Catalunya es mobilitza per acollir l’Agència Europea del Medicament

Catalunya ja ha engegat la maquinària per convèncer la Unió Europea que Barcelona és la candidata ideal per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). L'organisme ara està situat a Londres, però haurà de deixar la ciutat després de la sortida del Regne Unit de la UE. Després que el president Mariano Rajoy anunciés el seu “suport total i absolut” a la candidatura de Barcelona, Govern central i Generalitat treballen per atreure la seu de l'organisme responsable de donar llum verda als fàrmacs que es comercialitzen a la UE. La Generalitat ultima la creació d'una oficina tècnica per preparar la candidatura oficial, que competirà amb Amsterdam, Copenhaguen o Frankfurt.

El Brexit ha posat en escac la ubicació d'organismes oficials de la UE situats al Regne Unit, com l'EMA, responsable de l'avaluació científica, la supervisió i el control de la seguretat dels medicaments a la UE. A la seu londinenca de 23.500 metres quadrats, on se situa l'organització des del 1995, treballen prop de 900 persones, que s’hauran de traslladar allà on s'instal·li la nova seu. A més, al voltant de l'agència hi ha un ecosistema de 1.600 empreses que també es podrien moure, expliquen fonts consultades. Aquestes expliquen que la decisió sobre la ubicació de la seu es prendrà a la tardor i que el trasllat es farà en dos anys.

La ciutat no és novella en aquesta aspiració: el 1992 ja va licitar per l'EMA, però va guanyar Londres. Catalunya fa mesos que mou fitxa per tornar a posicionar Barcelona, 25 anys després, com a candidata idònia. “No és un partit fàcil, però només el procés ja et reforça com a ciutat”, explica Mateu Hernández, conseller delegat de l'associació privada Barcelona Global.

Hernández recorda que l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell va dir sobre la candidatura de Barcelona que “és una pilota que s’ha de lluitar”. L'organització ha mantingut contactes amb les diferents administracions per posicionar Barcelona entre les favorites i convèncer el Govern central dels avantatges de la capital catalana.

El conseller de Salut, Toni Comín, va avançar fa dues setmanes, després d'una reunió amb la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, que el govern donaria suport a la proposta de Barcelona com a única candidata espanyola i va anunciar que el seu Departament engegarà una oficina tècnica per preparar la candidatura. “Estem molt interessats que l'EMA vingui a Barcelona per l'impacte econòmic. Per exemple, l'EMA mou 40.000 pernoctacions d'experts d'Europa a l'any”, afirma també el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén.

Des de l'Ajuntament, a través del Pla Brexit per atreure inversions i organismes del Regne Unit, el segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, també va mostrar interès per la candidatura de Barcelona “aprofitant la potència i reconeixement internacional dels clústers farmacèutics i biomèdics de la capital catalana”. Tal com va explicar la senadora del PDeCAT Maria Teresa Rivero en una moció al Senat, la meitat de les empreses farmacèutiques estatals i internacionals instal·lades a Espanya tenen seu a Catalunya, que té 230 laboratoris (90 són fabricants).

El suport del Govern central a la candidatura de Barcelona malgrat les tibants relacions polítiques amb Catalunya ha donat alè a la proposta, a les administracions i al sector farmacèutic, que també ha donat la seva conformitat. “Ja vam traslladar al Govern espanyol, a través del Ministeri de Sanitat, la nostra opinió positiva davant la possibilitat que Espanya aculli l'EMA, i estem a la seva disposició per donar suport a l'estratègia que finalment es decideixi per articular aquesta candidatura”, apunta la patronal Farmaindustria.

Connexions aèries

Les cartes amb les quals juga Barcelona són l'experiència en el sector i les seves comoditats. “Barcelona no és una candidata nova. A més, té unes connexions aèries imbatibles perquè és el segon aeroport d'Europa amb millors connexions, només per darrere de Londres. Poques ciutats tenen tants centres d'investigació de prestigi en tan pocs metres quadrats i infraestructures mundials com el superordinador Marenostrum o hospitals capdavanters com el Clínic i Vall d’Hebron", enumera Hernández.

En contra, hi ha la situació política catalana, en ple procés independentista. “El context polític no és l'òptim, com passava el 1992, però aquest argument és més local que europeu, tot i que qualsevol competidor el posarà damunt de la taula”, reconeix Hernández. Comín i Marcén, per la seva banda, assenyalen que “no té per què afectar”. “No veiem cap contradicció entre aspirar a l'EMA i el procés, perquè tenim claríssim que volem ser un Estat independent dins de la UE. Barcelona, per les seves condicions, mereix tenir l'EMA, amb república o sense república. Entenem que Europa serà conscient de la nostra vocació europea. Això no és un motiu perquè ens mirin amb reticències ni recel”, subratlla Comín.

Barcelona batalla contra ciutats com Amsterdam, Copenhaguen, Frankfurt o Milà. “Sabem que l'última milla és una decisió política i la diplomàcia haurà de fer la seva feina, però per arribar aquí, perquè Barcelona estigui sobre la taula, cal preparar un dossier fort i és el que farem”, apunta Hernández.