Selecciona Edició
Connecta’t

Cirsa va donar 900.000 euros a CDC després d’aconseguir una fàbrica per un euro

La xifra suposa el 3% dels 30 milions guanyats per l'empresa amb l'operació que va rebre el suport de la Generalitat

Imatge de la fàbrica de Cirsa a Sant Cugat del Vallès.
Imatge de la fàbrica de Cirsa a Sant Cugat del Vallès.

La multinacional catalana del joc Cirsa va donar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC, avui PDECat) 900.000 euros després de la signatura d'una operació industrial emparada per la Generalitat que li va permetre guanyar 30 milions d'euros. Els donatius ascendeixen al 3% exacte dels beneficis obtinguts per Cirsa i van començar el 10 de juny del 2011, només quatre dies després de l'acord pel qual la companyia va comprar per només un euro l'antiga fàbrica de Sharp a Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

Aquesta informació, fruit d'una investigació d'EL PAÍS, relaciona per primera vegada el finançament de Convergència a través de les seves fundacions amb el ‘cas ITV’, que va suposar la fi de la carrera política d'Oriol Pujol. L'exdiputat de CDC està acusat de lucrar-se amb diverses operacions industrials, entre les quals la de Sharp. El fiscal li demana cinc anys de presó pels delictes de tràfic d'influències, suborn i falsedat.

Un portaveu de Cirsa nega rotundament que les donacions estiguin relacionades amb la compra de la fàbrica. Un ampli resum de la versió de Cirsa sobre els fets es pot llegir en la informació adjunta.

L'arribada de Mas a la presidència de la Generalitat, el desembre del 2010, va coincidir amb un moment delicat de la crisi econòmica. Sharp havia anunciat poc abans, com havien fet altres multinacionals, la intenció de tancar la seva fàbrica a Catalunya, amb 300 treballadors, per endur-se la producció de televisors a Polònia.

El paper de l'Agència Tributària Catalana

Lluís Franco va comparèixer, junt amb Pujol i Alsina, en una comissió d'investigació contra la corrupció al Parlament de Catalunya el febrer del 2015. Allí va donar explicacions sobre les reunions mantingudes amb Cirsa i va admetre que va rebre una trucada d'Oriol Pujol sobre aquestes. Franco, no obstant això, va destacar que l'objectiu era "salvar un nombre important de llocs de treball" i que, en tot cas, la reunió va seguir els procediments habituals en aquests casos, que va ser "purament tècnica" i que "no hi va haver cap tracte de favor" cap a Cirsa.

L'exdirector de l'Agència Tributària Catalana, que va recordar que no podia donar dades sobre cap contribuent concret, sí que va assegurar que els tècnics van informar l'empresa que "l'article 108 de la Llei del mercat de valors determina que queden exemptes determinades transmissions si es donen determinats requeriments", en referència als processos de reestructuració industrial. "I això és el que va passar, merament una reunió tècnica", va concloure.

Franco, que no ha declinat parlar amb aquest diari, va ser rellevat com a director de l'Agència Tributària Catalana el 2014. Aquest mateix any, amb les investigacions del ‘cas ITV’ ja molt avançades, l'Agència va aixecar una acta d'inspecció i va passar a reclamar a Cirsa 1,8 milions d'euros per l'operació, segons ha pogut saber EL PAÍS. El cas ha estat recorregut per la companyia i està pendent de resolució.

La consultora Alta Partners, de la qual és soci Sergi Alsina, amic íntim d'Oriol Pujol, va irrompre en aquest moment com l'arquitecte d'una operació per evitar el tancament de la fàbrica, amb la venda a una empresa local, en un model aplicat en altres casos. A priori, la transacció beneficiava tothom: se salvaven llocs de treball, a Sharp li sortia més barat regalar la fàbrica que assumir els costos del tancament i Cirsa aconseguia gratis un actiu important.

El sumari del ‘cas ITV’, no obstant això, mostra com aquesta i altres operacions de l'època van ser aprofitades per Pujol, Alsina i altres actors públics i privats per lucrar-se en un embull de favors polítics, comissions opaques i frau fiscal. Cap directiu de Sharp i Cirsa està entre els investigats.

El sumari il·lustra com el tancament de Sharp va ser un dels primers assumptes en els quals Oriol Pujol va involucrar Artur Mas després que arribés a la presidència, el 27 de desembre del 2010. Tres setmanes més tard, el 17 de gener del 2011, Alsina truca a un altre dels implicats i li comunica que si l'operació de Sharp ha de sortir serà per “la pressió” de la Generalitat i que Artur Mas “ja ha trucat” a la família Lao, propietària de Cirsa. “Mas va quedar amb l’Oriol que en faria un seguiment”, recull el sumari.

