_
_
_
_
_

Així t’hem explicat les declaracions del cas Palau

Jordi Montull ratifica el que van declarar Gemma Montull i Fèlix Millet. En canvi, Daniel Osàcar ha negat les comissions a Convergència

Segona jornada decisiva al judici del cas Palau. Després que ahir declaressin Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, i Gemma Montull, exdirectora financera de l'entitat, aquest dijous és el torn de Jordi Montull, la mà dreta de Fèlix Millet, i Daniel Osàcar, extresorer de Convergència. Millet va confessar ahir la relació que les donacions del Ferrovial al Palau de la Música eren per a Convergència a canvi d'obra pública. Gemma Montull va corroborar aquesta versió.

Conclou la sessió, que es reprendrà demà al matí a les 9.30 hores amb la declaració dels responsables de Ferrovial. Gràcies per seguir-nos en directe.
Rosa Garicano finalitza la seva declaració i nega tenir cap relació amb funcionaris públics i assegura que no va participar de l'elaboració de factures.
L'advocat mostra a Garicano una nota a l'agenda de Montull en la qual es feia referència a una reunió amb Elizaga, de Ferrovial. "Segur que em volia demanar més entrades per al Palau".
Garicano explica que el seu càrrec tenia el nom de "directora general" perquè era una manera de presentar-se, però que no li va donar "ni signatura ni poders, va ser un nomenament casual".
Garicano contesta ara les preguntes del seu advocat.
Garicano: "Nosaltres no sabíem quins patrocinis feien des de la presidència, només ens deien les contraprestacions que els havíem de donar".
A la seva declaració, Garicano es cenyeix a explicar com era la seva jornada laboral i quines eres les seves funcions, molt limitades a la captació de patrocinis i a la creació de campanyes d'imatge del Palau.
És el torn de les preguntes de l'advocat de l'Orfeó Català.
"Com he de sospitar, si tot el que hi havia al nostre voltant era una meravella, i el nostre president també", diu Garicano, que afegeix que el seu equip tenia "l'obligació d'aconseguir els diners, però després com es gestionava no ho sabíem".
Garicano nega que veiés irregularitats: "En els anys que jo estava al Palau hi havia un clima de total confiança i de treball ben fet, perquè abans el Palau estava destrossat".
Garicano: "Jo mai he tingut ni poders, ni signatura, ni targeta de crèdit". Amb Gemma Montull, Garicano explica que gairebé no tenia relació, perquè el seu equip "no era de números". "Sempre he tingut la sensació que Gemma Montull estava a les ordres del seu pare i del senyor Millet, i sempre la vaig veure com una persona molt normal, no com algú que prengués moltes decisions"
"El meu superior, i qui manava en tot al Palau era Fèlix Millet. Ell ho havia de saber tot, era un superpresident", explica Garicano, que detalla que es reunia amb ell de manera formal per a les campanyes i les planificacions. "No coneixia tot el que feia Millet, era una persona molt reservada".
Garicano: "El Palau queia a trossos, i aleshores es va impulsar un programa on jo vaig entrar com assessora d'imatge de la institució"
Conclou l'interrogatori del fiscal a Rosa Garicano. Ara respon als advocats del Consorci del Palau, als quals recorda que ella no va ser directora general del Consorci, sinó que ella va entrar com assessora de la 'marca Palau'.
A preguntes del fiscal, Garicano explica que el seu marit va ser assessor de Ferrovial durant tres o quatre anys.
Garicano assegura que mai va rebre cap queixa de Ferrovial per considerar que les contraprestacions pel patrocini eren insuficients.
"Estàvem tots en estat de xoc", diu Garicano sobre la situació després que es registrés el Palau i es destapés la substracció de fons.
"Jo amb Ferrovial parlava de coses 'light' com els còctels, els anuncis, etc." El fiscal li pregunta sobre qui era el seu contacte a l'empresa, el senyor Elizaga. "Jo amb ell parlava sobre detalls del patrocini, però "mai" sobre la major aportació que feia Ferrovial.
Garicano explica que ella aconseguia els convenis, però que després els signava el departament de comptabilitat.
El fiscal insisteix en relació a detallar on anaven els patrocinis, si a la Fundació, al Consorci o a l'Associació. "M'imagino que els diners s'ingressaven a la Fundació o a l'Orfeó".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_