_
_
_
_
_

Catalunya amaga la llei de ruptura per evitar el recurs immediat de Rajoy

Tot just deu persones coneixen la llei de transitorietat jurídica que han pactat Junts pel Sí i la CUP

Carles Puigdemont aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú.
Carles Puigdemont aquest dissabte a Vilanova i la Geltrú.MASSIMILIANO MINOCRI

La denominació oficial és llei de transitorietat jurídica i es tracta del secret més ben guardat des de l'inici del procés independentista de Catalunya. En coneixen el contingut els quatre diputats que han participat en la redacció i unes quantes persones més, segurament no arriben a la desena, però no és exagerat afirmar, com diu l'expressió, que es guarda en un calaix amb set claus. No ha circulat cap esborrany, avantprojecte ni document intern de debat d'un text pensat per regular tots els aspectes del trànsit de la Catalunya autònoma fins a la independència. No es tracta formalment d’una constitució, però té més d'això que d'una altra cosa.

La raó de tant secretisme és evitar costi el que costi el recurs immediat que presentarà el Govern de Mariano Rajoy davant el Tribunal Constitucional i, per conseqüència, la seva suspensió immediata. Perquè prosperi la impugnació es requereix una premissa ara inexistent: la transposició dels folis de la llei a una publicació oficial o algun acord institucional. Això és el que pretenen evitar Junts pel Sí i la CUP fins que arribi l'hora H del dia D. Així s'explica que durant els poc més de set mesos de negociacions, els dos grups independentistes que sumen majoria al Parlament hagin actuat amb un sigil impropi d'una cambra legislativa.

Más información
Junts pel Sí i la CUP pacten la llei per emparar el referèndum

El pacte es va tancar fa poc més de 30 dies. És un text susceptible d'algun retoc, però res més, perquè el gruix ja està pactat. En la redacció han intervingut per part de Junts pel Sí Lluís Maria Corominas (Convergència) i Jordi Orobitg (Esquerra Republicana), mentre que Benet Salellas i Gabriela Serra han representat la CUP.

Corominas és gat vell. Va ser durant 12 anys alcalde de Castellar de Vallès (Barcelona), el poble on va néixer el 1963, i diputat al Parlament des del 2003, on és vicepresident primer. Coneix totes les giragonses del parlamentarisme i el reglament. Va deixar d'exercir l'advocacia fa uns anys, quan va ser ascendint en el partit, que després ha mutat en el PDECat, fins a ser sotssecretari general de coordinació institucional.

Al contrari de Corominas, Orobitg continua compaginant l'escó amb l'advocacia i amb la pràctica del rem en banc fix, la seva gran passió. No en va, va ser campió de Catalunya diversos anys en diferents modalitats. Nascut el 1966, va iniciar la carrera política a Lloret de Mar (Girona) el 2010 fins a fer el salt al Parlament en les últimes eleccions. El mateix li va passar a Salellas, de 40 anys, jurista de capçalera de la CUP que vesteix la toga ja fa un temps en defensa d'activistes de diversos moviments socials. L'última va ser l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, investigada i posteriorment exculpada, per presumpte delicte electoral per negar-se a despenjar la bandera estelada de l'Ajuntament de la localitat en els comicis generals.

Gabriela Serra, de 65 anys, és la més veterana del grup. Mestra de professió, es va iniciar en l’activisme quan va morir Franco. Va ser candidata del Moviment Comunista de Catalunya a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) en les primeres eleccions municipals de la democràcia i es va forjar com a activista en tot tipus de batalles, des de la campanya contra l'OTAN o la Federació Catalana d'ONG.

La web oficial del Parlament relata al detall les funcions que exerceixen aquests diputats i la seva activitat, però de cap d'ells es diu que estigui redactant o hagi redactat la llei que servirà per trencar amb Espanya i que en l’article 1 proclama: “Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social”. Això és el que van anunciar Junts pel Sí i la CUP el 29 de desembre passat, en plenes festes nadalenques, en un comunicat de premsa idèntic remès de manera separada a les 13.24 hores.

Aquest és l'únic text que dona algun detall d'una llei que encara no se sap si servirà per convocar el referèndum o no. El que sí es dona per fet és que contindrà una disposició final en què condiciona la seva entrada en vigor a la victòria del sí. La resta no tindria sentit i seria com posar el carro davant dels bous, ja que no es pot prometre “la màxima seguretat jurídica” i proclamar la república catalana abans que s'hagi consultat a la ciutadania, una promesa que Carles Puigdemont va situar per a finals de setembre d'aquest any, a tot estirar. El paraigua legal que empararà el referèndum és l'aspecte més subjecte a variació, expliquen fonts de tots dos grups parlamentaris, i la seva aplicació final dependrà de fins on vulgui tibar la corda la CUP arribada l'hora de la veritat.

A més dels quatre diputats, es dona per fet que coneixen la llei de ruptura el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més del vicepresident i líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. I sobretot, Carles Viver Pi-Sunyer, en altre temps vicepresident del Tribunal Constitucional, convertit en jurista àulic de l'independentisme des del 2012 i al qual els seus col·legues atribueixen la redacció de la llei de ruptura. “Amb tot el respecte per als diputats, només Pi-Sunyer és capaç d'entrar al detall en tantes qüestions”, assegura un constitucionalista que demanda l'anonimat.

No en va, Pi-Sunyer va coordinar durant dos anys l'anomenat Llibre blanc de la Transició Nacional, les 1.300 pàgines que detallen el trànsit per crear un Estat català. Al costat d'això, la llei de ruptura és poc menys que un tràmit per a aquest jurista. A la resta de dirigents independentistes els pot sonar la música de la llei, però confessen obertament que en desconeixen la lletra. “Tampoc ens preocupa”, diu un d'ells, confiat plenament que el text, en algun moment, s’haurà de repartir per votar.

Al secretisme de la llei de ruptura han contribuït els grups no independentistes del Parlament amb la negativa a participar en la redacció, la qual cosa va obrir les portes als secessionistes per prescindir del tràmit habitual. Així, es va descartar crear una ponència i no es va anunciar cap de les reunions que han mantingut els quatre diputats que l'han redactat, al contrari del que succeeix amb qualsevol activitat parlamentària. Al final va córrer la consigna i s’ha imposat un hermetisme total fins que arribi el moment d'esgrimir el text, quan convingui a l'estratègia independentista i en funció “del calendari”, en el qual s'han de sentenciar els dos judicis per la consulta del 9-N i el procés penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre diputats de la Mesa.

Mentre, i per aplanar el camí de l'aprovació parlamentària, s'ha activat una reforma del reglament per facilitar que la llei no la coneguin els diputats fins poc abans de votar-la pel procediment d'urgència i alterant sobre la marxa l'ordre del dia d'un ple ordinari. Perquè no serà el Govern català qui presentarà a la Cambra el decisiu projecte de llei, sinó un grup parlamentari, amb la qual cosa es pretén esquivar també una possible inhabilitació que es dona per fet que arribarà en algun moment si es compleix la promesa de convocar el referèndum.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_