_
_
_
_
_

Juppé no es presentarà per rellevar Fillon com a candidat a la presidència

L'alcalde de Bordeus afirma que ell no encarna la renovació que demanen els francesos

Carlos Yárnoz

L'ex-primer ministre i alcalde de Bordeus, Alain Juppé, considerat el relleu “natural” de l'afeblit candidat François Fillon, ha renunciat a ser-ho sense declarar el seu suport a l'aspirant oficial. Es considera incapaç d'unir la dreta davant de la “radicalització” a la qual l'ha portat Fillon, que es considera víctima d'“un assassinat polític” ara que està a punt de ser imputat pels sous irregulars de la seva dona. El pas enrere de Juppé elimina l'única opció de la dreta per evitar el desastre electoral que s'anuncia.

Juppé, aquest dilluns, poc abans de la seva compareixença.
Juppé, aquest dilluns, poc abans de la seva compareixença.GEORGES GOBET (AFP)

Fins diumenge, Juppé estava decidit a acceptar el relleu. Fins i tot havia buscat el suport de l'expresident Nicolas Sarkozy, el líder de l'altra gran família dins de la formació conservadora. “Vaig rebre trucades demanant-me el relleu. M'han fet dubtar. He reflexionat”.

Va ser diumenge a la nit quan es va adonar que no seria capaç d'unir el partit. Va ser després d'observar les imatges de la concentració convocada per Fillon a París amb els seus adeptes i després d'escoltar el seu discurs i les seves declaracions posteriors a France 2. El candidat escollit en les primàries de la tardor es va enrocar, es va negar a dimitir, una condició indispensable perquè Juppé acceptés el repte.

“Ningú pot impedir que sigui candidat. Em van escollir democràticament. No és el partit qui ho decidirà; no serà als passadissos on s'arreglarà res”, va reiterar Fillon. Va afegir que és el seu “programa radical” el que van avalar els votants de la dreta en les primàries, i no el de Juppé, més moderat i centrista. Una candidatura “improvisada”, va sostenir Fillon, portaria al fracàs. “No he sentit que Juppé digués que és candidat”, va afegir, desafiant.

L'actitud immobilista i radical de Fillon es va veure avalada per la presència d'uns 40.000 concentrats, que van acudir de tot França per manifestar la seva lleialtat a un líder que, tot i que trontolla, es va sentir de nou legitimat. Molts manifestants asseguraven que, si Juppé fos el nou candidat, ells no el votarien.

Juppé va entendre que, si feia cas dels seus, hi hauria cisma. “Una part del centre ens ha abandonat. El nucli dels militants dels Republicans s'ha radicalitzat”, ha argumentat aquest dilluns per assenyalar que ell ja no es considera avui en condicions d'aconseguir “la necessària unitat al voltant d'un projecte federant”. “És massa tard”.

La crisi s'agreuja amb aquesta retirada de Juppé, que no ha tingut cap gest de suport a Fillon. Sense dir-ho explícitament, l'alcalde de Bordeus s'ha declarat escandalitzat per la violenta reacció del candidat davant dels jutges que l'imputaran el dia 15 i per com ha dilapidat el tresor electoral del qual disposava –“tenia un passeig al davant”– després de les primàries, amb l'Elisi a l'abast de la mà. “Tot un embolic!”, ha dit per referir-se a l'actual situació de la dreta.

La iniciativa de Juppé deixa en l'aire altres qüestions programades per a aquest dilluns. L'expresident Nicolas Sarkozy, actiu i ressuscitat políticament amb aquesta crisi, havia proposat una reunió amb Fillon i Juppé “per trobar una via de sortida digna i creïble a una situació que no es pot allargar”. Avui a la tarda també està prevista una reunió de la cúpula del partit, convocada amb urgència “per avaluar la situació”.

La renúncia de Fillon s'allunya, sobretot quan només queden 11 dies per tancar la presentació d'avals i, per tant, el marge de maniobra dels Republicans és pràcticament nul després del gest de Juppé. El candidat, enrocat, continua el seu camí malgrat l'allau de desafeccions públiques entre col·laboradors i dirigents. Ja han dimitit el seu director de campanya, el seu tresorer i el seu portaveu.

El desastre que anuncien les enquestes situa la dreta eliminada en la primera volta de les eleccions el 23 d'abril, un fet inèdit a França. El més beneficiat, una vegada més, resulta ser el reformista ex-ministre Emmanuel Macron, que es consolida com a favorit a l'Elisi. L'arribada de Juppé li hauria restat suports centristes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_