Selecciona Edició
Connecta’t

Nostàlgia per les últimes 113 cabines telefòniques a Catalunya

Les cabines Garza podrien desaparèixer per sempre en menys d’un any

Una cabina de telèfon a Barcelona.
Una cabina de telèfon a Barcelona.

Les cabines de telèfon encara formen part del paisatge urbà. No obstant això, aquestes relíquies dels anys 60 pot ser que desapareguin definitivament en menys d’un any i només en quedi el record de la pel·lícula La cabina (1972) d’Antonio Mercero. La generació dels telèfons mòbils no ajuda a la preservació de les cabines, concebudes per molts com peces museístiques generadores de nostàlgia. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va remetre el mes de desembre passat un informe al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme en el qual aconsella que es revisi la funció de servei universal de telecomunicacions davant la irrupció de la generació dels telèfons mòbils. El que suposa, a la pràctica, la seva retirada total.

Segons Telefónica Telecomunicaciones Públicas (Cabitel), unitat que gestiona el negoci de les telecomunicacions d’ús públic a Espanya, a Catalunya queden 113 cabines telefòniques model Garza, aquelles amb sostre i portes de vidre. La majoria se situen en municipis de l’interior, i amb prou feines en queden models a les grans ciutats. A Barcelona, de les 16 primeres cabines que es van instal·lar a la ciutat al maig de 1966, només en queda un model situat al carrer Lledoner, 2, a la Vall d’Hebron. La nostàlgia per aquests espais de vidre és en molts ciutadans, com en el cas d’Anna Farré, una exprofessora que va llançar una petició dirigida a l’Ajuntament de Barcelona a través de Change per salvar aquesta última cabina. Una petició que ha aconseguit gairebé 2.000 signatures per salvar de l’oblit aquest últim símbol de diverses generacions.

Aquests petits habitacles a penes són utilitzats pels ciutadans i els conceben com un vestigi del passat. Actualment serveixen de suport d’espai publicitari, no obstant això, sotmeses al vandalisme al qual es veuen exposades. A moltes, els falten les portes de vidre i la recol·locació és molt difícil per la falta de fabricació d’aquest tipus de portes. S’hi sumen les pintades, els vidres trencats, el mal estat dels telèfons o la desaparició total dins de les cabines.

Des de Telefónica asseguren que “no són rendibles i estan sotmeses a continus actes vandàlics”. Tanmateix, el mes de desembre passat, des del Govern de Mariano Rajoy, es va forçar Telefónica a seguir gestionant durant un any més les 18.161 cabines que hi ha a tot Espanya. Per tant, l’empresa de telecomunicacions segueix sent responsable d’aquestes cabines fins al 31 de desembre del 2017. Abans de la data acordada, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme tornarà a revisar les condicions i els operadors que hauran de fer-se càrrec del servei universal de telecomunicacions. Si finalment Telefónica queda exempta de la seva responsabilitat, la majoria desapareixeran com ha succeït en altres països europeus com Suècia. Països com el Regne Unit han reconvertit les seves famoses i atractives cabines vermelles des d’una altra perspectiva de negoci, per servir cafès, reparar telèfons o fins i tot a manera de microoficina per hores. Una de les modes instaurades a Catalunya i la resta d’Espanya és utilitzar aquests espais com a petites biblioteques on els ciutadans poden agafar llibres i retornar-los en una altra cabina.