_
_
_
_
_

Sortir a córrer, el gran negoci de l’esport més auster

Viatges per fer maratons, tecnologia per mesurar el rendiment, nutrició especial... Les empreses aprofiten l'èxit del 'running'

Una dona corre pel nord de Madrid.
Una dona corre pel nord de Madrid.Luis Sevillano

Teresa Prior, mallorquina de 47 anys, va caure fa vuit anys al món del running. El 2009, el seu marit li va regalar pel seu aniversari un pulsòmetre i unes sabatilles de córrer. Des de llavors, és el que en el món de les curses es coneix com una “corredora popular”. Un any després de calçar-se les sabatilles, Prior va passar a ser una habitual de les curses de Mallorca. “El que va començar com un hobby per salut s'ha convertit en una mena d'estil de vida”, explica aquesta tècnica de riscos laborals.

En principi és l'esport més auster: sortir a córrer al carrer no demana una gran despesa en equips especials ni haver de pagar una quota mensual. Segons l'última enquesta del Ministeri d'Educació sobre els hàbits esportius, un 23% de la població corre almenys una vegada a la setmana. L'èxit d'aquesta activitat el certifiquen, per exemple, les grans maratons, com les de València o Barcelona. El calendari oficial de runners té uns 4.000 esdeveniments importants a tot l'Estat. I amb la popularitat, ha arribat el gran negoci: el furor ha estat acollit amb entusiasme per les grans marques de roba esportiva. I el filó no s'acaba aquí. Cada vegada més sectors, com el turisme, la restauració o la tecnologia busquen el seu tros del pastís.

La febre de les curses també serveix de ganxo per promocionar municipis. No són difícils d'organitzar i no calen grans infraestructures. Totes les grans ciutats han de tenir una marató. París la va celebrar fa unes setmanes. Madrid, diumenge 23 d'abril. Els participants recorren les ciutats i les fotos aèries mostren la millor cara dels monuments. La febre de les curses urbanes arriba a l'extrem que fins i tot Corea del Nord, la dictadura més opaca del món, s'hi apunta: Pyongyang té una marató anual. "És una oportunitat per recórrer els carrers amb centenars de visitants i locals. La cursa més emocionant de la teva vida", diu la promoció que en fan els organitzadors per internet, l'agència autoritzada Koryo Tours. La propera cita és aquest mes de maig.

Vídeo promocional sobre la marató de Corea del Nord

Només als Estats Units el running va facturar 2.650 milions d'euros l'any passat. “Acostumo a comprar quatre parells de sabatilles l'any. No és que sigui gaire sibarita, però em costen 100 euros cada parell”, justifica Prior, que ja ha perdut el compte de les curses en què ha participat, tant a Espanya com a Europa. “Només el 2016 en vaig córrer 37”, explica. A més, es deixa “milers d'euros” en viatges, inscripcions i material esportiu. “Soc conscient que són molts diners, però els inverteixo en salut, felicitat i moltes amistats”, afegeix.

El web Idealo, que compara preus, calcula que un corredor principiant s'ha de gastar 103 euros per adquirir un equip bàsic, que constaria de sabatilles per córrer, pantalons curts i una samarreta adequada. El preu de cadascun dels productes ronda els 33 euros de mitjana. L'estudi del portal d'internet mostra que si es corre habitualment (fins a tres vegades per setmana), la despesa es multiplica gairebé per sis si s'hi sumen articles com guants, una polsera d'activitat o roba tèrmica.

“Els preus de les sabatilles varien des dels 15 euros en els seus models més bàsics fins als 527 euros en models més professionals”, explica l'informe d'Idealo. Per tenir un equip professional complet, un runner hauria d'invertir uns 1.278 euros, incloent per exemple un llum frontal per a curses nocturnes o un rellotge per monitorar els recorreguts, amb un preu mitjà de 153 euros. I a tot això, s'hi afegeixen cada vegada més aplicacions de pagament amb entrenadors virtuals, productes d'alimentació especialitzada (begudes isotòniques, barretes, fórmules per recuperar-se després d'una cursa) i les visites al fisioterapeuta quan els músculs es ressenten.

L'auge d'aquest esport també ha canviat el comerç. La botiga de referència de Nike al passeig de Gràcia de Barcelona, per exemple, va passar de vendre samarretes d'equips de futbol a omplir les prestatgeries de productes exclusivament per córrer. Però no tots els negocis han tingut la mateixa sort. “La venda per internet i la inauguració de grans botigues de marca a preus massa competitius ens va obligar reconvertir-nos de botiga especialitzada a club d'entrenament”, explica Karim Portzgen, director de Prorruner. L'evolució del negoci, diu el comerciant, “va passar per sobre” de les petites botigues especialitzades.

“Hi seguirà havent un creixement en la pràctica esportiva i especialment en el running perquè continua augmentant la preocupació per una vida més saludable”, defensa Alex Rivera, gerent del clúster de la indústria de l'esport a Catalunya, Indescat. La Universitat Pompeu Fabra va fer fa un mes unes jornades en les quals precisament va posar el focus sobre aquests negocis paral·lels. La llista no és gaire llarga, però sí que hi ha un ampli marge de desenvolupament: aplicacions per a mòbils, models turístics diferenciats, wearables

Un negoci internacional

“El client ja hi és, ara cal vendre-li els complements”, diu Rivera. Pràcticament tot el territori nacional pot fer de pista per practicar totes les modalitats de running i des de l'Indescat certifiquen l'interès pel corredor estranger. Una dada: gairebé el 50% dels participants en la marató de Barcelona, que es va fer al març, eren de fora d'Espanya.

Jonathan Florido és el creador de Runnerbox, una startup que ofereix capses d'experiències enfocades exclusivament als aficionats a córrer. El producte inclou la inscripció en alguna de les maratons i, si es vol, també l'allotjament. El preu del regal és a partir dels 15 euros. "Vam començar fent-nos la pregunta: què li regalaries a algú que li agradi córrer?", explica Florido. L'èxit d'aquesta veta de mercat ha portat a sofisticar el producte i ja ofereix també plans per a parelles. "Els productes a mida tenen un gran potencial i també hi ha un potencial en els productes d'elit, experiències exclusives. Hi ha gent a qui no li agrada córrer amb altra gent i paga per això", explica Rivera.

La professionalitat amb què cada vegada més aficionats afronten les maratons també és una oportunitat de negoci. Un exemple és ChampionChip, que es va estrenar el 2000. Més de 40.000 persones a Espanya tenen el xip groc d'aquesta empresa de cronometratge d'esdeveniments esportius i que l'any passat va facturar 750.000 euros. El dispositiu es col·loca a les sabatilles o al dorsal i permet mesurar exactament el rendiment, i s'ha convertit en una altra peça obligatòria.

Encara que “el boom del running” es nota en un augment de la participació en les curses i en molts negocis, no totes les empreses reben amb els braços oberts aquesta expansió massiva. Un gestor d'una cadena de botigues especialitzada en el running explica que la majoria dels nous corredors només s'apunten “a la moda” i després abandonen l'hàbit. “Nosaltres preferim menys corredors de qualitat que molts que ho deixin al cap d'un o dos anys; ser corredor no és posar-se unes sabatilles i sortir a passejar un dia a la setmana”, afegeix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_