Josep Rull: “Donar les culpes a Madrid és molt poc edificant i poc pràctic”
El conseller de Territori i Sostenibilitat defensa que pressiona el Govern central però també li proposa alternatives
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (Terrassa, 1968), va prometre en assumir la seva cartera que seria un “empipador” pel Ministeri de Foment. Defensa que la pressió que està exercint, fins i tot portar als tribunals Adif, està donant els seus fruits en forçar el Govern central a realitzar inversions pendents.
Pregunta. S'han trencat les bones relacions amb Madrid de les quals feia gala l'ex-conseller Santi Vila?
Resposta. Tinc bona relació amb el ministre [Íñigo de la Serna]. Una altra cosa és que discrepi amb els compliments. Sempre li dic que amb bona voluntat no n'hi ha prou, es necessita concreció. I no n'hi ha. La bona voluntat que també tenia Santi Vila es va traduir en què només es va executar el 8% del pla per Rodalies.
P. Va dir que seria un empipador, però després va pactar allargar els horaris en algunes línies de Rodalies. Com s'entén?
R. Ho vam fer a canvi d'inversions i emparant-nos en un acord amb els municipis. Entre altres coses, hem aconseguit alguna cosa històrica: que l'Euromed pari a l'Aldea i redueixi en 40 minuts el trajecte. Amb aquests ajustos aconseguim reduir el temps real que els usuaris passen dins del tren i inversions, com 15 milions per a la R15. I hem fet molta pressió, fins a l'extrem de portar Adif al contenciós administratiu.
P. Demanen el traspàs de la infraestructura de Rodalies, per què hem de creure que la Generalitat ho faria millor?
R. Perquè Ferrocarrils de la Generalitat acredita que quan hem tingut el control de la infraestructura hem estat capaços de donar un servei amb uns estàndards de qualitat superiors. Vull ser honest: el problema no és Renfe, sinó la infraestructura. Els grans damnificats d'Adif són els ciutadans i la Generalitat, però també Renfe, que ha d'operar amb una infraestructura amb una precarietat molt elevada per no fer les inversions.
P. Sempre recorren al Corredor Mediterrani per criticar l'Estat. És el comodí de tot conseller?
Renfe és un dels grans damnificats de la falta d'inversions d'Adif
R. Mirem els terminis que ha anat posant cada ministre i el seu compliment. Nosaltres no ens quedem amb el lament i la queixa, perquè això és molt poc productiu i no resol els problemes de la gent. Donar les culpes a Madrid és molt poc edificant i molt poc pràctic. Hem plantejat la figura del coordinador del Corredor. I hem avançat: el ministre l'ha nomenat, encara que sense dir què ha de fer. Amb la Generalitat valenciana li hem detallat per carta què ha de fer. En el cas del Corredor, s'ha creat la taula estratègica, que ha acordat una agenda per unanimitat. El dia 10 d'abril anirem a Madrid a presentar junts aquesta proposta. El ministre m'ha dit que acudirà a la reunió.
P. De centralisme, també en parlen els usuaris de la N-340, C-14, C-58. I la conselleria té marge de maniobra…
Si la sentència del Suprem és desfavorable, la Generalitat vol recuperar la naturalesa pública d'ATLL
R. Sí. A la C-14 invertirem 40 milions i, quant a la C-58, la setmana que ve farem una licitació de les obres del primer tram d'ampliació de la capacitat de la via. En matèria de carreteres prioritzem seguretat, congestió, equilibri territorial i activitat econòmica. Amb recursos molt limitats, perquè el Pressupost està hipotecat per peatges a l'ombra i bonificant peatges.
P. Han aconseguit avançar amb BCN World després que la CUP amenacés amb vetar els Pressupostos.
R. No hi ha cap partida dels Pressupostos que afecti el projecte. Són debats diferents i la discrepància de la CUP no té per què tenir cap manifestació en aquest debat.
P. En breu s'espera la sentència sobre l'adjudicació d'ATLL. Quins plans té l'Executiu si el tribunal tomba el contracte?
Hem d'acreditar que de bona fe hem esgotat totes les vies del dret intern espanyol per fer la consulta
R. Caldrà veure en quins termes es pronuncia la fallada. Si s'anul·la el concurs, la voluntat del Govern és no fer un altre concurs sinó recuperar la naturalesa pública d'ATLL.
P. L'aeroport està més ben connectat, però li preocupa que sigui un hub per a les low-cost?
R. Volem que sigui una base per als vols intercontinentals. Però El Prat no pot ser un aeroport que es nodreixi principalment del baix cost. Insistim en la necessitat d'una gestió individualitzada. És l'aeroport d'AENA que dona més benefici: 300 milions enfront dels 30 milions de Barajas. Això hauria de poder donar-nos marge de maniobra per prioritzar quines companyies volem i retornar a Reus i a Girona part dels vols que van perdre quan el low-cost se'n va anar Barcelona.
“Els membres del Govern estem disposats a arriscar”
P. El PDeCAT busca candidat per a les eleccions. Vostè es descarta com a candidat?
R. La prioritat és fer el referèndum i la celebració canviarà la perspectiva sobre les coses. Quan es parla de buscar candidat sembla que es fa pensant en unes eleccions autonòmiques i nosaltres volem eleccions constituents. Ara no hem de distreure'ns i hem de centrar tots els nostres objectius en què el referèndum es faci i surti bé. El PDeCAT té molta gent, molta capacitat i molta predisposició, però ara el focus està posat en el referèndum.
P. Seria partidari de repetir la coalició amb ERC?
R. No hem d'avançar esdeveniments. Els membres del Govern estem disposats a arriscar molt, no gesticularem per simular que volem fer un referèndum perquè ens els prohibeixin, sinó que el volem celebrar. En un escenari d'eleccions es donarà la participació de diferents partits i cadascun haurà de fer la seva proposta. Junts pel Sí és una eina excepcional per completar el full de ruta, però quan estigui culminada entrarem en un escenari de país normal amb ofertes ideològicament diferents.
P. I què opina del ritme amb el qual avança el full de ruta?
R. El president Puigdemont ho va formular de manera molt clara: o referèndum o referèndum. La primera part del referèndum no està amortitzada. Quan Rajoy ens diu que ni vol ni pot, la veritat és que, poder, sí que podria. És possible fer un referèndum a Espanya, que ningú ens enganyi. El marc jurídic-polític espanyol fa possible posar les urnes si hi ha voluntat. I això no ho diu només Junts Pel Sí. El difunt constitucionalista Francisco Rubio Llorente va defensar el 2012 una tesi molt similar a la que proposa el Tribunal Suprem del Canadà: primer de tot, posem les urnes per saber què vol aquesta gent.
P. Per tant és partidari de seguir buscant l'acord?
R. Hem d'insistir-hi, i també davant de la comunitat internacional. Hem de ser capaços d'acreditar que de bona fe hem esgotat totes les vies del dret intern espanyol per fer la consulta. Només així tindrem legitimitat.
