Els robatoris en cases a Sant Cugat es disparen gairebé un 40%
Els Mossos atribueixen l'onada a bandes de l'Est i a grups de xilens amb molta mobilitat
La història que explica Núria García no és única. Es repeteix cada vegada que algú torna a casa seva i troba la porta oberta. Primer busca qualsevol explicació plausible: no vaig tancar bé, els vidres trencats són per un cop de vent... Finalment, descobreix el que no volia acceptar: ha estat víctima d’un robatori. El resultat és la por. “Si algú toca al timbre, no l’obro”, explica aquesta dona, de 42 anys, a qui han entrat a casa seva tres vegades en un any. Encara que les xifres es mantenen estables a tot Catalunya, Sant Cugat ha sofert un repunt del 37% (659 en total) dels robatoris amb força en domicili (sense que hi hagi ningú a casa). Els Mossos ho atribueixen a la delinqüència organitzada, que actua sobretot a la regió metropolitana nord.
El 2016, a Sant Cugat es van cometre uns dos robatoris al dia, la majoria als barris de Mira-sol, Valldoreix i la Floresta, que sumen 25.500 habitants (la ciutat en té 89.000). La casa de la Núria limita entre els dos últims. “És una cosa que ens preocupa, som conscients i hi treballem amb tota la intensitat”, explica l’intendent dels Mossos d’Esquadra Xavier Porcuna, que exerceix de portaveu del cos. “El que fa que hi hagi aquest increment són els grups especialitzats, amb els quals estem tenint un problema”, admet. Altres municipis com Cerdanyola (20% més), Sabadell (21,9% més) o Santa Coloma (7%) també pateixen aquesta nova onada de robatoris, segons dades del Ministeri de l’Interior.
Es tracta majoritàriament de ciutadans de l’est (georgians i albanesos) i xilens, que han posat els seus ulls i els seus esforços en les “cases de quatre vents” i en baixos. És a dir, habitatges en urbanitzacions, que a més tenen a prop bones carreteres per escapar. Actuen normalment en grups de 3 o 4, acostumen a utilitzar cotxes robats, i tenen una mobilitat alta. “En una mateixa nit poden cometre dos fets en dos punts molt allunyats”, explica Porcuna, que assenyala que no és un problema català o espanyol. “La delinqüència especialitzada és un problema d’àmbit europeu”.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha aixecat la veu en diverses ocasions i demana més resultats als Mossos. Encara que les xifres del mes de febrer apunten a una lleu disminució, continuen preocupats, apunta una portaveu municipal. El proper 21 de març, té prevista una entrevista amb el conseller d’Interior, Jordi Jané, amb qui ja es va veure a l’octubre pel mateix motiu. L’índex de resolució dels delictes en general a Sant Cugat és del 20,5%; dels 184 detinguts l’any passat, 19 eren per robatoris amb força.
“No deu obrir per por”
Les persianes estan abaixades. Totes: les de les habitacions, les de la cuina… “No és que no hi sigui, és que segurament no deu obrir per por”, explica una veïna del carrer de Josep Anselm Clavé, a Esplugues de Llobregat. Es tracta d’una casa adossada d’obra vista on van entrar diversos lladres. Ho van fer el passat 21 de febrer a les 11 del matí i van deixar les dones lligades: una veïna d’uns 70 anys i la dona que la cuida, que fa poc temps que són al barri, segons expliquen els veïns. Oficialment, els Mossos no donen detalls del robatori, en aquest cas amb violència. Ni tampoc diuen si les xifres en general han pujat a la ciutat. Fonts policials insisteixen que hi ha una situació creixent d’inseguretat al municipi.
Els robatoris amb violència, aquells en els quals hi ha una persona dins de la casa que acaba ferida, es van reduir un 2,5% (363) el 2016. A Barcelona es van denunciar 100 casos (un 10% menys que l’any anterior). Girona, en canvi, va patir un increment del 77%, amb 32 casos davant els 18 de l’any anterior. Els Mossos atribueixen part d’aquests robatoris a assalts entre traficants de marihuana. A Tarragona es van denunciar 38 casos, cinc més que l’any anterior i a la regió de Ponent n’hi va haver menys de la meitat, amb la denúncia de 7 casos davant dels 16 del 2015.
