Un hereu digital per gestionar el llegat a Internet d’un mort

Què passa amb els comptes a les xarxes socials d'una persona que mor? Qui gestiona aquest llegat i aquest patrimoni a Facebook o a Twitter i totes les fotografies penjades a la xarxa? El Govern català vol posar remei a aquesta llacuna i ha aprovat el projecte de llei de voluntats digitals per regular com es gestiona el patrimoni o l'empremta digital de les persones mortes. El pla pretén que els ciutadans nomenin en el seu testament un hereu digital perquè tingui el dret d'administrar els seus comptes i continguts d'acord amb la seva voluntat.

Després de la reunió del Consell Executiu, Carles Mundó, conseller de Justícia de la Generalitat, ha assenyalat que la norma és pionera a l'Estat espanyol i que únicament a França s'està impulsant una norma similar a la catalana. L'objectiu del projecte és que l'hereu digital quedi "inequívocament" apoderat davant dels prestadors dels servidors perquè els atorguin l'accés als comptes de la persona morta així com la recuperació de tots els seus arxius. El projecte ha dividit en cinc àrees els actius d'una herència digital: les comunicacions electròniques; els comptes a les xarxes socials; el magatzem d'arxius en el núvol o els serveis i dominis de la persona morta.

"Una cosa és morir físicament i una altra morir digitalment. I quan les persones moren, la seva empremta digital segueix a la xarxa", ha explicat Mundó assenyalant que l'Administració està obligada a atendre aquesta demanda ciutadana. El projecte de llei intenta protegir els pares quan es vegin incapaços de poder controlar digitalment als seus fills i per això fixarà canals perquè Justícia pugui actuar com a mediador. El pla proporciona una via per a les persones joves que no hagin fet testament perquè no tenen patrimoni: podran designar telemàticament a un hereu digital des de qualsevol ordinador sempre que tinguin signatura electrònica. El seu valor serà equivalent al del testament.