Selecciona Edició
Connecta’t

Pakistanesos a Barcelona i portuguesos a l’Alt Urgell

Catalunya perd 4.671 immigrants en un any

Una mestra i dos nens immigrants en una classe de català.
Una mestra i dos nens immigrants en una classe de català.

La immigració a Catalunya continua amb la seva tendència a la baixa des de l'inici de la crisi econòmica. L'última radiografia del padró municipal torna a llançar una caiguda de la població de nacionalitat estrangera respecte a l'any anterior. Així, el 2016 Catalunya tenia empadronats 1.023.398 immigrants, 4.671 menys que el 2015 (un 0,5% menys). La xifra de persones d'origen estranger a Catalunya ha caigut un 14,6% des del 2010, any en què gairebé es va arribar a l'1,2 milions d'estrangers a la comunitat.

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el descens de població d'origen estranger es repeteix a 34 comarques catalanes. Les zones que perden més estrangers són el Pallars Jussà (un 7,4% menys), el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%). Només a la zona de l'Aran i sis regions més es detecta un lleuger increment —la comarca d'Osona registra el principal augment, d'un 4%—. Tot i això, les regions amb més presència de població de fora continuen sent l'Alt Empordà (gairebé un 25% dels habitants són estrangers), la Segarra (un 24,8%) i el Baix Empordà (19,1%). El Moianès, el Berguedà, l'Anoia i el Ripollès són les comarques que menys proporció d'immigrants tenen al seu padró (al voltant d'un 7%).

En números absoluts, les nacionalitats que han registrat un descens més accentuat de població han estat l'equatoriana (2.923 menys), la marroquina (2.866), la romanesa (2.794) i la boliviana (2.642).

Tanmateix, malgrat la pèrdua d'alguns compatriotes, els immigrants d'origen marroquí segueixen sent el col·lectiu més nombrós a Catalunya. De fet, són la nacionalitat estrangera més nombrosa a 26 comarques catalanes. Per darrere d'ells, hi ha els immigrants procedents de Romania, la comunitat més gran a 10 regions catalanes i a la zona de la Vall d'Aran.

També hi ha comarques que són, no obstant això, un món apart i no segueixen els patrons registrats al conjunt de Catalunya. Així, al Barcelonès, la comunitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Garrotxa és l'índia; al Moianès, els immigrants procedents de Mali; a l'Alt Urgell, els portuguesos, i a la Cerdanya, la boliviana.

Creix la població asiàtica

Catalunya té població de 166 nacionalitats diferents. Per continents, l'europea és la més nombrosa (suposa un terç del conjunt d'estrangers), seguida de l'africana i l'americana. No obstant això, tots aquests continents han perdut representació l'últim any. Només Àsia ha augmentat la població a Catalunya, concretament en 5.435 persones.

La població xinesa és la que més creix, un 5,9% més que l'any anterior. La russa també augmenta en 1.124 persones, un 5,3% més.

MÉS INFORMACIÓ