Selecciona Edició
Connecta’t

Los Cañones ja tenen placa

La comissió ciutadana que recupera la memòria dels barris de barraques inaugura la del Carmel i Can Baró

Veïns davant la placa que recorda les barraques.
Veïns davant la placa que recorda les barraques.

El Turó de la Rovira de Barcelona, que és el millor mirador que té Barcelona, s'ha convertit en territori guiri. De pícnics amb musiqueta de fons i selfies i sunset parties. De turistes que hi arriben esbufegant i que poc o gens saben del passat d'aquest punt de la ciutat on hi va haver, durant la Guerra Civil, quatre bateries antiaèries per defensar la ciutat dels bombardejos feixistes. La guerra va acabar i a mitjans de la dècada de 1940 l'espai va començar a ser ocupat per famílies que van aprofitar els espais de Los Cañones i van aixecar barraques per viure-hi. Hi van viure centenars de persones fins no fa gaire: tot just abans dels Jocs Olímpics.

Veïns que venien "a una Barcelona on hi havia feina però no hi havia habitatge", com ha recordat aquest diumenge l'Alonso Carnicer, periodista, coautor del celebrat documental Barraques i membre de la Comissió Ciutadana per la recuperació per de la memòria dels barris de barraques. Ha estat un matí d'emoció, on els turistes han passat a segon pla, darrera les desenes d'antics veïns dels barris de barraques del Carmel i Can Baró que no s'han volgut perdre la inauguració de la placa que recorda els nuclis de Los Cañones, El Hoyo o El Santo. "És la desena i una de les més esperades", ha celebrat Carnicer que ha recordat que a la capital catalana hi van arribar a viure, simultàniament, 100.000 persones.

A Los Cañones hi havia 110 barraques i 600 veïns. "De nosaltres ningú se'n recordava i vam tenir temps d'organitzar-nos i d'unir-nos els tres nuclis", ha recordat Custodia Moreno, veterana del moviment veïnal de la zona, "per aconseguir serveis, escoles, casals, habitatge... per unir-nos i poder ser veïns de Barcelona". Amb aquesta placa volem retre homenatge als que vam arribar a Barcelona "traient-nos la gana a mastegots, i això, amb totes les mancances, va ser un petit oasi en del desert d'on veníem".

Moreno ha acabat la seva intervenció tocant la cara a les autoritats presents, el primer tinent d'alcalde i la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Gerardo Pisarello i Mercedes Vidal, demanant-los valentia "per acabar amb el barraquisme que encara hi ha, el vertical". Al seu torn, Pisarello ha demanat als veïns que no deixin de fer pressió i exigir els seus drets. "Volem ser hereus d'aquestes lluites", ha assegurat. Durant l'acte han parlat veïns que van viure a la zona. Recordant la duresa d'una vida que també tenia coses bones, "com tenir un pati amb Barcelona als peus".

Amb una mirada diferent, el director del Museu d'Història, Joan Roca, ha assegurat que si comptem la gentada, els anys que hi van viure i tot el que van treballar, "els barris de barraques han fet una contribució neta a l'economia de les ciutats". I ha agraït també que la recuperació de la seva memòria, impulsada pels antics veïns i la comissió ciutadana, "ha permès ampliar la mirada dels museus i fer-la sortir de les quatre parets originals", en referència a espais musealitzats com el que hi ha a les bateries.