Selecciona Edició
Connecta’t

Tota una vida al Born

Testimonis de proveïdors i treballadors nodreixen la mostra sobre la memòria del mercat barceloní

Un treballador al Born, el 1964.
Un treballador al Born, el 1964.

La parada 172 era la de Joan Serra. Estava a l'exterior del mercat, en el lateral del carrer de la Fusina. La part de la paret estava folrada per un gran escriptori de fusta en el qual treballaven quatre persones fent els comptes —per descomptat, mentalment— i els albarans. A fora, es disposaven els cistells i caixes amb les hortalisses més fortes, com pebrots o albergínies, i els munts de verdura (coliflors, enciams) s'apilaven directament a terra. I a partir de les quatre de la matinada, amb mig barri adormint, començava el guirigall del mercat del Born. Margarida Sau va treballar en aquesta parada durant anys, fins que va tancar, el 1976, i es van traslladar a Mercabarna.

“Era dur perquè passaves molt fred i son però també es treballava amb bon ambient. Molts érem del barri. Mig Born estava relacionat amb el mercat. Les adrogueries, la fruita seca, els llegums...”. Ella ha estat una de les persones que s'ha apropat a la Paradeta del Born amb fotos de la seva època perquè siguin incorporades al fons documental. “Això era al matí, quan ja havia començat la venda; aquí ja quedava poc i estàvem recollint; aquesta era la meva sogra...”, descriu les fotos escanejades. Després, resumirà, davant una càmera, com era un dia de feina als anys seixanta.

És una de les particularitats de la mostra Born. Memòries d’un mercat, que ocupa l'exposició temporal del recinte i que ha substituït la famosa mostra de Franco. “Des del primer moment es va voler recollir la memòria viva del mercat i vam començar a registrar testimonis el 2005. Va ser laboriós. Vam partir d'un document dels anys 40 del mercat i a través del padró vam localitzar les adreces”, explica Manel Guàrdia, un dels comissaris. Res millor per recordar el que va ser el mercat que les caixes, de tots tipus i grandàries, que s'apilaven en carretons formant torres impossibles empeses pels camàlics i aquestes són les protagonistes de l'exposició. Són aquestes caixes les que marquen el recorregut de la mostra i creen els espais dels audiovisuals que expliquen el Born. "N'hi ha 1.300. Les vam localitzar a Toledo, València i Lleida. I són autèntiques, estaven en ús. Volíem reproduir el paisatge natural i la unitat del mateix Born”, comenta l'arquitecte Dani Freixas, encarregat d'aquesta part del projecte. Freixas, que també va treballar en la museïtzació del jaciment del Born, afegeix que la mostra no volia ser d'“arqueologia documental”. Si que hi ha algun plànol i llibres de registre, però és molt visual.

“Els primers a venir a comprar acostumaven a ser els dels mercats, els de Santa Caterina i la Boqueria. Escollien la mercaderia i els camàlics carregaven les caixes i les apropaven als camions. Després venien els de les adrogueries, que compraven menys, i cap a les nou del matí ja es tancaven les parades”, recorda la Margarida. Començava llavors “la millor hora”: la de l'esmorzar, amb bidons en els quals es feia foc i es rostien sardines o pebrots o el que fos. El mateix lloc on els proveïdors venien hortalisses de matinada tenia una doble vida: “Venia gent de casa bona de gresca, anaven a la xurreria i ens barrejàvem tots”. Altres testimonis afegeixen que molts estaven “completament borratxos”. Kubala era dels que s'apropava al mercat al final de la festa.

Una exposició ‘interruptus’

La mostra (oberta fins a novembre i el primer mes, gratuïta), s'havia d'haver realitzat abans. Aquest era el pla d'Albert García Espuche, historiador i ànima del Born, qui, amb el Museu d'Història de la Barcelona (MUHBA), va planificar que la primera gran exposició temporal del Born fora sobre la memòria del mercat. No va anar així perquè el canvi de signe polític municipal, amb CiU en el Consistori, va decidir que la primera mostra temporal també tindria relació amb els fets de 1714. Per aquest motiu tant els comissaris com l'arquitecte Dani Freixas comencessin a treballar en la mostra en 2005. Després, el projecte s'aparcat i va ressuscitar amb Ada Colau.

Alejandro Pujol, fill d'un majorista del Born, recorda la maniobra de descàrrega dels melons que s'apilonaven al passeig de Picasso: “Venien els carros i fèiem una cadena i ens passàvem els melons un a un a gran velocitat i es feien les piles segons la maduresa”. Sens dubte, els camàlics —que podien arrossegar un volum de caixes de fins a 400 quilos— eren els que treballaven més dur. “Arribàvem a les 4 de la matinada i quan sonava el xiulet començava el moviment. El pitjor era arrossegar els carretons per l'empedrat”, explica en un dels enregistraments Enric Pinsach, camàlic que va memoritzar els noms de totes les parades.

L'exposició recull les imatges més conegudes del Born i no falten les fotografies de Català-Roca, Forcano o Colom. La primera part és la història del barri i la de l'edifici, projectat per Fontserè el 1876 i que va ser el primer metàl·lic que va marcar la nova concepció dels mercats. Un Born que, fins al 1921, va ser minorista. Una segona línia expositiva és la memòria del mercat majorista que va tancar el 1976 i, l'última, quan va passar a espai rescatat pels veïns (va estar condemnat a la piqueta) en què, en la dècada dels 80, es va fer de tot: mítings, festes, concerts. “Volem que la gent que ha estat vinculada al mercat vingui i ens doni el seu testimoni i fotos”, afirmen els comissaris. I ho estan aconseguint: hi ha antics proveïdors que els estan portant objectes que s'utilitzaven al mercat, com ganxos, carretons i peses.