Selecciona Edició
Connecta’t
PERFIL

El retorn d’un nom vinculat al pujolisme

Vicent Sanchis, el nou director de TV3, ha estat home de confiança de Lluís Prenafeta

El retorn d’un nom vinculat al pujolisme

Vicent Sanchis (València, 1961), el nou director de TV3, és un vell conegut de l'ecosistema periodístic català. La seva trajectòria ha estat vinculada a la difunta CDC: durant el regnat de Jordi Pujol va ser director de diari Observador,del diari Avui i patró de la Fundació Catalunya Oberta (FCO). En aquesta fundació, com en el fallit Observador, Sanchis va ser home de confiança de Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol i actualment jutjat en el cas Pretòria per presumpte corrupció urbanística.

El nomenament de Sanchis, després de la renúncia del fins ara director Jaume Peral, ha estat proposat per Núria Llorach, presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Llorach ha ocupat diversos càrrecs a l'administració pública sempre patrocinada per CDC. El diari Ara, que ha avançat l'anunci del nomenament, explica que l'acord de govern de Junts Pel Sí estableix que el PDECat és qui elegeix el director de TV3 i el cap d'informatius de Catalunya Ràdio, mentre que ERC proposa el director de Catalunya Ràdio i el cap d'informatius de TV3.

Sanchis va ser nou anys director de l'Avui. L'últim moviment clau durant el seu lideratge d'aquest mitjà va ser el pacte el 2004 entre el primer govern tripartit —a través de l'Institut Català de Finances—, el Grup Godó i el Grup Planeta per entrar a l'accionariat i salvar l'empresa. La proposta editorial més arriscada que va assumir va ser la de l'Observador, un projecte de vida breu finançat a principis de la dècada dels 90 per Javier de la Rosa i ideat per Prenafeta per crear un diari que rivalitzés amb La Vanguardia. Sanchis també ha estat vicepresident d'Òmnium Cultural, director del setmanari valencià El Temps, de programes de televisió culturals com Stromboli, assaigs polítics/històrics guardonats, professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull i director de Barça TV durant la presidència de Joan Laporta.

Sanchis destacava actualment per ser tertulià de Rac1 i columnista d'El Punt Avui. El seu nomenament al capdavant de TV3 arriba cinc setmanes després que fos anunciat com a director adjunt del diari digital El Món. Josep Àngel Guimerà, acadèmic de la UAB i un dels principals coneixedors del sistema de televisió català, va escriure ahir a Twitter: “Molt interessant com gent propera al CDC/PDECat acusa TV3 d'espanyolista o anticonvergent per parlar (molt) del cas Palau. És un tema, això”. Guimerà ha afegit avui: “Ahir em cridava l'atenció això i avui nomenen director Sanchis de TV3. No ho puc demostrar, però em costa molt no veure alguna mena de lligam entre això i el nomenament de Sanchis”.

Sanchis s'ha caracteritzat durant els dos darrers mesos per argumentar des d'El Punt Avui que el cas Palau és una operació de l'Estat per enfonsar el PDECat i de retruc, el procés d'independència. La seva ploma, esmolada i a vegades polèmica, ha estat especialment severa amb els partits unionistes, amb la CUP i amb l'entorn dels comuns. També ho ha fet contra vells rivals del pujolisme, com en aquest article del 2015 en què carregava contra Miquel Roca: “Si no fos perquè l'horitzó que proposa [el procés sobiranista] és molt més lliure i digne que el present infame que patim, n'hi hauria per deixar-ho estar. Però no hi ha alternatives. O sí. Alternatives per arrancar a córrer. Com ara la que encarna Ciutadans. O la dels de sempre. Els de sempre són, per exemple, Miquel Roca, que escriu un article de tard en tard que pot fulminar una vaca d'avorriment. Roca és l'obvietat descarnada. La gran mediocritat de la resignació. La gran mentida de la por. Aquestes passades eleccions ha fet campanya per Unió Democràtica. Com sempre. Només la punteta. A l'hora de donar la cara, a l'hora dels resultats i del fracàs, ha tornat a desaparèixer. La gent que va impulsar l'Operació Reformista encara el busca. Quan va arribar el vinagre dels vots, Roca es va fondre. Jordi Pujol pot ser un evasor fiscal, però almenys el va obligar a donar la cara. Miquel Roca és l'establishment més infame. Com a advocat de Cristina de Borbó representa tot allò que el progrés hauria d'esborrar.”