I és que es tracta d’un tipus de delicte complicat d’investigar. En general, només es resolen entre el 20 i el 25 per cent dels casos de robatoris amb força, segons fonts policials. Els motius són diversos i diferents. El primer, que en la majoria dels casos els lladres ja saben que no cal deixar petjades ni res que els pugui identificar. En el cas que els enxampin amb material robat, es tracta d’un delicte d’encobriment, però difícilment se’ls pot associar a un cop en concret.
A això s’hi sumen les complicacions en l’àmbit judicial. La lluita dels Mossos és tractar d’investigar els lladres com a grups organitzats, i no limitar-se a resoldre cadascun dels robatoris per separat. Això xoca de vegades amb reticències en alguns jutjats, ja de per si saturats, on causes complexes, amb telèfons intervinguts i diverses persones investigades, poden suposar el col·lapse, segons fonts policials. Però és l’única forma, insisteixen des dels Mossos, que s’aconsegueixi la petició de penes elevades que comportin presó preventiva i, en conseqüència, la retirada per un temps d’aquestes persones del carrer.
Des d’Interior insisteixen en la necessitat d’una “resposta penal més contundent”, en paraules del conseller Jané, que va assegurar durant la presentació del balanç delinqüencial del 2016 que s’han reunit amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i amb la Fiscalia per traslladar-los el problema. Volen que es tingui en compte, a més del dany patrimonial, el dany a les persones que suposa que entrin a casa seva, que regirin els seus calaixos, i que els destrossin la porta, a més de desvalisar-les. L’any passat es van denunciar 74 robatoris amb força al dia (26.942) a Catalunya (2% menys que el 2015).
“Durant els primers dies després del robatori, et fixes en coses que abans no feies, com si has tancat bé amb la clau”, explica una altra persona, que prefereix no identificar-se, i que també ha patit un robatori, en aquest cas a Rubí, a la regió metropolitana nord, on més s’ha notat l’increment. A Barcelona, en canvi, han decrescut un 17% (5.481).
Algunes fonts policials dubten de la teoria dels vasos comunicants (si pressiones en un lloc, els lladres se’n van a un altre) en el cas dels robatoris amb domicili. I troben explicacions més senzilles: part d’aquesta nova criminalitat organitzada s’assenta en zones com Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma… I surten a robar a llocs que els queden a prop, amb urbanitzacions amb un nivell socioeconòmic alt i bones carreteres a prop per escapar, com pot ser Sant Cugat i Alella. I fins i tot s’escapen a Girona, on els robatoris d’aquest tipus han crescut un 15% en tota la regió (3.614).
A Sant Cugat s’ha posat tota la carn a la graella, assegura l’intendent Porcuna. Hi ha més patrullatge, s’ha implicat seguretat ciutadana (ARRO) de la zona nord, hi ha investigacions “molt avançades” … I també han “intensificat les accions comunicatives”. En poc més d’un any, s’han fet 65 contactes amb diversos actors: associacions de veïns, immobiliàries, blocs concrets, i 32 taules de coordinació. “Se’ls assessora en l’àmbit de seguretat”, explica l’intendent. També s’usa Twitter i són nombroses les notes de premsa sobre detencions de grups de lladres d’habitatges.
Però malgrat això, la sensació d’alguns ciutadans és que es fa poc. “No pot haver-hi un policia a cada bloc de pisos, ni a cada casa”, respon l’intendent Porcuna. I subratlla que hi ha coses que cadascú pot fer, com no deixar les claus posades al cotxe encara que estigui al garatge, col·locar alarmes, bons panys… “Hi ha bastants robatoris oportunistes”, expliquen altres fonts policials, que formen part més d’una delinqüència comuna, no organitzada. El qui, per exemple, es cola per una finestra oberta en una nit d’estiu.
Sobre la firma
