Selecciona Edició
Connecta’t

Les ‘start-up’ catalanes, a la recerca d’inversió

Esdeveniments com el Mobile World Congress dinamitzen els diners, encara que falten grans fons per fer créixer les noves empreses

Ambient de treball en una 'start-up' barcelonina.
Ambient de treball en una 'start-up' barcelonina.

Quan falta poc perquè comenci el Congrés Mundial de Mòbils, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona del 27 al 2 de febrer, les empreses catalanes joves i de base tecnològica (start-up) acaricien l’oportunitat d’explicar el seu projecte a les grans companyies. Entre mòbils, tauletes i drons, els emprenedors podran agafar el micròfon per fer un pitch i dirigir-se a enginyers i programadors talentosos. Però, sobretot, els interessa asseure’s amb els inversors que estiguin disposats a finançar les seves apps, ja que Barcelona, encara que és un dels principals focus de creació de start-up d’Europa, lluita per atreure grans fons d’inversió que ajudin les empreses en el seu procés d’expansió i d’internacionalització.

La capital catalana concentra el 28,4% de les 2.663 start-up espanyoles i és, segons la Fundació Mobile World Capital, el cinquè hub europeu del sector, després de Londres, Berlín, París i Amsterdam. Barcelona també concentra més de la meitat de totes les inversions en empreses emergents a Espanya, inversió (en un 59% d’origen internacional) que se centra principalment en empreses de Social Software, Mobile i Fin Tech. Encara que la inversió en start-up el 2016 va baixar un 12,9% respecte a l’any anterior, la xifra està en els 282 milions d’euros, un 63% més que a Madrid.

“L’ecosistema de Barcelona és molt favorable per a la creació de start-up, però no és necessari néixer, créixer i vendre a la mateixa ciutat, pots anar a buscar fons a fora”, assegura Aleix Valls, director del Mobile World Capital. “Per aconseguir rondes de finançament com l’última d’UBER, de 3,5 milions d’euros, cal anar a buscar diners a fora, la quantitat de fons que hi ha aquí és la que és”, afegeix el director de la fundació, la missió de la qual és traslladar a l’economia barcelonina la riquesa que genera el congrés de mòbils. Barcelona ha aconseguit, segons Valls, retenir aquesta riquesa amb la creació d’un ecosistema d’inversió, escoles de negocis i programes específics per a empreses que poden fer de la capital catalana un dels grans centres de talent d’Europa.

A la ciutat, segons les dades de l’Ajuntament, hi ha registrats 27 grups d’inversió i 33 acceleradores o incubadores. Les fires satèl·lit del congrés de mòbils, com la 4 Years From Now i els programes i seminaris, són “esdeveniments de referència per a un ecosistema madur que necessita un altaveu”, explica Valls. Aquests esdeveniments amplifiquen una xarxa d’emprenedors que es nodreixen de programes públics i privats per aconseguir finançament en el moment de llançar la idea i en l’acceleració. Entre aquests programes, hi ha mVenturesBCN, que acompanya cada any prop de 125 projectes, o les incubadores de Barcelona Activa o de bancs com el Sabadell.

Un exemple d’empresa que va néixer i va créixer recolzant-se en l’ecosistema barceloní és Tu&Co, la tenda de bricolatge en línia que ajuda els clients a escollir el producte i a instal·lar-lo. El CEO de l’empresa, Joan Gallego, explica que les dificultats per aixecar inversió “depenen de quin mercat et dirigeixes, a Espanya hi ha moltes rondes de 500.000 euros o d’1 milió”. En el bricolatge hi ha molta demanda a Espanya, per la qual cosa Tu&Co no va necessitar buscar mercat ni fons a fora. Van començar amb un capital de 10.000 euros i van treballar en l’acceleradora Connector i en la incubadora Growing Barcelona, programes en els quals van treballar amb cinc mentors, la majoria dels quals van acabar invertint en l’empresa, que ja factura 2 milions d’euros i vol triplicar la seva oferta.

L’empresa no té en tots els casos el mercat tan a prop i pot acontentar-se amb els fons espanyols. Maria Júlia Prats, professora d’Iniciativa Emprenedora a IESE, considera que “aquí hi ha diners, però de vegades convé anar-se’n per buscar talent i posicionar-se globalment”, encara que admet que “seria bo que a Espanya hi hagués algun finançament de més llarg recorregut”.

 

MÉS INFORMACIÓ