_
_
_
_
_

El Parlament colla el CAC per la falta de pluralitat i d’audiència de TV3

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya defensa que el sobiranisme ha caigut a la sisena posició dels temes dels informatius

Josep Catà
Les instal·lacions de Tv3 a Sant Joan Despí.
Les instal·lacions de Tv3 a Sant Joan Despí.Massimiliano Minocri

La caiguda de les audiències de TV3 i les crítiques que rep el canal per falta de pluralisme polític han estat els temes centrals de la comissió celebrada aquest divendres al Parlament, en la qual ha comparegut el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher. En un intent de salvar els mobles davant la gran caiguda d'audiència del canal (del 26,3% de l'any 2000 s'ha passat al 14,4% en els primers mesos del 2017), Loppacher s'ha escudat en què els hàbits de consum han canviat amb les plataformes d'Internet, i ha demanat més pressupost. El CAC també ha defensat el pluralisme del canal públic, i ha assegurat que les notícies sobre el sobiranisme van caure al sisè lloc en els informatius el 2016.

Más información
C’s i PP acusen la CCMA de falta de pluralitat en la cobertura del judici del 9-N

"La situació de les audiències de TV3 ens preocupa extraordinàriament, perquè és un servei públic clau en la normalització lingüística: si ens falla, tenim un gran problema com a país", ha afirmat Loppacher en la seva intervenció. Per abordar el problema, el president del CAC ha proposat tendir cap a models que competeixin amb les noves plataformes d'Internet i les xarxes socials. "Necessitem un Netflix a la catalana", ha declarat, i davant l'estupefacció d'alguns representants polítics, ha fet pública l'oferta de l'empresa Cellnex de gestionar aquesta plataforma.

El creixement de serveis a la demanda, segons el CAC, ha estat del 172% des del 2010, amb plataformes com Netflix, HBO, i els vídeos a Youtube, Twitter o Snapchat. "És competència directa perquè impacta en la nostra audiència audiovisual, la qual cosa es tradueix en pèrdua d'ingressos per a la televisió pública", ha afegit Loppacher. El president ha proposat que el pressupost s'ampliï en 140 milions d'euros per produir "sèries i ficció de qualitat", i ha posat com a exemple la sèrie Merlí, que amb 185.000 euros per episodi ha aconseguit rècords d'audiències.

Crítiques per la manca de pluralisme

Lluny de les anàlisis del CAC, els grups parlamentaris de la comissió han atribuït la baixada d'audiències a la falta de pluralitat política i temàtica de la qual s'acusa a la televisió catalana. "La ràdio i la televisió de Catalunya s'han convertit en els mitjans del procés, i vostè és el responsable que això passi", li ha etzibat a Loppacher David Pérez, del PSC, que a més li ha retret que usi sovint el vot de qualitat que té com a president per resoldre els debats sense consens. El CAC també ha rebut crítiques, per part del PP i de Ciutadans, per tolerar episodis com els de la crema d'una Constitució espanyola en directe per part d'una col·laboradora del programa matinal de TV3, o les entrevistes al dirigent abertzale Arnaldo Otegui.

Loppacher s'ha escudat en els informes sobre la pluralitat que realitza el CAC, i ha avisat que "a cap altre país es fan tants informes ni es destinen tants recursos", en referència a les prop de 10.000 hores que assegura es destinen a l'anàlisi de continguts i de torns de paraula per mesurar el pluralisme. Segons aquests estudis, el PSC-PSOE i el PP encapçalen la llista de les formacions polítiques amb més temps de paraula, amb un 15,6% i un 12,5% respectivament. L'executiu català i els partits que l'integren no arriben a un terç del total del temps de paraula, amb un 32,5%. A més, Loppacher ha destacat que les informacions sobre les relacions entre Catalunya i Espanya només cobreixen un 3,8% dels temes de TV3, i que el tema al que se li va prestar més atenció va ser el de la política internacional, amb un 19,9%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_