_
_
_
_
_

Rajoy sobre Catalunya: “L’alternativa a no complir la llei és el no-res, la selva”

El Govern interpreta una al·lusió a l'Estat de Dret a la declaració europea com el seu gran èxit davant el separatisme

Javier Casqueiro
Mariano Rajoy, durant la roda de premsa en l'ambaixada d'Espanya a Roma.
Mariano Rajoy, durant la roda de premsa en l'ambaixada d'Espanya a Roma.Antonello Nusca (EFE)
Más información
El Govern recorrerà davant el Constitucional els pressupostos catalans
Espanya es compromet davant el Govern de Trump a elevar la despesa militar
El PP i Ciutadans recorren junts els Pressupostos de Catalunya

La inclusió genèrica sobre "l'Estat de Dret" com un dels cinc valors fonamentals de la Unió Europea en el primer paràgraf de la Declaració de Roma, que ha celebrat aquest dissabte el 60 aniversari de la fundació de la UE, és el gran èxit que Mariano Rajoy va anunciar el passat 16 de març en el Congrés dels Diputats que s'anava a produir sobre la cada vegada més complexa situació política, jurídica i social que es viu amb el separatisme a Catalunya. El propi Rajoy va admetre a Roma, després de participar en l'històric esdeveniment, que l'al·lusió es podria considerar "una obvietat". Però tant el president espanyol com el seu equip en La Moncloa van destacar la importància de fixar l'obligació de complir la llei per poder participar en el projecte europeu. I Rajoy va reblar: "L'alternativa és el no-res, per no dir la selva".

El paràgraf en qüestió és el primer de la confirmada Declaració de Roma per part dels 27 dirigents actuals dels estats membres de la Unió Europea, del Consell Europeu, del Parlament europeu i de la Comissió Europea. Els mandataris subratllen així el seu orgull pels assoliments aconseguits per la UE i la rellevància del trànsit en aquests 60 anys des de la tragèdia de les dues guerres mundials a la reconstrucció del projecte: "Hem construït una Unió única amb institucions comunes i valors ferms, una comunitat de pau, llibertat, democràcia, drets humans i Estat de Dret, un important poder econòmic amb nivells de protecció social i benestar sense precedents".

Rajoy va concedir més tard, ja en roda de premsa en la palatina ambaixada d'Espanya a Roma, que a la citada declaració "no es parla de la situació concreta de ningú" i que es podria considerar "una obvietat" que figuri aquesta al·lusió entre els valors fonamentals del projecte europeu. Però el president no va desaprofitar l'oportunitat per destacar que aquesta aposta per l'obligació de complir la llei en els estats membres significa també "que ningú va a donar el seu suport en Europa a ningú que pretengui transgredir la llei" perquè ja forma part "del patrimoni comunitari" el respecte a les legislacions de cada país.

El líder del PP va recuperar aquí unes recents declaracions a Brussel·les del nou president del Parlament Europeu, l'italià Antonio Tajani, en les quals va emfatitzar que “les constitucions dels països europeus formen part del patrimoni comunitari i qui pretén liquidar o saltar-se la constitució d'un país el que està és saltant-se o liquidant és el patrimoni comunitari”. Tajani també va estar aquest dissabte històric en la taula principal de la signatura de la Declaració de Roma.

Mariano Rajoy va utilitzar tot aquest context per estendre's sobre la seva interpretació positiva d'aquesta referència genèrica de les normes europees davant el desafiament independentista català: "L'Estat de Dret és un principi bàsic i fonamental de la Unió Europea". I va ressaltar que així figura ara en el primer paràgraf d'aquesta declaració "com un dels cinc valors fonamentals i ferms" del club europeu. I va acabar: "Això no se li passa pel cap posar-ho en dubte a ningú".

Fonts oficials de la Moncloa van assenyalar a continuació que "aquesta filosofia" de "deixar assegut entre els valors fonamentals d'Europa" la rellevància de l'imperi de la llei és una de les aportacions d'Espanya a la Declaració de Roma, encara que en realitat podria servir per a qualsevol escenari de qualsevol país europeu des de la seva fundació. Rajoy va rememorar així que per ser integrant de la UE cal ser una democràcia en tota regla i que cap dels seus membres accepta per exemple la pena de mort.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_