Tres congressistes dels EUA d’origen cubà simpatitzen amb el sobiranisme català

Tres congressistes d'origen cubà es van reunir dimecres al Capitoli amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que està de visita als Estats Units per explicar el procés independentista català. Els legisladors són republicans de Florida, simpatitzen amb el sobiranisme català i formen part del grup d'Amics d'Espanya al Congrés. Són Ileana Ros-Lehtinen, Mario Díaz-Balart i Carlos Curbelo, que ja es van reunir el 2015 a Washington amb un representant de la Generalitat.

Tots tres, segons va explicar Puigdemont, tenen una “posició clarament compromesa amb el dret a l'autodeterminació”. El president de la Generalitat va qualificar de “molt positives” les reunions, però va assenyalar que l'objectiu del seu viatge no és recollir suports davant la seva intenció de convocar al setembre un referèndum d'independència, sigui pactat o no amb el Govern espanyol.

Dels tres legisladors, només Curbelo va atendre la premsa després de la trobada. “El tema de l'autodeterminació és molt important per a nosaltres perquè la meva família va haver de fugir d'un país on no existia aquest dret”, va dir en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies el legislador, fill d'exiliats cubans. “Soc incapaç d'imposar res ni de fer ingerències en el que és la política d'altres països. No obstant això, vull convidar al diàleg. És fonamental a qualsevol país. Això és el que nosaltres li desitgem a Espanya, a Catalunya i a qualsevol lloc del món on pugui existir un conflicte d'aquest tipus”.

Puigdemont es va veure dimarts amb tres congressistes més, dos republicans i un demòcrata, però va declinar revelar el contingut de les trobades. Un d'ells, el republicà Dana Rohrabacher, també va donar suport públicament el setembre del 2015, amb Díaz-Balart i Curbelo, a l'anomenat dret a decidir del poble català després de reunir-se amb Roger Albinyana, el llavors secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat.

Durant dos dies a Washington, el president català s'ha embarcat en una de les tradicions de la capital nord-americana: fer lobby a favor d'una causa. S'ha reunit amb legisladors, ha parlat amb laboratoris d'idees i ha donat entrevistes a mitjans de comunicació. No hi ha hagut, segons ha dit, contactes amb la nova Administració de Donald Trump, que va celebrar el referèndum del Brexit però no ha revelat la seva opinió sobre el secessionisme català.

És entre un petit grup de legisladors on l'independentisme ha recollit més simpaties als EUA, cosa que contrasta amb el rebuig de les autoritats i l'escepticisme econòmic. Després de considerar el debat sobiranista un assumpte intern espanyol, el Govern de Barack Obama va defensar el 2015 la unitat d'Espanya en una reunió a la Casa Blanca amb el rei Felip VI.

Des de la seva eclosió el 2012, el sobiranisme català s'ha emmirallat en els Estats Units per l'origen secessionista d'aquest país i la defensa del dret a l'autodeterminació que va fer l'expresident Woodrow Wilson el 1918 com a part de la seva proposta de 14 punts per posar fi a la Primera Guerra Mundial. No obstant això, la Constitució nord-americana no permet la secessió d'un Estat. L'única rebel·lió que hi va haver d'aquest tipus es va resoldre per la força quan la Unió es va imposar a la Confederació del Sud que volia independitzar-se durant la Guerra Civil al segle XIX.

El que fa significativa la reunió amb els congressistes d'origen cubà —crítics amb l'Havana i simpatitzants del concepte d'autodeterminació— són els seus llaços amb Espanya en integrar el caucus del Congrés que aborda la relació entre Washington i Madrid. En els últims anys, la Moncloa i la Generalitat s'han llançat a una cursa en l'arena internacional —amb Washington com a lloc clau— per intentar guanyar adeptes en el seu rebuig o defensa de la independència.

Consultada per aquest diari, una portaveu de l'ambaixada espanyola a Washington va rebutjar comentar les trobades de Puigdemont amb congressistes.

Aquests són els elements biogràfics més rellevants dels tres legisladors que van parlar aquest dimecres amb el president català:

Ileana Ros-Lehtinen

Nascuda a Cuba el 1952, Ros-Lehtinen és una veterana legisladora i referència de l'anticastrisme al Capitoli. Representa l'àrea de Miami, on es va establir durant la dècada dels seixanta després que la seva família hagués de marxar de Cuba per l'arribada de Fidel Castro al poder.

Ros-Lehtinen es va convertir el 1989 en la primera congressista hispana. Presideix el subcomitè de la Cambra de Representants sobre el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. També integra el comitè d'intel·ligència, que està investigant els possibles llaços entre Rússia i l'entorn de Trump.

La congressista ha impulsat en els últims anys propostes de llei per endurir les sancions a Veneçuela, reforçar els llaços amb Israel i ampliar la relació entre els EUA i Taiwan, amb el qual Washington no manté vincles diplomàtics des de fa tres dècades quan va considerar part de la Xina a l'illa, que té ambicions separatistes.

La congressista republicana ha marcat en els últims dies distàncies en assumptes socials amb el Govern de Trump: va rebutjar la reforma sanitària que impulsa la Casa Blanca en considerar que apujaria el preu de les assegurances mèdiques i va criticar el decret que dilapida el llegat mediambiental de l'Administració Obama.

Mario Díaz-Balart

Díaz-Balart, de 55 anys, és congressista republicà des del 2002. Pertany a una important família d'exiliats cubans. El seu pare, Rafael, era germà de Mirta Díaz-Balart, la primera dona de Fidel Castro, amb el qual va tenir un fill. Rafael Díaz-Balart va dirigir als anys cinquanta el Congrés cubà fins que va haver d'exiliar-se per la seva oposició a la revolució encapçalada per Castro.

Mario va seguir els passos del seu germà Lincoln, que va ser congressista per Florida entre el 1993 i el 2011. Lincoln presideix l'Institut Congressista de Lideratge Hispànic (CHLI, en les seves sigles en anglès), que promou el progrés econòmic de la comunitat llatina.

El vicepresident del CHLI és Mario Díaz-Balart i entre els membres hi ha Ros-Lehtinen i Curbelo. El 2009, el CHLI va signar un acord de col·laboració amb FAES, el laboratori d'idees conservador fundat per l'expresident espanyol José María Aznar, opositor fervent a l'independentisme català.

Díaz-Balart és el copresident del grup d'Amics d'Espanya al Congrés. Però difereix de la posició del Govern espanyol en dos assumptes importants: simpatitza amb el dret a decidir català i dona suport a Gibraltar, tot i que Madrid en reclami la sobirania a Londres.

Díaz-Balart, amb Ros-Lehtinen, va ser copatrocinador d'una resolució legislativa el 2015 que reconeixia el “dret a l'autodeterminació” de Gibraltar. També va donar suport el 2013 al referèndum de les illes Malvines, en què va guanyar l'opció de romandre a Regne Unit.

Carlos Curbelo

Curbelo, de 37 anys, és el que té menys experiència dels tres. És congressista des del 2015 i pròxim a Díaz-Balart. Com ell, forma part dels caucus d'Espanya al Congrés i dels de Taiwan i Eslovàquia. En l'anterior legislatura, Curbelo va donar suport a una proposta perquè Puerto Rico pugui votar la seva incorporació com a Estat als EUA.