Selecciona Edició
Connecta’t

Els barrets més veterans de Barcelona

La barreteria Mil compleix 100 anys i augura un futur amb molts més barrets pels carrers

Les actrius Rossy de Palma, Emma Suárez i Scarlett Johansson, els actors Tony Curtis o Gabino Diego, el poeta Pere Gimferrer, el director de cinema Francis Ford Coppola, o els humoristes Moncho Borrajo i Miguel Gila són alguns dels clients que ha tingut la barreteria Mil al llarg dels seus 100 anys d'història. Aquest petit establiment busca ara que les generacions més joves redescobreixin els barrets, que s'alineen amb les últimes tendències, però no deixen de costat la qualitat clàssica del barret.

La barreteria Mil.
La barreteria Mil.

El barret fort característic de Charles Chaplin, el barret de copa que portava en els seus balls Fred Astaire, el fedora de l'arqueòleg Indiana Jones, o la gorra irlandesa de John Wayne són només alguns dels incomptables models que té la ja centenària casa de barrets Mil. El 1917 va obrir l'actual establiment situat al carrer Fontanella número 20, que encara conserva l'estètica modernista pròpia de l'època, però aquest negoci familiar, que ja va per la cinquena generació, va complir l'any passat 160 anys.

Els seus inicis es remunten al 1856, quan Tomás Antonès va obrir la seva primera botiga al carrer de l'Hospital del barri del Raval, al principi dedicada només al públic masculí. No seria fins a la dècada dels anys 50 que la botiga tindria models per a dona, un canvi impulsat pels pares de Núria Arnau, actual propietària de l'establiment i quarta generació d'aquesta família de barreters. “És un negoci amb molta història i molta feina” assenyala la Núria, coneixedora dels alts i baixos que ha experimentat el negoci. “El final de la Guerra Civil va desencadenar en una etapa sense barrets, a causa dels diferents motius polítics, la informalitat en el vestir, o la incomoditat de portar barret dins del cotxe”. La seva resurrecció no arribaria fins a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, amb les boines i gorres per a dona, o les pameles hippies de palla que es va posar tota una generació.

Imatge antiga de Mil. ampliar foto
Imatge antiga de Mil.

La Núria, besneta del fundador, juntament amb el seu marit Josep Creus i els seus fills Jordi i Sergi Creus, són els que actualment estan al capdavant d'aquest negoci familiar, a més de tres empleats més que assessoren personalment el client. En Jordi s'encarrega de buscar les noves marques i les tendències que marquen la moda, mentre que en Sergi treballa dins del taller de l'empresa amb la seva mare. A més dels models de les grans marques, el taller és un lloc “en el qual mai acabes d'aprendre. Sempre és un repte fer un barret, mai serà el mateix que l'anterior” apunta la Núria, a qui li han demanat encàrrecs com fer una gorra per a un “gegant” de les festes de la Mercè o els barrets cordovesos que li demanava l'actor nord-americà Tony Curtis a la mare de la Núria, Carmen Roldós, una de les figures clau de l'estirp de barreters i a qui el mateix Curtis li va dedicar una caricatura que va immortalitzar en el llibre de firmes de l'establiment.

Com a professionals del sector, aconsellen acuradament cada client i els informen del protocol a seguir si es posen un dels seus barrets. “Si està a l'interior, l'home sempre se l'ha de treure, mentre que la dona pot anar coberta a qualsevol lloc, fins i tot davant del Rei” afirma la Núria, que, citant al seu pare Juan Arnau, concep el barret com una peça per a “gent amb personalitats lliures”.

El cinema i la televisió també tenen molt a veure en l'elecció per part dels clients del model de barret que volen portar. Per exemple, l'estrena de la sèrie Breaking Bad va suposar un auge de les vendes del model pork pie, el que portava Walter White. Actualment, les gorres i les boines són els models més venuts entre els més joves. “Han perdut una mica la por d'entrar a la barreteria, i la nostra feina és buscar la marques de moda per a la gent més jove i acostumar-la”, assenyala Jordi Creus.

Pel que fa al públic, el turisme suposa un de les grans embranzides de l'establiment, ja que són un 80% dels compradors durant els mesos d'estiu. No obstant això, no hi ha un perfil únic de comprador ni un model exclusiu per a cada gènere. Avui, les dones llueixen barrets que abans eren exclusius per als homes com la gorra marinera o el barret fedora amb ala plana i ampla. Altres models en alça són la gorra visera de loneta o confeccionada amb teixits càlids anglesos, el Panamà per protegir-se del sol primaveral i estival, o les boines i gorres de llana, vinculades en els seus inicis a les classes obreres, però que actualment s'han alineat amb les últimes tendències.

De cara al futur, la Núria diposita les seves esperances en els seus fills, malgrat que segueixi al capdavant del canó juntament amb el seu marit, i assenyala que “en l'univers de la barreteria encara hi ha molt a fer, per imaginar, per confeccionar i, per descomptat, per lluir”.