_
_
_
_
_

El BCE demana canvis legals per netejar la banca del crèdit dubtós

La decisió sobre aquesta modificació arribarà a l’Eurogrup informal de Malta

Claudi Pérez
Logotip del Banc Central Europeu a la seva seu de Frankfurt, Alemanya.
Logotip del Banc Central Europeu a la seva seu de Frankfurt, Alemanya.EFE

Ningú sap per on vindrà la propera crisi: l’única cosa segura al 100% és que arribarà més tard o més d’hora. Si torna pel sector financer, hi ha un candidat clar per sobre de tots els altres: els crèdits dubtosos de la banca europea (non performing loans, en l’argot anglosaxó), i en particular els de la italiana. El Banc Central Europeu ha fet aquest dilluns l’enèsima crida per solucionar aquest problema. Hi ha dues opcions: un banc dolent europeu —poc probable, perquè Alemanya i altres països creditors temen perdre fins i tot la camisa en el forat italià— o la posada en marxa d’una bateria de “canvis legislatius” per crear un mercat paneuropeu de crèdits dubtosos, que sumen gairebé un bilió d’euros, segons va explicar Danièle Nouy, presidenta del consell de supervisió del BCE.

Aquest assumpte es cou des de fa setmanes a Brussel·les i Frankfurt, però el salt d’arrencada definitiu no arribarà fins a l’Eurogrup informal de Malta, la setmana propera: és imprescindible un missatge polític abans que els tècnics dissenyin la solució. Tant el BCE com l’Autoritat Bancària Europea i fins i tot la Comissió ja han fet aportacions a aquest debat, a la vista que els crèdits dubtosos són “un llast”, segons el BCE, que afecta en gran manera països com Itàlia, Portugal, Grècia o Xipre, i fins i tot a entitats puntuals del sector bancari espanyol.

Fusions europees

Nouy ha explicat que el banc dolent europeu no seria “la panacea”, però ajudaria a acotar el problema: “El mercat actual afavoreix al comprador de préstecs dubtosos, però si tinguéssim un venedor central [un banc dolent] milloraria la situació”, ha dit. A més, ha insistit en els canvis legals per “millorar l’eficiència dels sistemes judicials i establir procediments extrajudicials més àgils, millorar els accessos a les garanties públiques i harmonitzar els incentius fiscals”. Brussel·les considera que un dels grans problemes és que els crèdits dubtosos són molt diferents segons els països, i les legislacions són també molt diferents.

El BCE ha insistit també en la necessitat de reactivar les fusions transfrontereres, davant l’excés de capacitat que es dona en alguns sectors bancaris. El sector, no obstant això, va contra direcció: la crisi ha accentuat la renacionalització de la banca. L’últim exemple és Espanya: Deutsche Bank ha anunciat el seu desig d’abandonar el país.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_