Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Els anys èpics (per fi) s’acaben

Els líders d'ERC asseguren que la independència arribarà aquest 2017

Oriol Junqueras, durant la seva intervenció a l'acte.
Oriol Junqueras, durant la seva intervenció a l'acte.

Queda poc per finalitzar els anys èpics de procés. Ho confirma l'edició del mes de març d'“El termòmetre de la independència de Vilaweb” —exactament manca un 28,32% de procés, mig punt menys que al febrer, segons l'elaborat baròmetre d'aquest digital—i ho confirmen les paraules que han pronunciat aquest dissabte els líders d'ERC. Cinc mil fidels del partit —segons l'organització— s'han congregat al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) per saludar els darrers compassos d'aquest xou polític que, al·leluia, ha d'acabar aquest 2017.

El conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat que “estem a punt de tenir la república, la tenim a tocar, falta molt poc, després d'aquests anys èpics”. Encara serà més èpic acomplir amb el compromís, reiterat per Joan Tardà, de proclamar la independència quan es compleixin 18 mesos de govern de Junts pel Sí (JxSí), és a dir, el proper mes d'agost. Després vindrà, segons Tardà, la lluita per proclamar les repúbliques del País Valencià i de les Illes Balears. Tardà, amant de la retòrica dels republicans dels anys 30, ha afirmat que “el 2017 serà tan transcendental com el 1931”. Francesc Macià va proclamar la república catalana aquell any, tot just caiguda la monarquia. Pocs dies després va pactar amb el govern espanyol que de república catalana res; a canvi va poder instaurar una nova Generalitat de Catalunya. Suposem que Tardà preveu un final millor per a aquest revival del 31.

El míting d'ERC va ser sobri en presentació, allunyat de l'estètica cridanera de les grans cites de l'ANC o de la “trencada d'ous col·lectiva” que Demòcrates ha organitzat a Reus aquest mateix dissabte. Si gràcies a la performance dels ous hem vist Núria de Gispert a la cuina de casa seva —desafiant la càmera amb la mirada, trencant un ou damunt una taula d'acer inoxidable més gran que el meu pis i una nevera exclusiva per als vins—, gràcies a ERC hem pogut escoltar una de les celebrades proclames poètiques de Rufián. El cap dels republicans al Congrés ha lligat penis i vulves amb les aficions de Joan Carles I, amb les fosses de la dictadura i amb multitud de conceptes que expressats per una altra persona no tindrien cap sentit. Rufián ha explicat que “ens miren totes les nacions sense Estat d'aquest país de països [Espanya]”, per a continuació demanar la llibertat nacional del País Basc, Galícia, els Països Catalans, Andalusia i Castella.

Oriol Junqueras ha interpretat el paper de futur president de la Generalitat. Junqueras s'ha dirigit “a tots els espanyols de bé, a tots els espanyols demòcrates”, per deixar clar que el referèndum i la independència són bons per a ells i per al món sencer. Junqueras també s'ha adreçat als Comuns per recordar-los que si són demòcrates han d'estar pel referèndum. Qui no està pel referèndum, com s'interpreta de la lògica dels representants de JxSí, no és demòcrata i probablement tampoc recicla les escombraries. La mà dreta de Junqueras, Marta Rovira, ha declarat que “Catalunya s'emmiralla en les societats modernes, i les societats modernes solucionen els debats polítics votant”. Rovira ha precisat que Espanya “és un estat del segle XIX”. L'acte d'ERC ha volgut afegir-se a la internacionalització de l'assumpte convidant l'intel·lectual eslovè Peter Jambrek i el líder del Partit Quebequès, Jean-François Lisée. Marta Rovira ha aguantat estoicament, dempeus a l'escenari, les llargues lectures de Lisée i Jambrek. Li ha anat bé per rebaixar les pulsacions després d'afirmar que “l'Estat espanyol té un vici, que no se'l corregirà, que és obstaculitzar tot el que faci olor de democràcia”.

Els homes i dones forts d'ERC s'han quedat una bona estona més a l'auditori després de concloure el míting. L'escena era acollidora: els seus fills jugaven a l'escenari mentre uns feien fotos i els altres comentaven la jugada. A ERC tenen un somni, la independència, segons ha subratllat un dels vídeos promocionals que han projectat. El credo independentista repeteix que tot això ho fan pels fills i els néts. Val la pena lluitar-hi, explicava la veu en off del vídeo, “perquè a vegades els somnis es compleixen”. Seria dur d'entomar que no complissin el seu somni en els propers mesos; encara serien capaços de continuar amb l'èpica uns anys més.

MÉS INFORMACIÓ