En aquests primers moments, els Lao no semblen gaire entusiasmats amb el projecte. “Poden dir que no, però si et truca el president [Mas], et truca l’Oriol i et diu ‘bé escolta'm, volem que ho feu, que ja us donarem suport...”, comenta Alsina per telèfon.

Germà Gordó al Parlament.
Germà Gordó al Parlament.

El sumari també mostra com la figura de l’aleshores secretari del Govern de la Generalitat, Germà Gordó —al qual la Fiscalia Anticorrupció vincula amb el finançament il·legal de Convergència— planeja sobre l'operació. Cirsa admet que els seus directius van mantenir reunions amb Gordó en aquesta època, però neguen que s’hi tractés la compravenda de Sharp. Gordó i el PDECat han declinat oferir la seva versió dels fets.

En els cinc mesos següents, se succeeixen les trucades entre Alsina, Pujol i altres implicats, amb referències constants a alts càrrecs de la Generalitat, dels quals busquen suport. Les maniobres tenen una doble faceta. Públicament, es treballa per ajudar a salvar llocs de treball. En privat, tots són conscients que hi ha molts diners en joc. Alta Partners, segons la instrucció del cas, va cobrar 3,6 milions de Sharp per l'operació.

Les converses s'acceleren a final de maig. El dia 26, Alsina truca a Pujol i li diu que han de parlar “de la reunió del dilluns 30 amb Sharp”. “Tenim el que havíem preparat com a nota de premsa en el seu moment, que coordinem amb la Generalitat”, afegeix.

Els nervis augmenten aquests dies davant un últim escull que sorgeix en l'operació: el pagament de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, un tribut autonòmic. Pujol truca a Alsina i li diu que l'impost ascendeix a “un milió d'euros [en realitat són gairebé dos milions], per la qual cosa temen que els de Cirsa no signaran mentre no se solucioni aquest problema de l'impost”, recull un atestat policial. Oriol Pujol es compromet a parlar amb el director de l'Agència Tributària Catalana, Lluís Franco, per tractar de resoldre el tema.

Fruit d'aquestes gestions se celebra una reunió entre Alsina, Cirsa, Franco i altres persones. El dia 31, Alsina explica a un altre implicat que “la reunió va anar molt bé”. “Que l'Agència Tributària el que vol és un compromís industrial, i s'ha de comprometre a no vendre l'immoble [la fàbrica] en quatre anys. I això ajudaria perquè ells poguessin fer aquesta interpretació i que no calgui pagar l'impost”.

L'endemà, Alsina també explica a Oriol Pujol el resultat de la trobada: “La reunió amb Franco va anar molt bé”, recull l'atestat. “Franco va dir que per la seva banda no hi hauria traves, sinó que, a l'inrevés, intentarà que l'operació es pugui fer correctament”. Sergi dona a Pujol un últim detall que mostra la influència que els membres de la trama tenen sobre càrrecs de la Generalitat: “Franco és conscient que ha de buscar una solució d'aquí al dijous”.

El 7 de juny, el diari Expansión publica que Generalitat, Sharp i Cirsa havien tancat la tarda anterior l'acord, que serà ratificat el setembre. La informació explica que dels 300 empleats de la planta, 100 seran acomiadats per Sharp, 100 traslladats a altres instal·lacions de la multinacional japonesa i que Cirsa mantindrà 100 llocs de treball a Sant Cugat per, entre altres funcions, fabricar pantalles per a les seves màquines recreatives.

Els comptes dipositats per totes les empreses implicades en el Registre Mercantil ofereixen els detalls econòmics de l'operació. El 16 de juny, Sharp crea una nova societat amb un capital de 5.000 euros anomenada Sant Cugat Technological Centre (SCTC). El 9 de setembre, Sharp fa una ampliació de capital de SCTC per 30,035 [U1] milions mitjançant “l'aportació no dinerària d'una unitat de negoci autònoma”. Entre els actius figuren el valor de la fàbrica (20 milions), i 10 milions més que Sharp va deixar a la tresoreria.

Captura dels comptes de Nortia amb els beneficis assolits amb la fàbrica de Sant Cugat.
Captura dels comptes de Nortia amb els beneficis assolits amb la fàbrica de Sant Cugat.

