Salut limitarà l’entrada d’ens privats a la gestió de serveis

El Servei Català de la Salut (CatSalut) va donar aquest dilluns llum verda a la memòria de l'avantprojecte de llei que regularà la contractació pública de serveis sanitaris. La norma és una transposició d'una directiva europea que donava carta blanca als Estats per organitzar la gestió dels seus serveis d'atenció a les persones, encara que recomanava que en la contractació prevalguin altres criteris per sobre del preu de mercat. La llei que ultima el Departament de Salut limita l'accés a empreses amb afany de lucre i facilita l'entrada als concerts públics a entitats d'economia social, les empreses que prioritzen la finalitat social sobre el capital i són independents dels poders públics i de mercat.

Amb la nova norma, el CatSalut podrà adjudicar a dit la gestió de determinats serveis sense haver de passar per les normes de contractació pública. Amb això es preveu evitar que ens aliens al sector pugnin amb el mateix dret per gestionar serveis sensibles que haurien d'estar en mans d'especialistes en el sector, tal com va passar quan es va adjudicar el 2012 la gestió d'un ambulatori a la multinacional EULEN, sense experiència en l'assistència directa.

Amb tot, la norma no blinda l'entrada a l'afany de lucre. “Aquesta norma harmonitza les formes de gestió que hi havia fins ara, on hi havia molta més discrecionalitat. Posem molt més difícil l'accés a l'afany de lucre”, expliquen fonts de Salut.

La norma preveu diverses formes de cessió de la gestió de serveis sanitaris sense recórrer a concursos públics. D'una banda, encàrrecs de gestió a mitjans propis de la Generalitat —públics, participats per l'Administració, com a consorcis públics o les empreses municipals— i, d'altra banda, concerts amb empreses d'economia social. Fonts de Salut expliquen que, si una empresa d'economia social d'un territori i una empresa amb afany de lucre es presenten per gestionar un mateix servei a la seva zona, "aquesta norma faculta al CatSalut per concertar l'activitat amb l'empresa d'economia social".

Un cas a part seria si cap d'aquestes dues empreses de l'exemple tinguessin experiència al territori on aspiren a donar el servei. L'experiència al territori és un criteri que exigeix la normativa pròpia del sistema de concertació i, en cas que cap dels dos ho complís, s'hauria de convocar el concurs públic habitual sota les normes de contractació pública de la Generalitat. Per a casos com aquest, aquest blindatge no és total a l'afany de lucre, sinó que encara quedin buits per on les empreses amb finalitats lucratives poden accedir a gestionar serveis sanitaris. De fet, on si que té via lliure l'afany de lucre és en el que Salut anomena "serveis sanitaris de caràcter complementari". En aquesta xarxa assistencial, on s'inclou la rehabilitació ambulatòria, la diàlisi ambulatòria, l'oxigenoteràpia i el transport sanitari, la concurrència seguirà sent, com fins ara, a través de contractes públics, per la qual cosa es podran seguir externalitzant aquests serveis.

Suspicàcies

Amb tot, aquest primer pas que va donar ahir el CatSalut —encara li queda recorregut fins que arribi a votar-se al Parlament— ja va aixecar suspicàcies entre plataformes socials com Tancada Clínic i membres de la Marea Blanca, que van veure en aquesta norma un nou intent de privatitzar el sistema. “És un canvi de model, més neoliberal i obert al mercat”, van criticar.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va valorar que “el projecte es queda molt curt en fixar els criteris que s'exigeixen a les empreses d'economia social”. La Taula del Tercer Sector va considerar que és “el model de concertació adequat”, el que ells mateixos van defensar davant el conseller de Salut, Toni Comín.