Selecciona Edició
Connecta’t

Beques menjador d’ONG allà on no arriba la Generalitat

Les entitats socials cobreixen les ajudes alimentàries de nens sense recursos que se li escapen a la Generalitat

Una cuidadora atén uns alumnes al menjador de l'escola Collaso i Gil de Barcelona.
Una cuidadora atén uns alumnes al menjador de l'escola Collaso i Gil de Barcelona.

Per activa i per passiva, en seu parlamentària i en reunions institucionals, el Departament d’Ensenyament sempre ha reiterat que les beques menjador estan garantides a tots els nens que la sol·licitin i compleixin els requisits. La partida econòmica, insisteix una vegada i una altra la consellera Meritxell Ruiz, “està oberta” tot el curs per atendre “els casos sobrevinguts”. No obstant això, a la Generalitat se li escapa una borsa d’alumnes que necessiten l’ajuda i, ja sigui per l’entramat burocràtic o les circumstàncies familiars, no aconsegueixen accedir-hi. Per aquest motiu les entitats socials han pres el comandament on no arriba Ensenyament i ofereixen ajudes alternatives. Només entre la Fundació Probitas, Fundesplai, Creu Roja i Educo reparteixen més de 7.500 ajudes per pagar el menjador dels nens en risc d’exclusió social que no han accedit a la prestació oficial o pels quals aquest suport no és suficient.

La previsió inicial d’Ensenyament és destinar aquest any al voltant de 69 milions d’euros –12 milions més que el curs passat– i repartir 98.000 ajudes, 10.000 d’addicionals. A més, després d’anys de disputes entre l’Administració i la comunitat educativa, Ruiz va flexibilitzar els criteris d’accés: de manera progressiva entre aquest curs i el proper s’aplicarà el barem del llindar de risc de pobresa, que permetria donar cobertura addicional a 12.000 beneficiaris.

“Nosaltres hem fet un esforç per atendre al màxim nombre d’alumnes dins de les nostres possibilitats. El que volem és garantir l’equitat entre els alumnes”, justifica un portaveu d’Ensenyament. Aquest canvi, asseguren les entitats, ha millorat el panorama amb el qual es troben les ONG a principis de curs, però encara és necessària l’aportació del tercer sector per pal·liar totes les mancances.

Les ajudes complementàries

7.516 ajudes. El curs passat, Probitas en va lliurar 6.000; la Creu Roja, 284; Educo, 602; i Fundesplai, 630.

Perfil. Nens que ja reben la beca oficial per pagar el 50% del menú escolar, però els seus pares no poden assumir el pagament de la resta del menjador. També famílies estrangeres amb problemes administratius, o persones amb deutes amb l'Administració.

Beneficis. Redueix l'absentisme i crea un espai lúdic i educatiu perquè els nens no siguin al carrer.

Beques a la secundària. Diverses entitats han estès les beques a alumnes d'institut que, per la jornada contínua, no tenen menjador escolar.

La casuística dels menors que necessiten ajuda addicional per fer front al menjador escolar –el menú costa sis euros diaris– és molt variable. La majoria, expliquen les entitats, són nens als quals se’ls ha concedit el 50% de la beca menjador d’Ensenyament però, així i tot, la família no pot assumir-ne la resta. “Si tens diversos fills a l’escola, pagar la meitat de cadascun cada dia és una despesa que la família no pot assumir”, explica Mercè Gómez, responsable de beques menjador de l’escola Collaso i Gil, en ple barri del Raval. La Generalitat va repartir l’any passat 88.000 beques menjador, però només 15.000 abonaven el 100% del preu del menú. La resta cobrien només el 50%.

