Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya ha perdut 35.000 butaques de cinema en sis anys

Els espectadors i la recaptació es recuperen des del 2014

Sala 1 del cinema Comèdia, a la sessió de les 16.45, de la pel·lícula 'El guardià invisible'.
Sala 1 del cinema Comèdia, a la sessió de les 16.45, de la pel·lícula 'El guardià invisible'.

Es podria dir que no hi ha gent per a tanta butaca als cinemes de Catalunya. Malgrat que des de fa dos anys cada vegada són més persones les que prefereixen veure les pel·lícules en pantalla gran, la realitat és que el degoteig de tancament de sales i pantalles és constant. El 2010, Catalunya tenia 138 cinemes amb 746 pantalles i un aforament de 170.868 butaques. Amb les xifres del 2016, els locals havien descendit a 111, les pantalles a 658 i l'aforament es va plantar en 136.237, segons les estadístiques segregades de Catalunya de l'Associació per la Investigació de Mitjans de comunicació (AIMC) que fa una radiografia anual del sector cinematogràfic. Malgrat aquest descens, Catalunya segueix sent la comunitat amb més pantalles de cinema que cada dia s'il·luminen d'Espanya.

Les estadístiques que realitza el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya —que agrupa al 80% del total de pantalles del territori— posen en evidència els mals temps que ha passat el sector cinematogràfic per la crisi general i per l'impacte de l'IVA en particular. Si el 2010 els espectadors van ser una mica més de 20 milions, dos anys més tard havien baixat a 18,3 milions. El 21% de l'IVA es va fer notar el 2013 quan la xifra es va plantar en 15,6 milions. La negativa evolució s'ha començat a corregir des del 2014 amb 17 milions d'espectadors fins a arribar als 18,9 de l'any passat, dels quals una mica més 14 milions van ser de Barcelona i província, que és on es concentren 76 dels cinemes que tenien activitat el 2015, d'acord amb les dades de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA).

Els Comèdia, l'última crisi

Encara s'ha de veure què passarà amb l'última sala en crisi de Barcelona, els cinemes Comèdia. Són els únics que queden al Passeig de Gràcia, en una de les cantonades més demandades; davant té H&M, a l'altre costat de la Gran Via, Zara, i a l'última cantonada aviat obrirà la cadena japonesa Uniqlo. L'edifici que acull els Comèdia té comerços als baixos però no pot transformar-se íntegrament perquè té qualificació urbanística d'equipament. Fonts del sector apunten que un empresari exhibidor negocia amb l'actual gerent de la societat Espectacles SL, José María Padró, per explotar les sales que continuarien amb la seva activitat. De moment, la societat ha presentat concurs de creditors i la propietat ha instat el desnonament per impagament de lloguers.

Un equip d'arquitectes segueix treballant en el projecte de modificació de l'interior de l'edifici i manté reunions amb el districte de l'Eixample encara que, de moment, no han sol·licitat llicència d'obres. De tots aquests aspectes no ha estat possible parlar amb els gestors dels Comèdia malgrat els intents d'aquest periòdic.

Si hi ha menys públic, menys taquilla. L'equació no falla i la recaptació de tots els cinemes de Catalunya ha passat dels 130 milions el 2010, 90 el 2013 i 100 l'any passat, tornant amb les dades del gremi en el conjunt de Catalunya.

Així estan les coses, no és d'estranyar que en no poques sessions dels cinemes les sales estiguin mig buides encara que també és cert que les promocions, descomptes i, sobretot, els dies de les Festes del Cinema han animat més espectadors a veure les pel·lícules en pantalla gran. A la ciutat de Barcelona han tancat una desena llarga de cinemes en els últims anys: l'Urgell, els Lauren de Sant Andreu i Gràcia, l'Alexandra, Novedades, Niça, Renoir Les Corts, els Maremágnum, Casablanca o el Palau del Cinema.

No obstant això, també s'han produït obertures i nous projectes que estan donant bon resultat, com els Texas —que aquesta setmana han expandit el negoci a la ciutat de València—, l'aposta del Phenomena que va reconvertir el vell cinema Nàpols en una esplèndida nova sala o el Zumzeig que lluita per seguir endavant ara en format cooperatiu. “Des del sector dels exhibidors i distribuïdors s'està fent un esforç important. I si es fes una mitjana del preu de les entrades, no va més enllà dels sis euros, encara que a les grans ciutats com Barcelona és més car”, apunta Eduardo Escudero, dels cinemes Verdi. Unes sales, al barri de Gràcia, que han passat pàgina al seu annus horribilis el 2014 i han incrementat el nombre d'espectadors un 5% en l'últim any des de l'entrada dels nous gestors de la productora A contra corrent Films. “Cal fer un esforç addicional per atreure nous públics, especialment amb els nens i les sessions matinals escolars que fem van molt bé”, assegura.

Un altre grup empresarial que nota la recuperació és el Balañá que a Barcelona té 8 cinemes i 63 pantalles i que va apostar per obrir els Balmes Multicines el 2013. Des de la companyia apunten que l'any passat van tenir un increment d'un 7% d'espectadors. Els Cinesa, amb 10 cinemes a la capital, no concreten l'evolució dels seus espectadors, però expliquen que els plans de la companyia —adquirida per l'AMC Theatres, una de les major empreses cinematogràfica del món— és invertir molt més en el negoci.

La pujada de l'IVA, l'ajust de despeses per la llarga crisi, el cost de la digitalització de les sales i l'impacte de les plataformes de televisió i les múltiples possibilitats de veure cinema d'altres maneres i a la carta. “Probablement és una suma de factors, no un només, la qual cosa ha sumit al sector en una situació molt difícil”, reconeix Montse Majench, directora de l'Acadèmia del Cinema Català que subratlla que el problema de tancament de sales és més greu, encara, en les localitats petites i mitjanes de la resta de Catalunya. “Els joves ja no van al cinema com ho feien els d'anteriors generacions perquè amb les plataformes com Netflix, Filmin i altres han substituït l'hàbit del cinema en pantalla gran”, afegeix.

Una crisi del sector que s'acusa, encara més, quan el focus es posa en la visibilitat del cinema en català en les cartelleres de cinema que no arriba ni a l'1%, tal com va recordar la presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, en l'última gala dels Gaudí. És en aquest segment en el qual l'Acadèmia centra els seus esforços: “estem molt contents del resultat que va donar l'any passat del cicle Gaudí per apropar el cinema en català a ciutats mitjanes i aconseguim que 6.000 persones veiessin quatre cintes en català l'any passat en 12 ciutats de la província de Barcelona. Ara, a partir d'abril, ho repetirem ampliant el focus a 33 sales de la resta de Catalunya per apropar el cinema en català a la gent”.

 

MÉS INFORMACIÓ