Selecciona Edició
Connecta’t

El Palau de la Música reneix després del saqueig

La institució ha incrementat la seva activitat musical, artística i d'explotació turística

La presidenta del Palau, Mariona Carulla, ahir després de declarar en el judici pel saqueig de l'entitat.
La presidenta del Palau, Mariona Carulla, ahir després de declarar en el judici pel saqueig de l'entitat. EFE

Dos anys abans que es descobrís el saqueig del Palau de la Música, de no menys de 24 milions d’euros en mans del que va ser el seu president, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, l’Orfeó Català va haver de suspendre un concert a Mèxic per “falta de recursos”. Aquest any, les diferents formacions corals han viatjat a Londres, Hannover i Viena. Fa 10 anys, en plena etapa Millet, la temporada es va tancar amb 359 concerts i 419.000 assistents i l’any passat van arribar a 565 i més de 440.000. El desfalc va arribar a posar l’entitat centenària en situació de risc, tal com reconeixen alguns dels seus responsables, que ha aconseguit remuntar la pitjor crisi de la seva història després d’una profunda transformació organitzativa, financera i també del projecte artístic. Joan Oller, el seu actual director, ho qualifica de “renéixer”.

En la llarga etapa Millet, no hi havia director musical, existien quatre entitats jurídiques diferents i cadascuna anava pel seu compte –un sistema que probablement va facilitar els ardits dels acusats– no hi havia un projecte musical definit, amb prou feines hi havia projecte social i era una empresa els treballadors de la qual no tenien comitè que els representés. Després de l’escàndol la por del treballadors i dels gestors –en una primera etapa, fins al desembre del 2010, el control va recaure en Joan Llinares i Mariona Carulla– era que el públic i els mecenes giressin l’esquena al Palau per desconfiança.

Aquesta amenaça sembla superada i actualment la institució s’ha afermat en el panorama cultural de la ciutat amb una combinació de programació pròpia –han augmentat els cicles, com el de grans veus que porta anualment primeres figures de la lírica internacional– i la important entrada de recursos que suposa el lloguer de la sala i la programació per part de tercers que, no poques vegades, ha estat criticada per respondre a criteris purament comercials. Per exemple, la programació d’espectacles de flamenc va arribar a tenir tal volum que finalment es va rebaixar.

L'Orfeó Català ha tornat a l'escena internacional i ha aconseguit tenir pressupost propi

Els ingressos per turisme sempre han estat importants per al Palau i ho van ser, també, en l'etapa de Millet encara que les xifres s'han disparat: si el 2006 les visites guiades van ser 175.000 l'any passat es van aproximar a les 205.000. Per contra, les subvencions públiques han baixat d'un 25% de fa 10 anys al 13% actual.

Amb tot, el Palau segueix sense poder passar pàgina al saqueig que va sofrir perquè la recuperació dels diners li exigeix dedicació i recursos. Ahir mateix, al judici, Mariona Carulla va reconèixer que segueixen negociant amb alguns acusats, amb independència del que es resolgui en sentència. Ja ho van fer amb Millet i Montull, que van retornar pràcticament sis milions d'euros i no donen el capítol per tancat. També ho estan fent amb empreses que van cobrar per obres no realitzades al Palau i han recuperat part dels fons que van anar a parar a la Fundació Trias Fargas per un fals conveni subscrit per Millet. El procès —el judicial— al Palau li costa bastant diners, ara com ara més de quatre milions d'euros en minutes.

 

MÉS INFORMACIÓ