Collaso i Gil és una de les cinc escoles a Barcelona que rep l’ajuda de la Fundació Probitas. A tot Catalunya, l’any passat van oferir 6.000 beques. “Com a requisit demanem que la família sol·liciti a la Generalitat la beca”, explica Marta Segú, directora de Probitas. Quan reparteixen les beques a les famílies que ho necessiten, no cobreixen el 100% del preu del menjador. Deixen que una part l’assumeixin els pares. “El que es pretén és ajudar però que hi hagi participació de les famílies, que els pares s’hi impliquin i no hi hagi una delegació excessiva”, explica Laura Tolosa, directora del centre.

En tots els casos, les entitats deixen que siguin les escoles i els serveis socials de referència els que valorin i avaluïn quins nens tenen prioritat. Els resultats positius, assenyalen, són evidents. “S’ha comprovat que redueix l’absentisme escolar”, diu Segú, un factor que també ressalta Pepa Domingo, coordinadora de beques menjador a Educo. “Garantim els mínims alimentaris i creem un espai amb activitats a l’hora del menjador”, certifica Tolosa.

“Nosaltres hem baixat el nombre de beques però perquè hem fet molta feina d’acompanyament a les famílies perquè demanin la beca a la Generalitat. Però segueix havent-hi gent que es queda fora del sistema”, explica Carlota Basols, responsable de Programes d’Inclusió Social i Pobresa de Creu Roja, entitat que va repartir 284 beques menjador el curs passat. Segons Basols, hi ha famílies estrangeres que no estan empadronades i, per tant, no poden accedir a la beca oficial. “Tenim pares separats que no s’han separat legalment i no compten com a tal en la unitat familiar, o gent amb deutes amb l’Administració. Sempre hi ha una borsa que queda fora”, relata l’experta.

“De vegades, la teva realitat de la renda del 2014, que és la que miren per concedir la beca d’aquest curs, no és la mateixa al setembre del 2016. O arriben immigrants que sense papers no poden demanar les beques. Hi ha molts casos que, fins i tot necessitant-ho, no accedeixen a la beca”, afegeix Domingo, coordinadora de beques menjador a Educo. L’organització va repartir 602 ajudes menjador el curs passat.

100 euros a famílies vulnerables

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 17,59 milions d'euros per atorgar una “renda d'infància i monoparental” a famílies amb nens en situació vulnerable.

Les ajudes, que es començaran a concedir a l'abril i que afavoriran uns 20.000 menors, seran de 100 euros mensuals per cada fill menor de 16 anys. En el cas de les famílies monoparentals, es preveu que es reforcin amb 100 euros addicionals.

Les ajudes es començaran a donar a l'abril, una vegada se superin tots els tràmits previstos en la llei, entre ells el d'exposició publica. La Comissió de Govern de l'Ajuntament ha aprovat aquesta setmana la continuïtat d'aquesta partida econòmica per fer front a la “urgència social” que hi ha a la ciutat.

Aquesta ajuda és complementària a les transferències d'altres administracions i l'Ajuntament preveu destinar-hi una partida de 17,59 milions, encara que en cas d'esgotar-se per una demanda superior a la prevista, s'ampliarà.

“Amb aquesta aprovació es consolida una renda infantil per a totes les famílies amb ingressos baixos”, va subratllar ahir la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. La regidora va justificar el complement específic per a les llars monoparentals argumentant que “són les que acumulen un percentatge més alt de famílies per sota del llindar de pobresa”.

El fet que aquestes ajudes arribin a més de 20.000 menors “està canviant els patrons de comportament, donant més llibertat a les famílies, que així no han de dependre de recursos més assistencials i guanyen en autonomia”, va afegir la responsable de l'Àrea de Drets Socials.

Segú explica que la Generalitat és conscient de la seva feina i descarta que es creï un circuit paral·lel a l’oficial. “Creiem que és millor el treball directe amb els directors i en xarxa. Nosaltres vam començar tocant les portes de les escoles”, recorda. Probitas, com Creu Roja, vol estendre els seus plans als instituts, on també troben aquesta necessitat. “En passar de l’escola a l’ESO la gana no se’n va”, lamenta Segú.

MÉS INFORMACIÓ