_
_
_
_
_

Espanya no permetrà que una Escòcia independent es quedi a la UE

El ministre d'Exteriors espanyol assegura que l'Estat “no donarà suport a cap moviment secessionista” a Europa

Miguel González
Foto d'arxiu de banderes d'Escòcia i el Regne Unit.
Foto d'arxiu de banderes d'Escòcia i el Regne Unit.Andy Rain (EFE)

Si Escòcia s'independitza del Regne Unit, després d'un acord amb Londres i complint les seves normes constitucionals, Espanya ho respectarà, però no permetrà que es quedi a la UE. Espanya considera que Escòcia pertany al club comunitari perquè forma part del Regne Unit i que en sortirà quan es consumi el Brexit. Si es declarés independent, després d'un nou referèndum que ha anunciat per al 2018 la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, serà tractada com un tercer Estat i s'haurà de “posar a la cua” per negociar el seu ingrés a la Unió. Aquesta és la doctrina oficial del Govern espanyol, que ha ratificat a Lima (Perú), a l'inici de la seva primera gira llatinoamericana, el ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, Alfonso Dastis.

Más información
STURGEON BUSCA LA APROBACIÓN PARA UN SEGUNDO REFERÉNDUM DE INDEPENDENCIA
Sturgeon desafia May amb el projecte d’un nou referèndum d'independència
Catalunya amaga la llei de ruptura per evitar el recurs immediat de Rajoy

Amb un ull posat a Catalunya, Dastis assegura que Espanya “no donarà suport a cap moviment secessionista” a Europa. La seva inflexibilitat no és cap sorpresa: Espanya és un dels pocs països europeus que no ha reconegut la independència de Kosovo, tot i que ja fa gairebé dues dècades de la campanya de l'OTAN que va separar de facto la província de majoria albanesa de la resta de Sèrbia. El missatge és clar: una eventual Catalunya independent, encara que sigui només com a hipòtesi, es quedaria a la intempèrie, sense l'empara econòmica i institucional de la UE ni el paraigua de seguretat de l'OTAN.

Però la fermesa a tractar el Regne Unit com un tot té una excepció: Irlanda del Nord. Espanya admet que l'Ulster pot rebre un tracte diferenciat i això en virtut de les seves relacions especials amb Irlanda. I del fet que les relacions entre les dues parts de l'illa formen part del nucli fonamental de l'acord del Divendres Sant, que va posar fi a tres dècades d'enfrontament civil entre catòlics i protestants. Espanya està disposada a estudiar que es mantingui, amb certes condicions, la lliure circulació entre les dues Irlandes, que passaria a ser frontera exterior de la UE després del Brexit.

Ara bé, si Escòcia no té res a veure amb Catalunya, tampoc Irlanda del Nord és homologable a Gibraltar. Dastis ha deixat clar que la fórmula aplicable a l'Ulster no es pot traslladar al Penyal. Gibraltar, que té l'estatut de jurisdicció territorial i les seves relacions exteriors depenen de Londres –o territori no autònom pendent de descolonització, segons la terminologia de l'ONU–, sortirà de la UE amb el Regne Unit i la tanca es convertirà en frontera exterior de la UE. Espanya està disposada a estudiar un estatut especial per a la colònia britànica, entre altres raons per facilitar el trànsit dels milers d'espanyols que treballen al Penyal, però això requerirà un acord bilateral entre Londres i Madrid. Al marge, o en paral·lel, a la negociació del Brexit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel González
Responsable de la información sobre diplomacia y política de defensa, Casa del Rey y Vox en EL PAÍS. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en 1982. Trabajó también en El Noticiero Universal, La Vanguardia y El Periódico de Cataluña. Experto en aprender.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_