Les campanes de la catedral de Girona s’asseuen al banc dels acusats
El futur del repic nocturn denunciat per la propietària d'un hotel pot quedar resolt a l'estiu
Una desena de testimonis i pèrits, des d’enginyers, arquitectes, campaners, comerciants, hotelers, vidriers i veïns han passat aquest dijous pel jutjat contenciós número 1 de Girona per posicionar-se a favor o en contra del repic nocturn de les campanades de la catedral de gironina. Per una banda, la propietària d’un Hotel del Barri Vell fa anys que reclama que deixin de tocar perquè li perjudiquen el negoci i, per l’altra, l’Ajuntament, el Bisbat i l’associació de veïns reivindiquen que és una tradició amb segles d’història. La sentència judicial, que previsiblement es dictarà a l'estiu, resoldrà el conflicte.
Les campanes es varen silenciar 49 nits a principis d’any per un decret firmat pel llavors alcalde, Carles Puigdemont, basat en la Llei de Contaminació Acústica del 2002 i en l'Ordenança Reguladora de Sorolls i Vibracions del 2013. Aquesta decisió va fer posar al Bisbat i als veïns del Barri Vell en peu de guerra. Van recórrer el decret que disposava el cessament de les campanes i el Consistori, amb Albert Ballesta al capdavant, va reconsiderar la seva pròpia decisió en entendre que hi havia base legal per fer-ho.
La propietària de l’Hotel Històric, proper al campanar, ha portat el cas als tribunals. La Llei de Centres de Culte del 2009, posterior a la Llei de Protecció Contra la Contaminació Acústica, exclou les campanes entre els causants de soroll i els considera "un atribut tradicional".
El lletrat de la demandant, Lluís Gallardo, considera que les campanes avui dia no tenen cap funció social i molesten. “Defensem que les tradicions culturals es fan per part de persones despertes i no per persones que dormen, si estan descansant ignoren quin tipus de tradició cultural es pot arribar a fer", ha afegit.
D'altra banda, el secretari de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya, Ramon Gené, ha explicat que el cas de la catedral de Girona és dels pocs que està ben documentat. "Existeix un conveni de l'11 de juny de 1388, entre els jurats de la ciutat (Ajuntament) i el Bisbat per preservar aquest toc tradicional". La voluntat de l’acord era aconseguir que "per sempre més toquin les hores tal com és acostumat tant de dia com de nit i que no hi hagi cap senyoriu que pugui impedir-ho", ha explicat.
Després dels casos sorgits per silenciar campanes de diversos municipis, Gené, ha apuntat que "hi ha gent que ataca les campanes només perquè és un tema de l'Església i d'altres pels decibels”. En aquesta línia també s’ha expressat l’advocat del Consistori, Lluís Pau, que ha recordat que les campanes toquen i han perdurat de manera ininterrompuda des de 1080. “Ara no es poden estroncar simplement per uns interessos privats molt respectables, per descomptat, però en definitiva privats", ha criticat.
La tradició de les campanes ha estat menystinguda per Gallardo, que ha indicat que "la societat ha canviat radicalment, precisament avui dia el que es promou és el silenci i no que cada toc horari sigui de 70 decibels, com el so d’una ambulància". La mesura del so de les campanes des d’una terrassa de l’hotel afectat va donar com a resultat una mitjana de 58 decibels. La màxima permesa és de 45 i, segons els experts, 40 es considera gairebé silenci absolut. Des del Bisbat posen en dubte que la sonometria es fes correctament.
Un cop fet aquest dijous el tràmit de prova, quedarà l’entrega de les conclusions de les parts per escrit d’aquí entre un i tres mesos. Llavors caldrà esperar la decisió del jutge.
