Selecciona Edició
Connecta’t

Colau aconsegueix mil pisos socials, però no aclareix quants estan en ús

L'Ajuntament capta 101 habitatges de particulars, que guanyaran un 20% menys que si lloguessin a preu de mercat

Obres en una promoció d'habitatge social, al carrer Constitució de Barcelona.
Obres en una promoció d'habitatge social, al carrer Constitució de Barcelona.

En els seus gairebé dos anys de mandat, i entre compres, convenis amb grans tenidors i cessions de particulars, el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit captar mil pisos per destinar-los a lloguer social. Malgrat tot, no ha aclarit en quants d'aquests habitatges ja hi viu gent.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, han informat aquest dijous de l'execució del seu pla d'habitatge, un programa que els responsables municipals asseguren que "no té precedents" per l'esforç que s'està fent en diversos fronts i per inversió. Perquè l'habitatge, diuen, és la seva prioritat. "Som l'administració que més diners destina a l'habitatge", han subratllat. 160 milions el 2017.

Del miler de pisos que han captat, les procedències són variades. N'hi ha 101 que l'Ajuntament ha captat de particulars disposats a llogar-los un 20% més barats que la mitjana del seu barri (i amb assegurança, ajudes a la rehabilitació i rebaixa de l'IBI). 446 més són els que l'Ajuntament ha comprat o està en procés de comprar. A aquests cal sumar-hi els que formen part de la borsa pública gràcies a acords amb grans tenidors (250 de la Sareb) o amb la Fundació Hàbitat 3 (250 més), que també els aconsegueix d'entitats financeres.

El Consistori assegura que a la fi del mandat el parc públic d'habitatge gestionat directament per l'Ajuntament passarà de 6.500 a 10.000 pisos. Respecte a les ajudes al pagament del lloguer, el Consistori va gastar 22 milions, destinats a 9.300 famílies, un 10% més.

En paral·lel a tot aquest "esforç sense precedents", com l'ha qualificat Ortiz, el registre de sol·licitants d'habitatges públics també ha crescut: un 8,5%, fins a 30.637 persones. Les adjudicacions d'habitatges amb protecció han augmentat un 17%, 441 el 2016 respecte a les 377 del 2015.