Selecciona Edició
Connecta’t

Un despreniment de la cinglera de Castellfollit de la Roca posa el poble en perill

El poble denuncia l’“abandonament” del penya-segat després d'una esllavissada de 70 tones de basalt

Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca

La cinglera de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa) va patir el passat 15 de febrer un despreniment d'unes 70 tones de basalt, en la seva vessant sobre el riu Turonell. Va afectar la part posterior de les cases amb orientació sud del centre històric del municipi. Es tracta de la caiguda més important després de la del 2011, a la punta del penya-segat, a la vessant Fluvià. L'Ajuntament ha fet públic aquest divendres que se sent impotent perquè un poble amb menys d'un milió d'euros de pressupost no pot fer front a la conservació de la roca basàltica. Ha reclamat la implicació de totes les administracions perquè, tot i que de moment no hi ha hagut danys personals, els últims despreniments ja afecten a la part urbana del municipi propera a cases habitades.

Més de les meitat dels 970 veïns de Castellfollit viuen a la cinglera, una de les postals més retratades de Catalunya per la seva singularitat urbanística i natural. Les seves pedres basàltiques han servit per fer les llambordes de la majoria de pobles de Catalunya i part de la Sagrada Família. Des del 2011 ha patit sis esllavissades, cinc de les quals a la vessant del riu Turonell, la més abandonada. Des del Consistori destaquen la importància de fer prevenció per no haver de lamentar danys personals en un futur, ja que no s'està invertint per conservar-la. La cinglera es troba entre dos rius, el Fluvià i el Turonell, que van desgastant la roca.

L'alcalde del municipi, Miquel Reverter, que ha denunciat la "inacció" de la Generalitat, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i que diu: "només es mouen quan hi ha esllavissades", ha reclamat l'actuació "urgent" per aturar la degradació de la cinglera que es troba en una situació de "risc moderat". Per això ha demanat reprendre els treballs de redacció del Pla Integral de Conservació de la Cinglera, acordat al novembre del 2015 amb el Departament de Territori, l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (ICGC), PNZVG i el mateix Consistori, del que només hi ha esborranys. Aquest pla ha d'incloure tant estudis de risc de despreniment, com actuacions per al manteniment de la roca i la seguretat dels veïns, i el finançament d'aquestes intervencions.

L'Ajuntament creu que es necessària una intervenció global en la vegetació que afecta la roca i costaria uns 100.000 euros, més uns 40.000 de manteniment anual. També apunten la conveniència d'escanejar la vessant sud de la cinglera, tal com ja es va fer fa uns anys amb la vessant nord, per detectar els punts amb més risc de despreniment. En aquest sentit, han demanat a l'ACA que aclareixi qui s'ha de responsabilitzar de la neteja a la cinglera.

Un dels principals veïns afectats pel despreniment, ha assegurat que "ja es veia venir". No té por que baixi tot perquè té "la casa ben encimentada", però lamenta que els diners sempre han anat per l'altre costat "perquè és el maco i el que es retrata", però que a darrere no s'ha fet mai cap inversió i les poques intervencions que s'hi van fer "les varem pagar els veïns".

Segons un estudi del Parc Natural, des del 1976 s'han registrat més d'una quinzena de despreniments i esllavissades a les dues bandes de la cinglera, formada pel refredament de dos llengües de lava procedent dels volcans de la Garrotxa. Els experts consideren la cinglera un "símbol de país" a nivell geològic.