Selecciona Edició
Connecta’t
Atemptat a Londres 22-M

La tarda en què es va parar el cor de Londres

El centre polític i administratiu de la capital és també la destinació de turistes que després de l'atac han quedat atrapats als seus carrers i atraccions durant hores

La policia travessa la zona acordonada aquest dimecres al Pont de Westminster, a Londres.
La policia travessa la zona acordonada aquest dimecres al Pont de Westminster, a Londres. AFP

A mitja tarda, tot es va parar a l'epicentre turístic de Londres. Tres professors van irrompre corrent la classe de Ciències del col·legi Grey Coat Hospital, al costat del palau de Westminster, i van demanar a tots els alumnes que romanguessin a l'interior del centre fins a nova ordre. “Feia molta por”, explica Martha Bryant, de 16 anys. “A poc a poc ens anàvem assabentant del que havia passat, i era horrible. Havia passat aquí mateix, ens podia haver passat a nosaltres”.

De seguida, els missatges dels familiars i les alertes als mòbils oferien pistes preocupants, encara confuses, sobre la situació. La informació arribava amb comptagotes. A última hora de la tarda, hi havia almenys quatre morts i uns 20 ferits. “Quan ens van deixar sortir, la tornada a casa va ser una odissea”, explica Martha. “Res es movia. Vaig sortir per anar caminant i em trobava amb tots els carrers tallats”.

Aturat enmig de la calçada, va quedar l'autobús turístic en el qual viatjaven Sandra i Igor, dos joves italians que havien arribat aquest mateix matí de Bèrgam. No parlen anglès i van passar una mala estona fins que van rebre una trucada dels seus pares, “gairebé amb llàgrimes”.

Anna, brasilera, embarassada de sis mesos, tampoc podia contenir el plor. De turisme a Londres amb el seu marit, André, estava al London Eye quan va passar l'atac. La sínia de 135 metres de diàmetre a la vora del Tàmesi, a la qual pugen tres milions de turistes cada any, va quedar aturada. Els passatgers van obtenir, pel mateix preu, una vista ben diferent de la que buscaven. Des d'allà dalt, alguns relataven els fets a Twitter amb selfies en rigorós directe. André consolava Anna, envoltats per les càmeres, a la sortida del que es va convertir en un sinistre viatge de més de dues hores.

El tancament de Melle, professor d'una escola de l'Haia , va ser dins d'un túnel de l'aquari. Al seu càrrec, una vintena d'alumnes de 16 anys. Estaven en el seu quart dia de viatge d'estudis a Londres. Els van demanar que es quedessin on estaven i esperessin. A poc a poc van ana arribant els missatges als mòbils. Dues hores després, trucaven a les seves famílies per tranquil·litzar-les. Havien estat a prop: van passar pel pont de Westminster poques hores abans que un cotxe Hyundai gris deixés el seu rastre de sang. Però podien explicar-ho, i ho explicaven a crits pels seus mòbils.

El Big Ben, l'abadia de Westminster, el London Eye, el canvi de guàrdia a cavall, Downing Street, Trafalgar Square. El centre polític i administratiu de Londres és també la destinació de molts turistes cada dia. La irrupció del terror el va convertir aquest dimecres en un laberint de carrers tallats, cotxes de policia a tota velocitat, famílies desconcertades, joves tranquil·litzant els seus pares i periodistes a la caça d'històries. Escenes que quedaran gravades, amb un brunzit dels helicòpters i sirenes, en els mòbils i les memòries dels turistes que visitaven aquest dimecres Westminster.

La zona és també el lloc de feina de moltes altres persones, que van veure les seves rutines inesperadament interrompudes per les sirenes. És el cas de Jorge Garriz, arquitecte navarrès que treballa a l'estudi de David Chipperfield, a Waterloo. Havia sortit a fer un encàrrec quan una companya el va alertar del que havia passat. Va tornar ràpid a l'estudi i ho va explicar als caps. Totes les reunions cancel·lades. “Primer van ser unes poques sirenes, però 10 minuts després era un no parar. Per les finestres vèiem com diversos edificis contigus eren desallotjats. El carrer es va omplir de treballadors que sortien de les oficines. Els helicòpters, les ambulàncies, la policia, en poc temps el soroll era ensordidor”.

Andrew Woodcock, editor de l'agència britànica Press Association, va veure l'escena des de la finestra de la seva oficina. “Vaig sentir alguna cosa que sonava com a trets —crec que tres— i el següent que sé és que hi havia dues persones estirades al terra i unes altres corrent per ajudar-les". “Carnisseria a Westminster”, titulava a poques hores de conèixer-se els fets el tabloide britànic London Evening Standard. Ala portada, la imatge del vehicle Hyundai que va atropellar els vianants abans d'encastar-se contra el reixat del Parlament.