Selecciona Edició
Connecta’t

L’arbre de la vida de Wajdi Mouawad

El director Oriol Broggi recorre 300 anys de convulsa història europea a 'Boscos'

Els actors Cristina Genebat, al centre, amb Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ricart i Xavier Ruano. Ampliar foto
Els actors Cristina Genebat, al centre, amb Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ricart i Xavier Ruano.

L'ànsia de saber porta de vegades a l'abisme, a aquest instant en el qual algú s'adona que tota la seva existència es basa en l'horror. És el que li passa a la Loup, una adolescent que el 2006 va començar a indagar el seu arbre genealògic després de la mort de la seva mare.

La investigació, a instàncies d'un científic, la porta cap a un cisma d'amors impossibles, dues guerres mundials, camps de concentració, violacions i bretxes familiars al llarg dels últims tres segles. Aquest recorregut per les tenebres d'una Europa convulsa a través de les generacions de la família de la Loup centra l'argument de Boscos, obra del libanocanadenc Wajdi Mouawad que Oriol Broggi dirigirà des del dimecres 29 de març a la Biblioteca de Catalunya, seu de la companyia La Perla 29.

El muntatge dura quatre hores i l'interpreten 11 actors, una gran producció per a una obra “monumental”, va assenyalar el director dimarts. Els intèrprets es desdoblen en 40 personatges. Sobre l'escenari cobren vida vuit dones, vuit generacions que, embaràs rere embaràs i abandonament rere abandonament, arrosseguen els espectadors (i els mateixos intèrprets) a un estat de “pena colpidora”, en paraules de Broggi.

El text forma part de la tetralogia de Mouawad La sang de les promeses, que completen Litoral, Incendis i Cels. Edicions del Periscopi acaba de publicar una edició en català de les quatre obres.

Frases per recordar

“A cada paràgraf hi ha una frase que voldries recordar, escriure-la a les parets de casa”, va assenyalar Broggi, que dirigeix un text de Mouawad per quarta vegada. En la producció participen Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Xavier Ricart, Marc Rius o Ramon Vila. L'espectacle es podrà veure fins a mitjan maig.

L'acció viatja constantment al passat. La recerca dels orígens, el desarrelament, la violència, l'amistat com a única salvació recorren el muntatge.

Tot arrenca amb un os: la mare de la Loup va anunciar que estava embarassada convocant una festa el dia de la caiguda del mur de Berlín. “Se n'han de tenir moltes ganes, eh? Per sortir de casa, posar-se l'abric, les botes, la bufanda i els guants, armar-se contra el vent, la tempestat, el fred, el gel, contra l'infern sencer per venir fins aquí com si tinguéssim un remei per combatre la desgràcia”, diu la futura mare, Aimée, als seus convidats just abans de tenir un atac epilèptic.

L'autor idea llavors que el cervell de l'Aimée acull un tros de la mandíbula d'una dona apallissada al camp de concentració de Dachau. I des d'allà, avantpassat rere avantpassat, Boscos porta a escena les trinxeres alemanyes, els orfenats del 1917 o la frondositat de la regió francesa de les Ardenes del 1871.

“La història et passa per sobre quan interpretes l'obra. Les paraules són veritats contundents”, va dir l'actriu Clara de Ramon.

La Léonie, la Ludivine, l'Aimée, la Sarah o l'Odette són algunes de les dones que van alçant la veu. “És un quadre de la nostra civilització occidental”, va apuntar Broggi, que va deixar clar que li a qui li pesi, el passat familiar de la Loup és el passat d'Europa.

MÉS INFORMACIÓ