L'operació culmina una setmana més tard, el 15 de setembre, quan Nortia Business (matriu del grup Cirsa) adquireix per un euro l'empresa STCT. Segons els comptes de Nortia del 2011, l'operació li reporta de cop “un benefici de 30.045 milers d'euros”. Tot i que implica un compromís: no podrà acomiadar cap empleat en dos anys ni vendre la fàbrica en quatre. A dia d'avui, passats cinc anys i mig, Cirsa manté la planta oberta amb tota la plantilla.

Cirsa va donar 900.000 euros a CDC després d’aconseguir una fàbrica per un euro

En paral·lel a les últimes negociacions sobre la fàbrica de Sharp, Convergència i Cirsa en duen a terme unes altres per acordar un pla de donacions de l'empresa a les dues fundacions del partit, CatDem i Barcelona Fòrum, totes dues al centre de les investigacions del cas 3%. El sumari del cas inclou una imatge del conveni subscrit entre l'empresa i CatDem el 16 de maig del 2011. El signen Manuel Lao i Andreu Viloca, tresorer de Convergència i també investigat.

Anotació comptable de la Fundació CatDem amb la primera donació de Cirsa.
Anotació comptable de la Fundació CatDem amb la primera donació de Cirsa.

La primera donació es fa el 10 de juny, només quatre dies després de l'acord per a la compra de la fàbrica. Són 100.000 euros per a CatDem i 100.000 més per a Fòrum Barcelona. Els pagaments es repetiran pel mateix import a totes dues fundacions en els tres anys següents, mentre que el 2015 serà només CatDem –fins a completar els 900.000 euros– la que rebi diners de Cirsa.

L'empresa no havia fet donatius a Convergència fins a la signatura de l'acord. Cirsa assegura que “fer donacions forma part de la dinàmica empresarial pròpia de qualsevol sector”. L'anàlisi dels comptes, no obstant això, revela que les donacions es disparen el 2011 i que durant els quatre anys següents, les fetes a Convergència suposen entre el 60% i el 90% del total. També és cridaner un últim fet: la família Lao no ha ocultat la seva oposició frontal a la deriva independentista adoptada per Convergència en els últims anys i ha arribat a afirmar que marxaria de Catalunya si aquesta aconseguís la independència.

investigacion@elpais.es

La versió de Cirsa

La transmissió d'una unitat productiva a Espanya de Sharp a Nortia, formalitzada finalment el setembre del 2011, va ser resultat dels acords als quals van arribar les dues corporacions després de llargues negociacions. Aquestes tenien com a únic objectiu aconseguir un projecte empresarial clar que havia d'encaixar en els nostres plans operatius a curt i llarg termini.

En aquest procés, que es va iniciar el setembre del 2010, la intervenció de l'Administració pública no podia contribuir en res ni beneficiar el resultat de les negociacions. Es va tractar d'una relació bilateral entre dos grups multinacionals.

En quantificar l'operació presentada a Nortia per Alta Partners, cal assenyalar que el preu d'1 euro va ser pactat lliurement entre totes dues corporacions després de l'exhaustiva valoració dels actius que s'aportaven i de totes les obligacions –principalment laborals– que s'assumien.

En aquest context, no té cabuda cap donació al partit per agrair un suposat benefici en l'operació.

Sobre les reunions amb Germà Gordó, cal assenyalar que Cirsa pertany a un sector absolutament regulat i és un referent en la indústria. Per tant, una de les activitats intrínseques de la companyia és la relació amb les administracions públiques, tant com a empresa com a través de les patronals. Les reunions amb l’aleshores secretari del Govern català van tenir lloc des del 2010, sobretot per garantir un marc jurídic estable i una valoració de la indústria del joc com a sector clau de l'activitat econòmica. Aquestes reunions, en les quals no es va tractar en cap moment la compra de la fàbrica, s’han d'entendre com una conseqüència de la situació de la indústria a Catalunya fruit de les polítiques de governs anteriors i la situació de crisi.

Entenent la resposta anterior, la decisió de fer donacions forma part de la dinàmica empresarial pròpia de qualsevol sector. S’han d'entendre aquestes donacions en un marc de contribucions que la companyia realitza en qualsevol àmbit públic i privat, relacionats amb la societat civil i de l'Administració pública. Aquest tipus de contribució és absolutament legal i, en el nostre cas, completament desvinculada de qualsevol operació empresarial entre dues corporacions privades.