_
_
_
_
_

Indemnitzada després d’encadenar 250 contractes temporals en set anys

Un jutge obliga l’ICO a readmetre una auxiliar d’infermeria amb què van extingir el contracte quan va anunciar a l’empresa que estava embarassada

Jessica Mouzo
Un grup d'infermeres en un hospital de Barcelona.
Un grup d'infermeres en un hospital de Barcelona.Massimiliano Minocri

Una auxiliar d’infermeria va arribar a encadenar fins a 250 contractes temporals durant set anys a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Fins que es va quedar embarassada. Quan va comunicar als seus superiors la gestació, l’ICO va donar per acabat l’últim dels contractes temporals signats. Un jutge obliga ara a la institució sanitària a indemnitzar la treballadora amb 6.000 euros i readmetre-la en el seu lloc de treball en considerar “nul l’acomiadament” i que la contractació temporal de l’auxiliar va ser “concertada en frau de llei”, ja que ha de ser considerada com a indefinida no fixa.

Des del 2009 l’auxiliar d’infermeria encadenava substitucions de companys i contractes per “circumstàncies de la producció”, segons l’empresa. És a dir, per necessitats específiques de repunts d’activitat, per exemple. El març del 2016, la treballadora va signar el contracte número 250 amb l’ICO en el centre de l’Hospitalet per al torn de nit. Un mes després, va anunciar a la coordinadora de l’horari nocturn que estava embarassada i, sense més, el 12 d’abril, l’ICO donava per finalitzat l’últim contracte temporal amb l’empleada. No la van tornar a trucar mai més.

A través del despatx d’advocats Col·lectiu Ronda, la dona va demandar l’empresa pública perquè considerava que l’extinció de l’últim contracte era un acomiadament vinculat a l’anunci del seu embaràs.

El Jutjat Social de Barcelona ha determinat que la majoria dels contractes signats eren d’interinitat, per substituir altres companys. Encara que també ha advertit que es van signar fins a 11 contractes eventuals “per circumstàncies de la producció” que el mateix jutge qualifica de “fraudulents”, ja que l’empresa no explica ni acredita degudament la naturalesa, el perquè i la durada prevista d’un augment de l’activitat, per exemple, que justifiqués aquesta contractació temporal.

Així, davant la falta de causa legal d’aquesta temporalitat, el jutge dona a la treballadora la condició d’indefinida no fixa. Així, partint d’aquest nou estatus, la sentència transforma l’acabament del contracte que pretenia l’empresa en un acomiadament. Un acomiadament, a més, “nul” per al jutge perquè es constata que s’han vulnerat drets fonamentals de l’empleada ja que s’entén que l’extinció del contracte estava vinculada a l’anunci de l’embaràs. “Consta que l’empresa coneixia la situació d’embaràs de l’actora, i que en va extingir sense més ni més el contracte temporal sense cap trucada posterior després de saber que estava embarassada i sense aplicar el protocol de treballadores gestants, sense fer una valoració del seu lloc de treball així com una valoració de la seva adaptació o reubicació en aplicació del protocol esmentat”, ha apuntat el jutge.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_