periodista Taxi d'Alonso Font, sense oblidar l'hostessa Natacha.

Donald Trump, molt present al saló. ampliar foto
Donald Trump, molt present al saló.

L'exposició sobre els cent anys del TBO –el primer número es va publicar el març del 1917, que s'obre amb un text de Javier Pérez Andújar, és un altre dels plats forts del saló. Inclou cent originals, entre els quals hi ha 25 dels millors autors de la història de la revista, com Coll, Opisso o Muntañola, 25 més del veterà José Blanco, en què apareixen els personatges més emblemàtics, com la Família Ulisses. Cal destacar també les exposicions dedicades als mestres Will Eisner –en la qual es recorre l'obra i la vida del creador de The Spirit, amb 42 originals i el record de les tres vegades que va ser al saló barceloní: en una foto impagable apareix amb Moebius–, i Milton Caniff, “el Rembrandt dels còmics” pel seu domini del clarobscur, autor de Terry i els pirates i Steve Canyon. En l'exhibició de Caniff, amb prop de 80 originals, et rep una somrient i malèfica Dragon Lady, l'adversària de Terry i Pat. Diverses vinyetes de Caniff ens retornen al món de l'aviació. Per aquí hi ha també –en mida natural la suggeridora Miss Lace, la protagonista de Male Cal, una artista que anima els soldats i en la qual Caniff hi va posar una gran càrrega d'erotisme. Veient tots aquests còmics nord-americans és impossible no recordar amb tristesa el desaparegut Javier Coma, que tant en sabia i tant els estimava.

El divertit món de l'Oest de Lucky Luke, el cowboy solitari més ràpid que la seva ombra, ocupa un espai important i inclou un poble del Far West d'historieta amb el seu saló, el seu hotel i la seva activa funerària. L'exposició consagrada al personatge (L'anomenaven Lucky Luke) inclou informació sobre els seus pares Morris i Gosciny (“dos homes i un destí”), una selecció de personatges carismàtics de la sèrie, com el cavall Jolly Jumper, el gos Rantanplan, els germans Dalton, Pat Poker o Jenny, i una altra de personatges reals que han aparegut en el còmic de Luke: Billy el Nen, Calamity Jane, Jesse James, Buffalo Bill, Jack Palance (que posa cara al malvat Al Hambre) i Alfred Hitchcock!, que té diversos cameos. L'exposició mostra alguns originals d'Achdé. Una secció es dedica a les versions cinematogràfiques i televisives de les aventures del personatge, com el film del 1991 en el qual l'encarnava tot un Terence Hill. “Cada any se'ns diu que no hi ha exposicions per a nens”, explica Santamaría, “doncs bé, aquesta és especial per a ells i aquí es poden fer fotos divertides”.

En contrast, el saló té exposicions tan esbojarrades com Superhomes fora de control, sobre aquests mutants o personatges amb poders que se'ls escapen de les mans, i un dels més emblemàtics seria Hulk. Aquí es troben, disposats a desbocar-se, Hellboy, Lobezno, el Motorista fantasma, l'enamorada del Joker Harley Quinn, Massacre, Spawn, Màquina de Guerra o Azrael. També hi ha el vell mig atlante Namor, saludat com “el primer antiheroi del còmic”.

Un altre protagonista del Saló és Lucky Luke. ampliar foto
Un altre protagonista del Saló és Lucky Luke.

Una altra exposició és la dedicada al còmic guanyador de l'any passat El fantasma de Gaudí, en la qual s'estableix un paral·lelisme entre el procés creatiu de la historieta (un thriller d'assassinats als edificis emblemàtics de l'artista), i el del mateix arquitecte, amb alguns objectes històrics com a maquetes, trencadís o el tiralínies de Gaudí.

El saló ha alçat el seu propi mur en contra de Donald Trump, amb una amplíssima mostra d'humor gràfic sobre el president a càrrec d'autors d'aquí i internacionals. Trump no en surt gaire ben parat, com era d'esperar. Alguna vinyeta és molt crua, com la que mostra Trump al llit amb Clint Eastwood o les que relacionen la trompa de l'elefant republicà amb un altre òrgan. Del fet que l'exposició sembla que quedi una mica apartada, Santamaría assenyala que han volgut que hi hagi punts d'interès a tot arreu i que no hi ha cap por: “Si Trump ens envia els marines, nosaltres tenim els Ficomic Seals”.

MÉS INFORMACIÓ