Selecciona Edició
Connecta’t

Més de 3.000 dones estan en espera per a una fecundació in vitro

Les pacients que esperen un tractament de reproducció assistida creixen un 7,5% en un any

Microinjecció d'esperma en un òvul per fecundar-lo per tècnica in vitro (FIV).
Microinjecció d'esperma en un òvul per fecundar-lo per tècnica in vitro (FIV).

Els canvis en els models familiars i el retard de la maternitat mantenen en auge les tècniques de reproducció assistida. La demanda d'aquestes prestacions, recollides en la cartera de serveis, és cada vegada més gran i la llista d'espera a la xarxa pública segueix a l'alça. El desembre del 2016, 3.016 dones esperaven per sotmetre's a un tractament de fecundació in vitro, la tècnica de reproducció assistida més comuna, que permet fecundar un òvul amb un espermatozoide —ja siguin propis o de donants— en el laboratori.

La llista d'espera ha crescut un 7,5% en un any: el desembre del 2015, eren 2.801. I la demanda, lluny de baixar, tendeix a créixer. El juliol passat a més, la Generalitat va universalitzar l'accés a les tècniques de reproducció assistida a totes les dones, sigui quina sigui la seva orientació sexual, el seu estat clínic (si són fèrtils o no) o la seva situació afectiva (soles o amb parella). Abans es limitava a heterosexuals, amb parella i problemes de fertilitat.

Amb tot, el que sí que ha millorat és el temps d'espera mitjà, que ha passat de 22 mesos a 15,4. Segons una resposta parlamentària del conseller de Salut, Toni Comín, hi ha una forta variabilitat en les demores segons l'hospital de referència. Així, encara que el temps d'espera mitjà a Catalunya és de 15,4 mesos, la demora en el Josep Trueta de Girona és de 6,49 mesos, mentre que a la Fundació Puigvert és de 10 mesos. Els temps d'espera a l'hospital Clínic arriben, de mitjana, als 13 mesos i al Vall d'Hebron, on es registren els retards més importants, les dones que volen sotmetre's a una fecundació in vitro triguen uns 25 mesos de mitjana a ser ateses.

“Aquestes esperes no són acceptables en termes clínics perquè com més temps perden és pitjor”, assenyala el doctor Pedro N. Barri, director del centre Salut de la Dona Dexeus. El metge dirigeix un dels centres privats de reproducció assistida amb més volum de pacients. Segons els experts, el sector privat acumula el gruix de la demanda en reproducció assistida (al voltant del 80%).

Segons Barri, el perfil de les dones que recorren a tècniques de reproducció assistida ha canviat en els últims 20 anys i cada vegada es retarda més l'edat per ser mare. Per aquest motiu el facultatiu alerta sobre el risc de mantenir les pacients molt temps en llista d'espera. “Una edat materna avançada també augmenta el risc que pateixin complicacions durant la gestació i el part”, assenyala el metge, que advoca per desplegar una via de col·laboració públic-privada per “facilitar l'equitat d'accés”.

Més de la meitat de les dones que recorren a la fecundació in vitro superen els 40 anys

Segons un estudi realitzat per Salut de la Dona Dexeus a partir del seu propi registre històric de pacients (des del 1995), el perfil dels sol·licitants de reproducció assistida ha mutat. “Fa 20 anys eren un home i una dona de 30 anys que tenien problemes de fertilitat. Avui el model de família ha canviat i també hi ha famílies monoparentals i homosexuals. A més, l'edat de la dona ha anat avançant”, assenyala Barri. Segons el seu estudi, extrapolable al conjunt de la població, l'edat mitjana de les pacients ha passat de 35 a 39 anys des del 1995. Més de la meitat d'elles, de fet, ja supera els 40 anys.

A partir d'aquesta edat, el risc d'avortament augmenta (és del 40%) i també les anomalies cromosòmiques (es registren en un 50% dels òvuls). Per això, els metges fan cada vegada més tècniques de diagnòstic genètic per descartar mutacions o malformacions que puguin afectar el fetus.

Una altra característica del nou perfil de pacients, i que està íntimament vinculada a l'augment en l'edat d'inici del tractament, és la infertilitat. “Un elevat percentatge pateix una esterilitat per problemes associats a la seva edat avançada.”, sosté Barri, que augura que els problemes de fertilitat seguiran incrementant-se en els propers anys, i no només per qüestions socials com el retard en l'edat de la maternitat, sinó també per elements ambientals, com la pol·lució. Un 40% dels tractaments de fecundació in vitro que es fan requereixen òvuls d'una donant, mentre que fa 15 anys, l'ovodonació només es realitzava en el 4% dels casos.

Per preservar la fertilitat, s'ha disparat la demanda d'una nova tècnica: la congelació d'òvuls. En els últims cinc anys, la demanda s'ha multiplicat per 10. “És una tècnica molt eficaç. Va començar oferint-se a pacients joves amb tumors que havien de sotmetre's a quimioteràpia i volien preservar la qualitat dels seus òvuls. Però ara s'ha estès a totes les dones”, assenyala Barri.

MÉS INFORMACIÓ