Selecciona Edició
Connecta’t

La democràcia vista amb un llapis

El Palau Robert exposa 'Política retratada', una revisió de 40 anys de política espanyola des de l'humor gràfic

Vinyeta de Juanjo Sáez.
Vinyeta de Juanjo Sáez.

L'humor amplia els marges del que es pot parlar. Ho explica el ninotaire Manel Fontdevila en una entrevista enregistrada per a l'exposició Política retratada, en marxa al Palau Robert de Barcelona fins a l'11 de juny. Primer s'hi atreveix el traç de l'humor gràfic i després hi arriben les paraules. “L'humor gràfic treballa a primera línia”, afegeix Jordi Duró, comissari de l'exposició juntament amb el politòleg Jordi Torrents. L'atemptat a El Papus inicia el seu relat de la primera línia de batalla de la democràcia espanyola. Sovint és l'artista qui sintetitza una realitat, un sentiment o un tabú que encara és complex afrontar amb el verb. Política retratada és un recull de 200 vinyetes de 48 autors publicades en 60 mitjans de comunicació. Cada vinyeta compta en paral·lel amb un titular de premsa dels fets més destacats que van succeir a Espanya entre el 1976 i el 2016.

Dibuix de Núria Pompeia. ampliar foto
Dibuix de Núria Pompeia.

Una idea clau per als comissaris és que el sentit i la força de molts dels acudits continua sent vigent. En aquest art de transcendir el temps, Juanjo Sáez és un mestre. En una de les seves peces per al diari Ara, del 2011, Sáez dibuixa una filera d'antiavalots de la policia cridant amb un megàfon a un grup de manifestants: “Retrocedeixen al passat. És una ordre”. A Política retratada hi ha dues pantalles interactives que ofereixen un joc al visitant: endevinar de quin any són algunes vinyetes. Alguna peça és anterior al 1976: hi apareix El Perich dibuixant i escrivint el 1975 a la revista Por Favor: “Amnistia”, demana un home; una veu respon: “tingui vostè paciència”. I l'home replica “és que és per al meu avi!”. La mostra recull autors de tota Espanya, amb el col·lectiu català i les firmes d'EL PAÍS com a grups més representats. La favorita de Duró és un dibuix de Máximo publicat a EL PAÍS el 1999. Dos homes amb txapela apareixen cara a cara, i diuen: “El problema basc no té solució. I a partir d'aquí, cal buscar-la”.

Duró apunta que el favorit entre l'audiència més jove de l'exposició és l'humor negre de Chumy Chúmez. Enfront aquell geni basc de la política il·lustrada hi apareix la més jove de la selecció, la il·lustradora Flavita Banana –la més veterana és Núria Pompeia. Només hi ha quatre dones representades a Política retratada, no per deixadesa dels comissaris sinó per la manca de presència femenina històrica en aquest àmbit. Duró explica, en una visita guiada, detalls fascinants de la negociació amb cada autor per cedir la seva obra, o particularitats de l'estil de cadascun. De Peridis ressalta que les seves tires humorístiques delaten que és un expert del romànic, sobretot per com perfila els personatges. De Juan Ballesta lloa la seva vessant pictòrica. Hi ha un dibuix de Ballesta, publicat el 1999 a Cambio 16, en què, en un camp manxec estilitzat en negre, el Quixot carrega contra la icona de l'euro amb Sancho al seu costat advertint del perill. L'euro com a somni d'una Espanya que vol ser moderna malgrat tot. Si el públic de l'exposició sobretot s'atura en els noms que té presents del seu diari de capçalera, la mostra també serveix per obrir el seu interès a d'altres autors. Ballesta és un dels creadors que l'exposició convida a descobrir: un prodigi de la il·lustració, un vell nom consagrat avui a la pintura i que va saltar a grans mitjans europeus i nord-americans com Le Monde, Washington Post o L'Espresso.

Il·lustració de Chumy Chúmez. ampliar foto
Il·lustració de Chumy Chúmez.

L'exposició és un exemple també d'independència creativa perquè, sent una mostra organitzada per la Generalitat, en ple conflicte per la secessió unilateral d'Espanya, el seu objectiu és mostrar l'evolució política de l'Estat en el seu conjunt, amb il·lustracions publicades en premsa regional com El Norte de Castilla, a El Mundo o a ABC. Algun espectador independentista pot patir un ensurt quan vegi exposada la polèmica peça que va publicar El Roto en motiu de la manifestació de la Diada del 2014: “Quan els homes es fan massa, els demagogs els fornegen”. D'El Roto hi ha una altra il·lustració notable, del 2003 i dedicada a la catàstrofe ecològica d'El Prestige. Una persona, traçada de manera difuminada, neteja el petroli de la costa gallega mentre es pregunta: “I el pitjor de tot és que encara no sabem si això ha estat per causa del progrés o del retràs”. Moltes de les reflexions recollides a Política retratada no només exposen el feixuc camí de l'evolució de la societat espanyola, també interpel·len al ciutadà sobre qüestions universals que sempre hi seran.