Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La unió del tram i el negacionisme

Possiblement la unió dels tan sols 3,6 quilòmetres sigui l'obra més estudiada de la història d'aquesta ciutat

Un tramvia a Barcelona.
Un tramvia a Barcelona.

La unió del Tram a Barcelona hauria de ser un cas d'estudi sobre com es forgen les decisions polítiques en aquest país i com afecten la planificació del transport. Sobta veure com els grans projectes d'infraestructura viària amb inversions milionàries no generen cap oposició política, portin més congestió i contaminació a la ciutat com les rondes, siguin un fracàs immediat com el carril bus-VAO de la C-58 o siguin desmuntades al cap de pocs anys com l'anella de les Glòries. Genera molta frustració que un projecte de transport públic metropolità que havia d'enllaçar nou municipis hagi quedat incomplet justament al mig, a la via amb més saturació de trànsit sobre l'àrea més contaminada de Barcelona. I no només no es demanen comptes als responsables, sinó que alguns partits boicotegen la connexió sistemàticament des de fa anys.

Mentre el tramvia s'està estenent a tota Europa demostrant ser un dels principals aliats en la lluita contra la contaminació juntament amb la bicicleta, amb cap discrepància tècnica ni política, aquí reina la paràlisi i la més lamentable utilització electoralista per part dels partits. De fons, les velles tàctiques dels grups de pressió de la indústria del motor per aturar decisions polítiques que afecten la salut i la mobilitat sostenible. Tàctiques ben conegudes. En primer lloc, la incidència per bloquejar i retardar projectes i, quan estan en curs, reclamar consultes "ciutadanes". Consultes que mai es fan en cap projecte viari ni per a les ajudes públiques a la compra de vehicles privats (plans PIVE, PIMA, Movele... ) per posar uns pocs exemples. Segon, la presentació d'alternatives inversemblants com els busos elèctrics o la construcció d'un túnel i la demanda de més informes sobre els informes ja realitzats. Possiblement la unió dels tan sols 3,6 quilòmetres sigui l'obra més estudiada de la història d'aquesta ciutat.

I per últim, la generació de falses controvèrsies científiques, és a dir, la "fabricació de dubtes" usant llenguatge científic i els "experts" afins: el Tram contamina, és un mitjà de transport per a la connexió interurbana, no per al centre de la ciutat, destruirà el teixit econòmic, col·lapsarà la ciutat i els busos, no ens podem permetre aquesta inversió... i un llarg etcètera apocalíptic. S'afegeixen per l'últim la utilització de qualificatius de tota mena com el "Tram per decret" i el "tram de la Colau" per alimentar la demagògia en un més que barroer intent de silenciar la demanda social que ve de llarg, les mocions favorables a l'unió del Tram de set dels vuit municipis que connectaran amb Barcelona i el mateix acord entre Ajuntament i Generalitat.

Si us plau senyors i senyores anti-Tram, deixin d'estudiar tant i obrin els ulls. Només cal mirar els mapes de les xarxes de tram a les ciutats europees del nostre voltant, no cal ni viatjar. Si pretenem avançar com a país, la via del negacionisme no és el camí.

Maria Garcia, Plataforma per la Qualitat de l’Aire