Selecciona Edició
Connecta’t

Els videoclubs sobreviuen amb orgull

Els negocis han hagut de reinventar-se i innovar per subsistir en la lluita contra la pirateria

L'Aurora Depares és la propietària de Video Instan, el videoclub més antic d'Espanya.
L'Aurora Depares és la propietària de Video Instan, el videoclub més antic d'Espanya.

El que fa anys era el més habitual, ara s’ha convertit en una imatge poc comuna. No és estrany que la gent se sorprengui en passar per davant de Video Instan, el primer videoclub que va obrir a Espanya. “Aquí hi ha el que no trobes enlloc” o “Mira, un videoclub!” són les frases que l’Aurora Depares, la propietària, escolta pràcticament a diari a les portes del seu establiment. Fa vuit anys el sector va començar a percebre un declivi alimentat per la irrupció d'Internet i el fenomen de les descàrregues il·legals. Aleshores, a l’Aurora la desconcertava sentir comentaris dels clients com “aquesta no la llogo perquè ja l’he descarregat”. Ara ja no.

Les descàrregues il·legals de pel·lícules és el que més mal ha fet al negoci, sostenen els propietaris dels videoclubs. I cap altre sector s’ha vist tan perjudicat per Internet com ho ha estat el lloguer físic de cinema. L’èxit del videoclub va arribar als anys 80 i va patir un daltabaix amb l’aparició de les cadenes de televisió privades. Fins aleshores l’oferta havia estat reduïda i les opcions es limitaven a les tres cadenes televisives o al lloguer. Amb el temps es va recuperar, però el que sembla que serà impossible remuntar és la crisi actual amb la proliferació dels serveis de streaming i els canvis socials en el consum cultural. Actualment no existeix cap registre, però es calcula que a Espanya queden entre 500 i 700 videoclubs, quan n’havien estat 20.000.

Les últimes dades de què es disposa són del 2015. El 87,48 % dels continguts consumits a Internet eren fraudulents, segons dades de l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts il·legals. El mateix any hi va haver 4.307 milions d’accessos a continguts digitals, dels quals un 37% van ser a pel·lícules. L’Associació d’Empreses del Vídeo constata que “el mercat audiovisual en suports físics està en un clar desús cada cop més”.

Pot semblar que la proliferació de plataformes de pagament online com ara Netflix o Filmin, també ha minvat el negoci dels videoclubs. La propietària assegura que no l'ha afectat ni positiva ni negativament perquè són una competència més. Però no només la il·legalitat posa en perill el negoci, explica, perquè “l’àmplia oferta d’oci gratuït a Barcelona” també ha provocat la seva davallada. Tot això, sumat “al servei gratuït de préstec de cinema que ofereixen les biblioteques ens està fent molt mal”, afegeix la Teresa, propietària de Video Star, un dels primers negocis de Barcelona que encara segueixen dempeus.

El problema no són els preus, perquè a Video Instan mai no s’han abaixat. Tot i així, les webs online tenen preus més elevats. “Les novetats es troben a partir dels 4 euros a Internet, mentre que aquí les lloguem a 2,75 euros al dia”. Molt més barat que anar al cinema. El problema, segons la Teresa és que la gent prefereix llogar a través d’Internet enlloc d’anar al videoclub per la comoditat de no haver de retornar-les“.

L’Aurora assegura que demà mateix podria tancar i buscar una altra ocupació, però no ho farà perquè estima la seva feina i està disposada a “lluitar fins al final”, fins que no pugui fer front als pagaments per mantenir el negoci familiar que el seu pare va posar en marxa el 1980. Video Instan ha hagut de reinventar-se amb molt esforç per no morir; organitzant activitats i presentacions de pel·lícules, trobades amb els directors i actors, tallers de cinema, i fins i tot han inventat un joc de cartes d’endevinar pel·lícules per a tota la família.

La Teresa reconeix que la situació “ara mateix és nefasta”. Els caps de setmana lloga entre 40 i 50 pel·lícules, quan abans eren unes 200. Per aquest motiu han hagut d’innovar fent activitats i venent merchandising per poder fer front al pagament del lloguer del local. Perquè viure només de la passió pel cinema no els surt rendible.

El problema de tot plegat és que “no hi ha una llei que ho penalitzi, només diu que és delicte”, denuncia Depares. Només cal veure com el costum de passejar-se pels passadissos, mirar les caràtules i deixar-se aconsellar s’està perdent dins un sector que cada vegada està més diversificat. L’experiència de consum avui és molt diferent a la d’anys enrere.