Selecciona Edició
Connecta’t
César Strawberry | cantant de Def Con Dos

“Posar límits a la llibertat d’expressió no és el camí”

El cantant César Strawberry, condemnat per enaltiment del terrorisme, participa en un congrés sobre l'odi organitzat per l'Ajuntament de Barcelona

César Strawberry, líder del grup Def Con Dos.
César Strawberry, líder del grup Def Con Dos.

César Strawberry, cantant de la banda Def Con Dos, intervindrà avui divendres com a ponent en un congrés internacional contra l'odi organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Una decisió carregada de polèmica: Strawberry no hi va com a cantant, sinó com a condemnat per enaltiment del terrorisme. El Tribunal Suprem el va condemnar al febrer a un any de presó per publicar al seu compte de Twitter, entre novembre del 2013 i gener del 2014, una sèrie de piulades que, segons el tribunal, alimentaven “el discurs de l'odi i legitimaven el terrorisme”. Els organitzadors del congrés contra l'odi consideren que la condemna és desproporcionada i creuen que el cantant és víctima de l'odi. Strawberry opina que “Espanya és una dictadura encoberta”. “La correcció política i posar límits a la llibertat d'expressió no és el camí”, afegeix. “El camí és l'educació i la tolerància”.

Pregunta. Com encaixa la condemna?

Resposta. És kafkià. He passat de ciutadà exemplar, socialment admès… a ser un ens perillós.

P. Això el sorprèn?

R. Moltes de les nostres cançons ja ho vaticinaven. Parlo de títols com Ultramemia, Pocopan, Los días pasan mal o Mundo Chungo. És com si el Ministeri de l'Interior o la mateixa Policia haguessin seguit les meves cançons, com si fos un guió, per iniciar aquesta persecució inquisitorial.

P. Es considera un visionari?

R. Tinc la satisfacció d'haver estat honest amb el que explicava fa 28 anys. Aquest suposat sistema democràtic s'havia generat sobre les restes d'una dictadura que no s'ha dissolt mai. Vaig fer unes piulades, si hi havia algun problema el més lògic és que hagués rebut a casa una prevenció per presentar-me davant l'autoritat judicial.

“Soc una víctima
del mal ús d’aquest anomenat delicte d’odi”

P. No va ser així?

R. No. El 19 de maig del 2015, cinc dies abans d'unes eleccions municipals que es vaticinaven poc favorables al PP, cinc agents em detenen com si fos el germà fort de Mike Tyson. Em van portar a una cel·la i vaig estar incomunicat més de tres hores. Tot seguit, em van exhibir públicament com si fos el líder d'una xarxa composta per 19 conspiradors que es dediquen a enaltir el terrorisme a les xarxes.

P. Va enaltir el terrorisme?

R. Tot va ser una orquestració política per infondre la por a l'elector. Va ser una manipulació i em van utilitzar per il·lustrar una falsa notícia, generar alarma i condicionar el vot de la por.

P. Què va passar després de la detenció?

“Aquesta suposada democràcia s’ha generat sobre una dictadura no dissolta”

R. Vaig comparèixer davant del jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que va considerar que no havia comès cap delicte i va arxivar la causa.

P. Però el fiscal va recórrer contra aquesta decisió.

R. El fiscal és Carlos Bautista. Si feu una cerca a Internet n'apareixen notícies molt interessants. El 2014 va ser amonestat per tenir un compte anònim a Twitter a través del qual es mofava dels seus companys de l'Audiència Nacional. Passa de ser un tuitaire irreverent a convertir-se en el flagell de Twitter, potser per redimir les seves culpes. A l'enaltiment del terrorisme hi va afegir un delicte d'injúries a la Corona i va demanar quatre anys de presó. Afortunadament, van desestimar les injúries al Rei, però vaig acabar a l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes. Em van absoldre. El fiscal no es va conformar i va recórrer al Suprem, que es va saltar tota la legislació relativa a la llibertat d'expressió. No em van permetre comparèixer per defensar la meva innocència i fins i tot un dels magistrats, Perfecto Andrés, va emetre un vot particular en el qual va assegurar que les meves piulades no es podien relacionar amb el terrorisme. Tot i així, em van condemnar.

P. Què farà ara?

R. Estic pendent d'un recurs de nul·litat presentat al Suprem. Recorreré al Constitucional i, si cal, al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, on tornaré a la meva condició d'absolt i Espanya tornarà a ser humiliada.

“Estrasburg
m’absoldrà
i Espanya tornarà
a ser humiliada”

P. Vostè és una víctima?

R. Soc una víctima del mal ús d'aquest ampli epígraf anomenat delicte de l'odi. Tant el delicte d'odi com el d'enaltiment del terrorisme són deliberadament ambigus i, aquest és el perill, ja que es poden utilitzar segons el biaix ideològic dels jutges. Si no s'especifica què és delicte o què no ho és, en un país en què la penetració ideològica ultraconservadora en la judicatura és enorme, hi pot haver casos en què s'atribueixi delictes d'odi a gent innocent.

P. Si vostè va vaticinar en les seves cançons la falta de democràcia, no hauria de sorprendre'l.

R. Vaig encunyar el terme ultramemia el 1996. Vivim en un país que va molt més enllà de la idiotesa. Mai m'han encaixat les peces de la transició, però no em podria haver imaginat que pogués passar una cosa com la que m'ha passat a mi.

P. Què han aconseguit condemnant-lo?

R. Generar alarma social.

P. Alguna cosa més?

R. Sobre Europa recau l'amenaça terrorista internacional. Un terrorista pot ser qualsevol amb un ganivet o un permís de conduir. Si Europa reacciona amb histèria, amb improvisació, es produeixen aquestes retallades de les llibertats ciutadanes.

P. Hi ha solució?

R. L'educació. Cal educar per ensenyar la gent a escoltar el que no els agrada i a no ofendre's a la primera oportunitat. La cultura de la tolerància requereix inversió en educació. Cal escoltar els uns i els altres encara que no ens agradi.

P. Vostè no és l'únic cantant jutjat per uns fets com aquests?

R. Cançons com les de Pablo Hasél, en què es demana que exploti el cotxe de Patxi López, no em semblen ni ocurrents ni brillants, però convertir la mala educació o la incultura en un delicte penal és perillosíssim.

P. Hi ha més casos?

R. És molt, molt perillós que a determinades mediocritats generades en l'àmbit creatiu se'ls doni el rang de delicte penal. Al raper balear Valtonyc l'han condemnat a tres anys per injuriar la Corona. Mentrestant, els casos de corrupció segueixen i segueixen.

P. Vivim en el país que vostè va vaticinar?

R. Espanya és una dictadura encoberta. La correcció política i posar límits a la llibertat d'expressió no és el camí. El camí és l'educació i la tolerància.