Selecciona Edició
Connecta’t

La Xina busca Messi

Mentre treballa en la formació, el gegant asiàtic inverteix milions en futbolistes i tècnics que s'han d'adaptar a viure en un país molt aliè als seus costums

Gustavo Poyet, durant un partit de la Superlliga. Ampliar foto
Gustavo Poyet, durant un partit de la Superlliga. VCG via Getty Images

“Per què tu jugues tan bé i nosaltres tan malament?”, li pregunta un nen de l'escola Jinshajiang Road Primary School, al seu professor de futbol, l'espanyol Cote Iglesias. La pilota és un hoste estrany a la Xina. Als parcs no es juga un partidet ni de casualitat i el futbol recentment comença a apuntar per la tele. Això sí, molta Premier League, que va fer els deures bastant abans que la Lliga. “Cal donar-li temps. A l'Uruguai som tres milions d'habitants, imagineu-vos el que pot passar aquí quan el futbol enganxi. Són 1.300 milions”, analitza Gustavo Poyet, tècnic del Xangai Shenhua de la Superlliga.

L'uruguaià Poyet, extècnic del Sunderland i del Betis, és un dels 13 entrenadors estrangers que té la Superlliga, entre ells, Pellegrini, Viles-Boes, Cannavaro o Scolari. No estan sols. En la seva croada colonitzadora de la pilota disposen de 83 futbolistes, alguns megafomosos, com Hulk, Oscar, Pato, Tévez, Lavezzi i Jackson Martínez. “Perquè existeixi un moviment de gent tan important ha d'haver-hi diners pel mig”, subratlla Poyet. Els preus dels traspassos són alts per a un mercat que acaba d'arrencar (Xangai SIPG va pagar 60 milions per Oscar) i els salaris són exorbitants. Tévez, per exemple, cobra prop de 40 milions per any. Cal pagar molt bé per temptar els futbolistes a participar en una lliga poc atractiva, en un lloc aliè als seus costums.

“Amb prou feines baixes de l'avió, t'adones que tot a la teva vida serà diferent”, explica Pep Muñoz, segon entrenador del Qingdao Huanghai, de la League One. “La primera vegada que surts al carrer penses que t'estàs jugant la vida. Ningú respecta els senyals de trànsit”, tèrcia Raúl Rodríguez, defensa del Xangai Shenxin. “Es canvien de carril tota l'estona, el primer que treu el morro del cotxe, passa. I ningú s'enfada”, diu Poyet.

Jordi Vinyals i Pep Muñoz, durant un entrenament.
Jordi Vinyals i Pep Muñoz, durant un entrenament.

Hi ha qui dubta, també, si és més fàcil conduir per la Xina que buscar un lloc per viure. “Vaig veure com 15 o 20 cases. Et crida l'atenció el que ells anomenen habitatges de luxe. Posen un lloguer a 3.000 euros al mes i no valoren que hi hagi una taca a terra o que el passadís estigui tot descuidat”, diu Raúl Rodríguez. I, sobretot, cal estar atent a les festivitats, dies desconeguts a occident, perquè et pots endur una sorpresa. “Amb el cos tècnic vam decidir anar al supermercat”, explica Poyet; “va haver-hi un problema. No teníem ni idea que era el 27 de gener, any nou xinès. Crec que els 1.300 milions de xinesos estaven en aquest supermercat”.

Del carrer al supermercat i del vestidor als entrenaments, tot és diferent. “No estan acostumats a fer vida de vestidor. Ens arribaven vestits per sortir a jugar. Vam haver de canviar hàbits. Els jugadors que no estaven casats estaven obligats a viure en hotels i els entrenaments eren fer voltes al voltant del camp. Ara, tots els nostres treballs són amb pilota, el jugador ve a divertir-se”, completa Muñoz, que va treballar cinc anys al FC Barcelona. La gran muralla per als estrangers, no obstant això, és l'idioma. “Depens molt del traductor, ha de ser una persona que interpreti les teves emocions. És la teva ombra, literalment”, remata Poyet.

Qüestió d'estat

El futbol ja és una qüestió d'estat. Avui, sota el glamur de les superestrelles mundials del futbol, la pilota s'expandeix per les entranyes del gegant asiàtic com el comunisme va arrelar al país sota el mandat de Mao a mitjans segle XX. Per aquests capritxos de la passió, resulta que el president Xi Jinping es va tornar boig pel futbol. I no només vol organitzar un Mundial, vol guanyar-lo. Fins ara, la Xina només va participar en el de Corea i el Japó i es va quedar fora tot just començar. “Prop del 20% de les escoles tenen per obligació l'assignatura futbol”, explica Cote Iglesias. Hi ha també un projecte per obrir prop de 20.000 escoles. “És un procés llarg, són nois que mai han vist una pilota. Al principi, has d'aconseguir que es familiaritzin amb la pilota. Després, fem exercicis de passada i desmarcatge i busquem crear-los situacions reals de joc. I una vegada s'assimilen aquests conceptes, fem partits perquè comencin a competir. I els dies de pluja, toca ensenyar-los el reglament”, remata Iglesias.

La Xina va a la recerca del nou Messi. I sembla que va de veres.